Dia clau en l’estratègia de l’exili se salda amb un punt a favor de la justícia espanyola. L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Jean Richard de la Tour, ha expressat el que s’anomena la seva opinió no vinculant -que normalment correspon amb la sentència futura dels magistrats- i ha contestat les qüestions prejudicials presentades pel jutge del Tribunal Suprem instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, sobre les euroordres contra l’exili.
El resultat a les set preguntes s’ha centrat en dues qüestions. En primer lloc, en l’ànàlisi de si una justícia con la de Bèlgica pot valorar si hi ha un risc de vulneració de drets fonamentals en un estat “sense risc sistèmic”. És en aquest punt, on l’Advocat creu que “autoritat judicial no pot denegar l’execució d’una ordre de detenció europea basant-se en el risc de vulneració del dret a un procés equitatiu de la persona reclamada si no es demostra l’existència de deficiències sistèmiques o generalitzades que afectin el sistema judicial de l’Estat membre emissor”. És a dir, que l’autoritat judicial belga hauria d’haver acreditat que a Espanya es vulneren drets fonamentals abans de rebutjar per aquest motiu l’euroordre.
En segon terme, si la magistratura belga podia valorar si el Tribunal Suprem era el jutge predeterminat per llei per jutjar Lluís Puig i Gordi, així com la resta de titulars de les euroordres, com el president Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín o Clara Posantí, així com les exiliades a Suïssa, la secretària general d’ERC i l’exportaveu de la CUP al Parlament, Anna Gabriel. De fet, les tres negatives a les euroordres sobre Puig Gordi i la resta de l’exili van forçar Llarena a presentar les prejudicials. L’Advocat general també conclou que Bèlgica no hi pot entrar. En aquest sentit, al·lega que la legislació de les euroordres “no permet que una autoritat judicial d’execució controli si una autoritat judicial emissora és competent, en virtut del dret de l’Estat membre emissor, per dictar una Ordre de Detenció Europea (ODE)”.
“Motius fiables” i “autonomia processal”
Sobre l’entrada a discusió de si es vulnerarien drets fonamentals, l’advocat general considera que “l’autoritat judicial d’execució no pot denegar l’execució d’una ODE quan no disposi de dades que permetin demostrar, mitjançant una apreciació global basada en dades objectives, fiables, precises i actualitzades degudament, l’existència d’un risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu davant un jutge establert prèviament per la llei, que es garanteix a l’article 47, paràgraf segon, de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’Estat membre emissor.”
Segons l’advocat general, “una comprovació en profunditat, per part de l’autoritat judicial d’execució, de l’existència d’un risc de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu quan no hi hagi deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’Estat membre emissor no seria sinó l’expressió d’una desconfiança envers els tribunals d’aquest Estat membre, contrària als principis de confiança i reconeixement mutus que conforma el sistema de lliurament”.
Per altra banda, sobre el control de la legitimitat del Suprem, l’advocat raona que “autoritzar aquest control contravindria el principi d’autonomia processal, d’acord amb el qual els Estats membres poden designar en el seu dret nacional l’autoritat judicial competent per dictar ODE, i el principi de reconeixement mutu, pedra angular de la cooperació judicial en matèria penal en virtut del qual l‟execució de l’ODE constitueix la regla, mentre que la denegació de l‟execució es concep com una excepció que ha de ser objecte d‟interpretació estricta”.
Noves ODE
Un dels altres punts que analitza l’advocat general és la possibilitat que el Tribunal Suprem insisteixi en enviar noves euroordres de detenció. El seu parer és que en base a la lluita contra la impunitat, la normativa de les ODE no impedeixen que les autoritats judicials espanyoles dicten una contra la mateixa persona per la que ha estat ja denegada -si s’ha contravingut el dret de la Unió-, sempre i quan s’hagi examinat que l’emissió de la nova euroordre tenia el “caràcter proporcionat”. “Imposar un límit al nombre d’ODE que es poden lliurar suposaria posar en dubte l’efectivitat del sistema de cooperació judicial i debilitar els esforços encaminats a sancionar de manera efectiva les infraccions dins de l’espai de llibertat, seguretat i justícia”, conclou l’advocat.
Un procés llarg
La vista judicial pel cas a Luxemburg es va celebrar el passat 5 d’abril. Es va allargar cinc hores i els advocats Gonzalo Boye, Isabel Elbal, Benet Salellas, Andreu Van den Eynde i Pol i Simon Bekaert van defensar-hi les posicions de l’exili. A l’altra banda, Espanya, Vox i la Comissió Europea. L’advocat general ha analitzat les set preguntes del jutge instructor espanyol. Ara caldrà esperar la sentència i posteriorment, es podrà recórrer. Ara bé, el tràmit no acaba aquí, queden pendents diversos flancs que afecten al procés. Per una banda, reiniciar a la justícia belga els processos d’extradicció i per altra banda, el judici europeu sobre la immunitat dels eurodiputats.