Per segona vegada, i després de diversos clatellots per part de la sala d’apel·lacions, el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha tornat a tancar el sumari de l’Operació Judes contra activistes independentistes que van detinguts en una ràtzia de la Guàrdia Civil el 23 de setembre de 2019, setmanes abans de la sentència del Procés.
Segons la interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, el magistrat considera que els suposats membres del Comitè de Defensa de la República (CDR) processats poden ser jutjats per diferents delictes relacionats amb el terrorisme. Una conclusió a la qual arriba el magistrat després de complir l’ordre de la sala de practicar les diligències sol·licitades per part dels investigats. A més, el jutge tanca la instrucció sense aclarir quines parts del sumari estan integrades en investigacions en altres causes judicials que fins ara eren secretes i a les quals les parts no havien tingut accés.
Una resolució tècnica
El jutge, a través de la resolució de tres pàgines, justifica les errades processals que les defenses havien denunciat en diferents recursos. Esmenes que van ser acceptades per la sala d’apel·lacions que va obligar a aclarir quines proves s’havien practicat i per a quins acusats. D’aquí que García Castellón faci un esforç d’interpretació de la Llei d’Enjudiciament Criminal per valorar com a bona la seva instrucció que tanca i envia al tribunal que haurà de fer la vista oral amb l’advertència que la pena en abstracte dels delictes dels processats superen els 9 anys de presó.
Així, en la seva interlocutòria, el magistrat envia aquest sumari a la Sala Penal per jutjar els acusats per delictes de pertinença a organització terrorista i de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius inflamables de caràcter terrorista. El jutge insisteix en el seu escrit que s’han practicat totes les diligències que s’han considerat “necessàries i útils” per aclarir els fets. En aquesta línia, entén com a procedent dictar la conclusió de sumari en constatar que s’ha complert amb la finalitat de la investigació: identificar els responsables del fet, qualificar el delicte i assegurar les persones i béns que n’hagin de respondre. Les defenses consideren que s’ha tancat en fals el sumari, que creuen que s’hauria d’haver arxivat.
5
