A vegades, el judici oral és la mostra palpable sobre per què un cas arriba a un tribunal. La mostra és el judici esperonat per la fiscalia i pel sindicat del Cos Nacional de Policia (CNP) i de l’associació professional de la Guàrdia Civil, Jucil, contra la direcció del departament d’Interior durant la fase de vacunació de la Covid 19 per discriminació en la immunització dels efectius dels dos cossos policials respecte del cos de Mossos d’Esquadra i de diverses policies locals. Una situació que ha portat a seure a la banqueta dels acusats, els exconsellers de Salut, Alba Vergès i Josep Maria Argimon, així com tres alts càrrecs més de la conselleria, als qui demanen entre 12 i 15 anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació.
Dos dels principals testimonis han desmuntat el gruix de l’acusació només enfilar-se a l’estrada. Dos comandaments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya han admès aquest matí, la segona sessió del judici, que la coordinació amb la Generalitat per la vacunació contra la covid dels agents va ser “bona i fluïda”. Els coordinadors de la vacunació de cada cos policial han reconegut que van canviar el cens d’agents diversos cops i que quan es va poder es van injectar les vacunacions al més aviat possible.
De fet, avui també estava prevista la testifical dels comissaris en cap de la Policia Nacional a Tarragona, Lleida i Girona, però les acusacions, representades per sindicats policials hi han renunciat. El tinent coronel de la Guàrdia Civil i l’inspector en cap de la Policia Nacional han dit que estaven en contacte permanent amb un dels acusats, Xavier Rodríguez, director de Serveis de Salut, que era qui els demanava el cens d’agents. Un directiu de Salut que va ser condecorat pel CNP arran del seu pla de vacunació.
Col·laboració, calendari i vacunes
Segons han explicat el guàrdia civil i el policia, el 16 de febrer del 2021 la Delegació del govern espanyol a Catalunya els va designar coordinadors de vacunació dels dos cossos per a tot Catalunya i els va enviar el pla de vacunació. En els primers dies van estar en contacte amb Raquel Sistaré, directora de Serveis del Departament d’Interior fins que el 4 de març es va produir una primera reunió al Departament d’Interior on també hi va acudir Rodríguez i Carmen Cabezas, del Departament de Salut.
En aquella trobada, Salut va demanar als dos cossos policials un pla de vacunació, amb cens d’agents, dates i possible organització i ubicació dels centres de vacunació. Es va proposar vacunar els agents en llocs amplis i on hi hagués almenys 200 policies censats. En els llocs menys poblats es van agrupar dotacions de Guàrdia Civil i Policia Nacional per ser més eficients. De fet, ells mateixos van proposar a Salut ser vacunats en centres policials controlats pels cossos, per tenir constància fefaent de qui s’havia vacunat i qui no, al contrari del que van fer policies locals i mossos d’esquadra, que s’anaven a vacunar a centres sanitaris. Una idea va sorprendre a Salut, però finalment es va acceptar la proposta. Des d’aquell dia la coordinació entre els dos cossos de seguretat espanyols i la Generalitat es va fer a través de Rodríguez. El 8 de març s’havien d’iniciar les vacunes als agents de l’aeroport, però no es van arribar a iniciar perquè Salut encara no havia validat el pla de vacunació.
Problemes amb les vacunes
El 9 de març el coordinador de la Guàrdia Civil va enviar el cens a Salut i l’endemà, el 10 de març, Salut va aprovar el pla de vacunació proposat pels dos cossos policials. El 12 de març el Departament d’Interior ja va alertar que podria haver-hi problemes amb la vacuna d’Astrazeneca. 15 de març es van vacunar desenes d’agents de l’aeroport del Prat i el port de Barcelona. En un principi, les vacunes es posaven als agents fins a 56 anys, els que eren “més operatius, estaven més al carrer i en contacte amb la gent”.
Ara bé el 16 de març el ministeri de Sanitat va aturar la vacunació amb AstraZeneca, la vacuna utilitzada amb els policies. Només es va mantenir pels agents de 60 a 65 anys, cosa que va obligar a refer el cens. De fet, el coordinador de la Policia Nacional ha admès que van haver de refer els llistats d’agents vacunables diversos cops perquè alguns estaven en comissió de serveis a altres comunitats autònomes, o en excedència o tenien dubtes sobre si vacunar-se o no i anaven canviant d’opinió. “El llistat era viu”, ha descrit. El matí del 24 demarç es va poder reprendre la vacunació, però la mateixa tarda es va tornar a suspendre per manca d’estoc de vacunes.
Tots dos han admès que les previsions inicials en cada moment es van anar complint quan no hi havia suspensions, i, fins i tot, el Cos Nacional de Policia va condecorar Rodríguez pel pla de vacunes. Tots dos càrrecs policials han dit que el contacte entre tots tres era constant i de diversos cops al dia i han explicat que qualsevol incidència el cap de Serveis de Salut la resolia el més aviat possible.
