Tant el ministeri de l’Interior com l’Audiència Nacional descarten que l’Estat hagi de pagar el canell ferit en una detenció d’un alcalde de la CUP. D’aquí que el batlle de Verges, Ignasi Sabater, de la CUP, hagi hagut de recórrer al Tribunal Constitucional en defensa dels seus drets i del seu canell esquerra. Segons ha pogut saber El Món, l’alcalde presentarà aquesta setmana un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional per tal que l’Estat aboni els 8.824,84 euros de responsabilitat patrimonial per la fractura de canell que va patir quan el 16 de gener de 2019 el van arrestar agents del Cos Nacional de Policia.
El passat 1 de juliol el Jutjat Central del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional va tombar la seva demanda abocant a l’alcalde a només poder acudir al Tribunal Constitucional. Una resolució que, si bé no negava la lesió, advertia a l’alcalde cupaire que encara podia agraïr que no l’haguessin denunciat per resistència o atemptat a l’autoritat. De fet, la resolució admet clarament que la fractura al canell esquerra podia perfectament tenir l’origen en la col·locació de les manilles. Ara bé, en tot cas, seria culpa seva pel “forcejeo” que s’hauria produït en un “clima d’alta tensió”.
La ràtzia policial de gener de 2019
L’origen del cas es remunta cap a tres quarts de vuit del matí del 16 de gener de 2019. Agents de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia van dur a terme una veritable ràtzia de detencions a la demarcació de Girona arran de les protestes que s’havien registrat del primer aniversari del Primer d’Octubre, com el tall de les vies de l’AVE. Sabater va ser un dels primers detinguts en sortir de casa per anar a fer de professor al seu institut. En el moment de la detenció, els agents de policia el van emmanillar.
Un arrest que li va contusionar el canell i que posteriorment, el metge li va haver de donar la incapacitat temporal -la baixa- per la fractura. En total, 164 dies de baixa per les lesions produïdes. Una xifra que el va portar a reclamar 8.824,84 euros de responsabilitat patrimonial davant el ministeri de l’Interior. El 26 de maig de 2021, el ministeri de l’Interior i amb la rúbrica del secretari general tècnic, José Antonio Puigserver -el mateix que es va fer càrrec de la conselleria d’Interior durant el 155- va denegar la reclamació.
Audiència Nacional i l’hostilitat dels veïns
El camí obert va ser presentar recurs davant l’Audiència Nacional, que el passat 1 de juliol, tot i que comunicat el passat 21 de juliol, va tornar a denegar la reclamació de Sabater. En una resolució signada pel magistrat Luis Alfredo de Diego, del Jutjat Central del Contenciós administratiu número dos de l’Audiència Nacional sentenciava que no tenia dret a cap responsabilitat patrimonial de l’Estat. De fet, el magistrat apuntava que encara rai que els policies no l’havien denunciat amb ell per les lesions que haurien patit en detenir-lo.
“La detencio de l’actor es va dur a terme en un clima d’alta tensió amb els veïns i forcejament amb l’actor”, escriu el magistrat. “En aquestes circumstàncies, no pot estranyar que la col·locació de les manilles pugui haver-se dut a terme lesionant l’actor al canell i més quan durant el forcejament, amb o sense intenció, un dels policies va rebre un cop a la cara i li va causar contusions”. “Per tant”, continua, “el fet que no s’hagin incoat diligències per atemptat o resistència no modifica la realitat dels fets apreciats en aquesta jurisdicció”. Fins i tot, el jutge recorda que és “lliure de valorar les proves i tenir les seves pròpies conclusions” per justificar la seva negativa a indemnitzar l’alcalde.
“L’hostilitat de l’actor que es resistia a ser detingut i barallant-se amb els policies, alhora que era recolzat pel clima d’animositat i agressivitat de els veïns ―cridats per l’actor a crits― cap als funcionaris policials, són prou raons per reconèixer la ruptura del nexe causal entre les lesions produïdes a l’actor al canell esquerra, per la col·locació de les manilles, i l’actuació dels agents de la Policia Nacional en aquest clima de tensió”. És a dir, el jutge considera que les lesions són normals si es té present que durant la detenció els veïns de Verges van suposar “un obstacle intimidatori, agressiu i pertorbador”.
4 
1 