L’exalcalde d’Alfatulla i actual diputat de Sumar En Comú Podem al Congrés ,Félix Alonso, no ha amagat el cap sota l’ala i ha defensat “la legitimitat de les contractacions” que va aprovar quan exercia de batlle i ha descartat haver comès cap mena d’irregularitats. Així ho ha assegurat, en la seva declaració com a imputat aquest matí a la sala penal del Tribunal Suprem, en el cas Altafulla, una causa instruïda pel Jutjat del Vendrell, sobre les contractacions menors a l’empresa Sinergia, integrada per l’exlíder d’ICV, Joan Herrera i per l’exconseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, així com Salvador Milà, exconseller d’Habitatge i destacat nom d’Iniciativa.
Alonso, que ha contestat a totes les parts, ha negat cap mena de prevaricació en l’adjudicació directa de contractes a aquestes empreses durant la seva etapa com a alcalde de la localitat entre els anys 2011 i 2019. Fonts de la defensa han exposat que l’acusat ha remarcat que Altafulla va multiplicar la seva població “aproximadament per tres”. Una circumstància que, segons ha justificat, va obligar al consistori “a afrontar aquestes noves necessitats amb una plantilla funcionarial insuficient i severament limitada”.
“Professionals especialitzats”
En aquest context, l’ajuntament que presidia Alonso va apostar per contractar un “jurista de prestigi reconegut” com Salvador Milà -un expert en urbanisme-i del despatx Sinergia, “integrat per professionals especialitzats en urbanisme, dret administratiu i medi ambient”. Contractacions que ha remarcat al jutge instructor que “responen exclusivament a criteris d’especialització tècnica, experiència professional i confiança”, i no a “consideracions de naturalesa política o partidista”, com apuntarien les acusacions. De fet, el Tribunal Superior de Justícia també ha obert causa contra Herrera i Elena, tot i que avui estan citats com a testimonis al Suprem.
La tesi incriminatòria dels togats, tant del Suprem com d’El Vendrell, és que Alonso, quan era alcalde a Altafulla entre 2011 i 2019, “presumiblement, per donar aparença de legalitat i sabent que no ho era, va acudir a una dinàmica de contractació a través de la figura del contracte menor“. Per això, els magistrats veuen que “l’elecció arbitrària de l’adjudicatari, en lloc d’acudir al procediment corresponent, de vegades, fins i tot, sense acudir a cap procediment, es pot induir que hi ha indicis que apunten als elements d’un presumible delicte de prevaricació administrativa de l’art. 404 Codi Penal”.
