Velocitat accelerada. El magistrat instructor del cas Altafulla, en la peça que correspon al Tribunal Suprem, ha dictat una interlocutòria amb què ha elevat al Congrés el suplicatori per tal de suspendre la immunitat de l’exalcalde del municipi tarragoní, i actual diputat de Sumar, Félix Alonso. Tot plegat per poder continuar la investigació en considerar-lo presumpte responsable d’un delicte de prevaricació en el marc d’una sèrie d’adjudicacions a una consultora que gestionaven, entre d’altres, l’exconseller d’Interior i actual diputat d’ERC, Joan Ignasi Elena, i l’exlíder d’ICV, Joan Herrera, que ja han declarat pel mateix cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Així, el magistrat de la sala penal Vicente Magro, en una resolució de 12 pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, justifica la decisió d’elevar la petició arran de les diligències que s’han practicat fins al moment. Com ara, la declaració voluntària d’Alonso el passat 15 de juny i el gruix del sumari de la causa que va instruir en primera instància el Jutjat d’Instrucció 4 del Vendrell. Segons la interlocutòria, els indicis recollits apunten un ús indegut de la figura del contracte menor per satisfer “les necessitats recurrents de la corporació municipal contrari a la normativa de la contractació pública”.
“Manca de procediment”
El magistrat interpreta que va existir “una absoluta falta de procediment, de pressupost, i es fa un ús indegut de la pròrroga i del contracte menor amb la voluntat de l’investigat d’introduir empreses amb vinculació política i, per tant, usant la fórmula del contracte menor per eludir l’aplicació de la legislació estatal en matèria de contractació administrativa”. Comptat i debatut, conclou que s’hauria produït un delicte de prevaricació de l’article 404 del Codi Penal.
La tesi dels togats és que Alonso, quan era alcalde a Altafulla entre 2011 i 2019, “presumiblement, per donar aparença de legalitat i sabent que no ho era, va acudir a una dinàmica de contractació a través de la figura del contracte menor“. Per això, el magistrat veu que l’elecció arbitrària de l’adjudicatari, en lloc d’acudir al procediment corresponent, de vegades, fins i tot, sense acudir a cap procediment, apunta la comissió d’un delicte i més quan l’empresa beneficiària tindria vincles polítics.
