Nou informe de la Guàrdia Civil en la macrocausa Volhov que s’investiga al jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona. En aquesta ocasió la víctima de l’atestat és l’exsecretari d’organització d’ERC i exconseller Xavier Vendrell. Un informe policial en què amb la fórmula ja habitual de “sembla acreditat” se l’acusa de tenir “informació confidencial” per obtenir adjudicacions del departament de Salut, tant en l’època del conseller Antoni Comín com en l’etapa d’Alba Vergés. Fins i tot, creen una curiosa nova tesi en dret penal en considerar delicte “desistir d’una licitació” arran de la seva detenció.
L’atestat, al qual ha tingut accés El Món, va ser lliurat el passat 20 de maig al jutge Joaquín Aguirre, responsable de les perquisicions, i consta de 153 pàgines. Ras i curt, els investigadors intenten embolicar Vendrell en una trama per “obtenir de manera irregular contractes públics de l’Institut Català Avaluacions Mèdiques” i per “l’intent d’obtenir, irregularment, una adjudicació d’Unió de Mútues, a través de la falsificació d’una factura”. La Guàrdia Civil vol amb aquest informe que el jutge li imputi els delictes de malversació, prevaricació, tràfic d’influències i falsedat documental. L’informe inclou converses amb Alba Vergés, quan el contracte estava revocat, i Marta Rovira, així com amb la parella del mateix Vendrell. Però, la curiositat és que fins i tot en un de les adjudicacions va desistir.
Dues adjudicacions
La Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil explica en el seu atestat que la investigació s’emmarca en la peça separada 2 i que la informació s’extreu dels correus electrònics i del telèfon de Vendrell. Una requisa realitzada l’octubre del 2021 i que ha servit per anar fabricant a terminis diversos informes policials, sense que a hores d’ara s’hagin retornat els aparells per la “quantitat d’informació” que la Guàrdia Civil hi ha trobat. Un fet que les defenses i el mateix ministeri fiscal adscrit al cas han denunciat com a “investigació prospectiva”.
En aquest atestat, els investigadors assenyalen dues adjudicacions. Per una banda, l’adjudicació a la Unió Temporal d’Empreses de Certificacions de Lesions, SL i IN2, Ingenieria de la Información, SL, totes dues suposadament vinculades a Vendrell, d’un contracte de realització de proves mèdiques per a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). L’expedient d’adjudicació va ser impugnat per una empresa que també concorria a l’adjudicació. Segons la Guàrdia Civil, Vendrell es va adjudicar el contracte “sense reunir els requisits tècnics i humans necessaris”. Així mateix, els investigadors apunten que Vendrell disposava “d’informació confidencial” de la impugnació de l’adjudicació. Fins i tot, fan constar “amenaces” de Vendrell d’anar al conseller Comín o de “fer reflexions” a Vergés així com de trucar a Marta Rovira, secretària general d’ERC. De fet, la trobada es va celebrar quan el contracte ja estava revocat.
L’altre contracte en què els agents de l’institut armat hi veuen coses rares és amb Unión de Mútuas. La seca anàlisi els condueix a dir que Vendrell va “refer” una factura “proforma” per tal de poder acreditar que tenia materials. Una asseveració que porta la policia judicial a determinar que gràcies a la “falsificació documental” podia adjudicar-se el contracte com a “licitadora millor valorada”. Però la policia, en una curiosa i sorprenent reflexió, assegura que “arran de la detenció de Vendrell va fer que la seva empresa “desistís”. “De no haver estat així, l’empresa de Vendrell”, sentencia la Guàrdia Civil, “hauria obtingut el contracte irregularment tot i que no disposava ni podia acreditar la possessió dels equips tècnics requerits”.
Tothom embolicat
La Guàrdia Civil gosa al final del seu informe a establir una “repercussió socio-econòmica de l’adjudicació”, tot i que una ni tan sols es va portar a terme. “Cal tenir present que aquestes pràctiques irregulars s’han realitzat en un sector especialment sensible, com el sociosanitari on, a més i tal com reconeixen els investigats, el servei no s’estava complint amb els estàndards de qualitat exigits, per la qual cosa podia haver tingut unes conseqüències negatives en la salut dels pacients”.
En aquest punt, els investigadors apunten a més gent, implicant gairebé tota l’administració i direcció del departament de Salut. Per a la Guàrdia Civil, tot l’entramat –que va acabar amb una adjudicació desistida i una altra d’impugnada– es va fer “sense que els responsables de l’administració pública haguessin activat els mecanismes necessaris per impedir aquestes pràctiques malgrat tenir-ne coneixement”.
1 
2 