Les vistes orals sempre aporten dades interessants, i més quan hi ha acusats amb ganes de gresca i advocats defensors audaços amb l’objectiu de deixar les coses clares. Aquest és el cas del judici contra els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon, així com tres alts càrrecs del departament de Salut durant la pandèmia. Tots acusats de prevaricació per, suposadament, haver discriminat els efectius del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil en el procés de vacunació. De fet, hi va haver dues suspensions que van endarrerir tres setmanes la immunització de la totalitat dels membres dels cossos policials destinats a Catalunya, la qüestió és per què.
Aquest dilluns al matí han passat per la sala de judicis set testimonis que van participar en els protocols de vacunació i van tenir responsabilitats en la gestió de la salut pública durant la pandèmia. Més enllà d’aclarir missatges interns entre els acusats, com whatsapps, que han servit per bastir les acusacions, s’ha colat en el judici un element clau que ha fet aixecar les orelles del tribunal, que presideix amb professionalitat José Manuel del Amo. En concret, s’ha parlat dels censos d’agents susceptibles de ser vacunats. Ha introduït el dubte Sara Manjón, aleshores directora de l’Àrea de Professionals i Organitzacions del Servei Català de la Salut, que ha detallat al tribunal que els censos de policies i guàrdies civils van entrar tard i malament. Un fet que dificultava l’organització logística de la vacunació.
Por de donar dades
La tesi ha estat reblada per Pol Pérez, cap de Tecnologia del departament, que gestionava la recepció i l’estudi dels censos. I en el mateix sentit, s’ha expressat la directora de serveis del departament d’Interior, Raquel Sistaré, que ha retret que els llistats, que ja havien omplert els Mossos d’Esquadra, ni la Guàrdia Civil i ni el CNP no els omplien com manava el protocol. Era una mena d’excel amb edats i dades més o menys personals, per evitar que si un agent policial espanyol era destinat a Burgos no entrés a les llistes de vacunació del lloc de destí.
De fet, al delegat del CNP per a la vacunació, durant la seva testifical en la darrera sessió del judici, se li va escapar quan va al·legar motius de “salut” pels canvis de les dades, interrompent la pronunciació d’una paraula que començava per “seg”, en referència a la seguretat. Una idea que les defenses han agafat de seguida, amb el benentès que part de la demora de la vacunació va ser el lliurament tardà i amb dades incorrectes o incompletes, més enllà de les dues interrupcions per motius de prevenció i per manca de vacunes, que va obligar a prioritzar les vacunacions en la franja d’edat d’entre 60 i 65 anys. La tesi que ara es pot ensumar a la sala és que als efectius policials de la Guàrdia Civil i el CNP no els feia gràcia donar depèn quines dades a la Generalitat. La reverberació del Primer d’Octubre va arribar fins a la pandèmia.
