L’humorista i copresentador del programa de TV3 “Està passant” ha demanat a la jutgessa d’instrucció que arxivi el cas obert arran del gag sobre la Mare de Déu del Rocío emès per Setmana Santa. L’advocat de Domínguez, Jaume Alonso-Cuevillas, ha registrat un recurs de reforma per demanar l’arxivament de la querella interposada per la Fundació d’Advocats Cristians per un suposat delicte d’injúries i que la jutgessa Míriam Luque va admetre a tràmit i va incoar diligències.
En un contundent escrit, l’advocat Alonso-Cuevillas, no només nega l’existència de qualsevol tipus delictiu així com la manca d’elements necessaris per incriminar el delicte d’injúries que només pot ser al·legat per qui se senti ofès. En aquest sentit, el recurs, al que ha tingut accés El Món, reclama deixar sense efecte la interlocutòria del passat 25 de maig amb què s’obria la instrucció judicial i exigeix tancar definitivament el cas. El gag es tractava d’una “entrevista inventada” per part de Domínguez i el director del programa, Toni Soler, a una Mare de Déu interpretada per l’actriu i humorista Judit Martín.
Fets atípics
La primera al·legació expressada per la defensa de Domínguez és que “els fets objecte de la denúncia són manifestament atípics”. En aquest context assegura que en el gag “no existeix cap animus iniuriandi, sinó un evident animus iocandi“. Així, el recurs recorda que el “com és públic i notori” el programa “Està Passant” que s’emet cada vespre a TV3 és un “programa de caràcter humorístic”. “El gag objecte de la denúncia no tenia, doncs, per objecte fer cap escarni de res, ni de ningú i es troba en tot cas emparat pel dret fonamental a la llibertat d’expressió, consagrat a l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans.
Així mateix, el recurs retreu que l’únic raonament jurídic de la interlocutòria per la qual s’enceta el procediment considera que els fets podrien constituir un delicte d’injúries. “Al marge de l’impossible encaix dels fets en el tipus penal previst a l’article 208 del Codi Penal, cal recordar que la injúria és un delicte dels anomenats privats que requereix la querella prèvia de la part ofesa -tal com determina l’article 215 del Codi Penal- en condició d’acusació privada”, raona l’escrit. En aquest context, destaca que només podria ser exercida aquesta acció quan la part pretesament ofesa es tractés d’un funcionari públic, autoritat o agent de la mateixa per fets derivats de l’exercici del seu càrrec. “Un supòsit que, òbviament, no és el cas que ens ocupa”, sentencia el recurs.
3
2
