El cas Xarly, el setge policial i judicial a un independentista acusat d’escridassar el magistrat instructor del Procés, Pablo Llarena, en un restaurant de l’Empordà encara la recta final. I no serà un camí tranquil, ni per a l’acusació, ni per a les defenses, ni per al jutge. Com a exemple, la batalla processal i jurídica encetada per l’advocat de la defensa, que ha reclamat la declaració de la suposada víctima, és a dir, Pablo Llarena, i dels seus companys de taula el dia dels fets, com l’exlíder del PP a Catalunya i a Barcelona Alberto Fernández Díaz.
La defensa va demanar que se’l cités a la vista que el ministeri fiscal, l’única acusació del cas, no els ha citat per argüir les seves tesis acusatòries. De fet, només ha demanat la declaració per videoconferència de Llarena, a igual que la defensa anterior d’en Xarly, acusat del cas. Una decisió de fiscalia que va posar en guàrdia la nova defensa, dirigida per Josep Rosell, sobre la importància d’aquests testimonis i de no limitar-se a les testificals dels agents del Cos Nacional de Policia que els acompanyaven.
La defensa d’en Xarly demana ara que Llarena testifiqui presencialment i no pas per videoconferència per garantir la immediatesa d’una prova clau en el procés d’acusació. El jutjat penal 3 de Girona va rebutjar la petició de la prova en una resolució del passat 14 de desembre, a la qual ha tingut accés El Món i que ha estat recorreguda per l’advocat Rosell. Ara bé, la sorpresa ha estat que, abans de resoldre sobre aquest recurs, l’acusat ja ha estat citat per a la celebració d’una vista de “conformitat”. Una opció que, ara per ara, la defensa ni contempla ni aprova i que ha aixecat tota mena de suspicàcies.
Un cas en què Mossos i CNP van unir esforços contra independentistes
El cas es remunta a la nit del 27 de juliol del 2018. Llarena sopava amb la seva parella, la també magistrada Gema Espinosa, i un grup d’amics al restaurant empordanès Cou-Cou, a Mont-ras. Cap a quarts d’una de la matinada, quan ja abandonaven l’establiment, en dirigir-se al pàrquing i acompanyats de l’escorta, es van topar un grup de vuit persones que van envoltar el cotxe i el van escridassar i van proferir alguns insults. Alguns testimonis asseguren que van colpejar dues vegades el capó del vehicle del magistrat amb una ampolla de cervesa.
Una profusa investigació dels serveis d’informació dels Mossos d’Esquadra i del Cos Nacional de Policia, amb geolocitzacions telefòniques incloses, va servir per imputar a Carles Ruiz, Xarly, i demanar-li un any i mig de presó i 1.440 euros de multa per un delicte d’atemptat a l’autoritat. Fins i tot, van investigar els independentistes de la zona i els “sopars grocs” que s’organitzaven en solidaritat amb els presos polítics –era abans dels indults– per intentar trobar sospitosos. De fet, els Mossos, d’igual que el CNP, apuntaven que la petita protesta s’havia fet com a revenja contra Llarena, que havia engarjolat els líders independentistes.
Ara, la sensació és que la justícia i el ministeri fiscal volen evitar la declaració de Llarena i d’aquí que busquin la conformitat de l’acusat. Un extrem que la defensa rebutja. L’advocat d’en Xarly també vol evitar que el magistrat s’estalviï d’explicar la seva versió. “Una acusació d’un any i mig de presó bé s’ho val”, al·lega Rosell en declaracions a El Món. Tot apunta que la decisió quedarà en mans de la secció penal de l’Audiència de Girona a través del recurs.
24 
3 