Testimonis importants els d’aquest matí al judici contra els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon –que en el moment dels fets era secretari de Salut Pública i director de l’ICS– i tres càrrecs més del Departament de Salut durant la vacunació per la pandèmia de Covid. El ministeri fiscal i les acusacions dels sindicats i parasindicats del Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil els demanen entre 12 i 15 anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació per haver “discriminat” els efectius policials espanyols a l’hora de vacunar-los respecte dels agents de les policies locals, els Mossos d’Esquadra i els Bombers, quan hi havia prioritat de vacunació als “grups essencials”.
A l’estrada s’han enfilat Carmen Cabezas, la subdirectora general de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del moment i una de les màximes responsables de l’estratègia de vacunació, així com Sara Manjón, aleshores directora Àrea Professionals i Organitzacions del Servei Català de la Salut. Totes dues han justificat haver aturat estratègicament la vacunació dels cossos i forces de l’Estat per als menors de 60 anys. Tot i això, ho han fet amb diferències substancials. Per una banda, Cabezas ha aprofitat el seu testimoni per desvincular-se ella mateixa i Argimon de la decisió, i ha remarcat que, tot i l’escassetat de vacunes, les tenien assegurades per als grups essencials. En canvi, Manjón ha negat que hi hagués “cap reserva” i ha dit que s’anava vacunant població a mesura que es rebien les vacunes, seguint el protocol que s’encomanava des del Consell Interterritorial de Salut, el conclave dels consellers de Salut de tot l’estat i del Ministeri de Salut.
Els testimonis, però, també han deixat algunes perles interessants. Com ara el nombre de morts diaris el març de 2021 a Catalunya per la Covid. Cabezas ha recordat que el 23 de març, és a dir, un dia abans de la segona suspensió de vacunació, havien mort en 24 hores 126 persones, el 96% majors de 60 anys. També s’ha reconegut que mai es va deixar de vacunar el col·lectiu entre 60 i 65 anys, fos grup essencial o no. Cabezas també ha insistit que s’ha demostrat que els “serveis essencials” no tenien més perill de contagi que la resta de la població. Només el personal dels serveis mèdics tenia el “doble de risc”. És a dir, els testimonis han deixat entreveure que calia sospesar si una persona de 64 anys havia de ser vacunada abans que un guàrdia civil que investiga un cas de narcotràfic, de ciberdelinqüència o de control d’armes. Un whatsapp, un mail, efectes de les vacunes i algun ‘jo no hi tinc res a veure‘ han completat una jornada que no ha anat malament a les defenses, tot i l’agressivitat de les acusacions.
Una suspensió obligada
Cabezas ha resseguit fil per randa els arguments de la defensa dels acusats i de les testificals dels comandaments policials que van declarar la setmana passada, detallant com es va pactar el pla de vacunació per als serveis essencials, que incloïen els cossos policials espanyols. Així mateix, ha explicat que la vacunació es va suspendre del 15 al 22 de març per ordre pel mateix Ministeri de Salut espanyol, per les “sospites dels efectes adversos” que havien detectat amb la immunització amb la vacuna Astrazeneca. Era una suspensió obligada.
L’aleshores subdirectora general de Promoció de la Salut ha relatat que el criteri del departament, seguint les instruccions del Consell Interterritorial de Salut, va ser vacunar el col·lectiu de majors de 60 anys i els serveis essencials. En aquest sentit, ha explicat, a preguntes de l’advocat defensor Mariano Bergés, que el 24 de març de 2021 es va reprendre la vacunació amb la priorització de les persones d’entre 60 i 65 anys, tant de la població com dels serveis essencials. “Era raonable mèdicament començar la vacunació pels majors de 60 anys”, ha reblat.
Un whatsapp i un mail
Per altra banda, ha exposat que les dosis de vacunes eren un “bé preuat” perquè encara no s’estaven vacunant les persones més grans de 80 anys, que era el sector de població “en què més gent moria”. “No hi havia prou dosis per a la gent més gran de 60 anys, però sí que n’hi havia prou per als serveis essencials”, ha apuntat. En tot cas, Cabezas ha ressaltat que, a Catalunya, aleshores, la població d’entre 60 i 65 anys sumava un col·lectiu de 500.000 persones. En aquest sentit, ha fet números tot recordant que el 23 de març hi havia 1.385 ingressades, el 70% de les quals majors de 60 anys i només aquell dia havien mort 126 persones mortes, el 96% majors de 60 anys.
“Tots sabíem la importància de vacunar persones grans, però també que calia vacunar els col·lectius essencials, i en aquests prioritzar el sector d’entre 60 i 65 anys”, ha assenyalat. Cabezas, però, ha reconegut un whatsapp que va rebre de Judit Viñals, assessora de la consellera Vergés, que deia: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”. Una decisió que ha insistit no depenia ni d’ella mateixa ni d’Argimon. Després del whatsapp, Cabezas i Argimon van parlar per telèfon i van acordar que una ordre així l’havia de donar algú de la direcció política de la conselleria. Aquesta ordre finalment va arribar, via correu electrònic de Marc Ramentol, secretari general del Departament de Salut, en el qual ordenava la priorització de la vacunació entre les persones de 60 i 65 anys, també en els grups essencials. En tot cas, Cabezas ha remarcat que els “whatsapps eren fruit de la pressa” i que, si bé no hi va tenir res a veure, compartia aquesta estratègia.
No hi havia cap reserva
Bastant més categòrica ha estat Manjón, que s’ha encarat fins i tot amb algun lletrat de les acusacions particulars. Manjón deixat anar a les acusacions un “no ho entenc”, perquè ha negat que hi hagués cap reserva de vacunes per als “grups essencials”. “Les vacunes anaven arribant i se subministraven a col·lectius determinats”, ha afegit. A més, ha recordat que el Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil van enviar els censos dels efectius tard i, a més, es van haver de corregir.
Per la seva banda, la cap de gabinet de la llavors delegada del govern espanyol, Mònica Lafuente, ha reconegut que no hi va haver cap suspensió, sinó una “priorització” en funció de l’edat. És a dir, es van vacunar membres de la Guàrdia Civil i del CNP que tenien una edat compresa entre els 60 i els 65 anys. Teresa Cunillera, l’aleshores delegada del govern espanyol, ha relatat també que la seva prioritat era vacunar els membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, però sense comparar amb les xifres dels Mossos.
