Després de nou anys, el titular del jutjat d’instrucció número cinc de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha decidit arxivar la “peça Drago” del cas Pujol. En concret, es tracta de la peça que afectava el fill menor de l’expresident Jordi Pujol, Oleguer Pujol Ferrusola, i que l’acusava d’amagar 3.000 milions d’euros i fer blanqueig a través d’operacions immobiliàries internacionals. En una brevíssima interlocutòria d’aquest 13 de juliol, a la qual ha tingut accés El Món, el magistrat assegura que “tenint present el que s’ha actuat” en les diligències d’instrucció “no resulta justificada degudament la perpetració de cap delicte”. En aquest sentit, assegura que “tot i les diligències practicades no hi ha base ni tan sols per apreciar cap indici de delicte i tot el que es va subministrar van ser simples sospites, no aptes per a un procediment penal”. Aquest procediment va provocar l’entrada i escorcoll del domicili d’Oleguer Pujol i el bloqueig de tot el seu patrimoni i recursos.
El cas Drago es remunta a la participació d’Oleguer Pujol en una operació immobiliària per la venda de 1.152 locals i immobles de Banco Santander l’any 2007. Un negoci del qual Oleguer Pujol i els seus socis van cobrar les respectives comissions. El jutge va intuir que hi havia una operació de blanqueig i el cas va fer augmentar la factura mediàtica de la família Pujol Ferrusola fins als famosos “tres mil milions”. Curiosament, el passat mes de novembre, el jutge Pedraz va comunicar a les parts en una interlocutòria datada el 16 de setembre -dos mesos i mig abans-, que sobreseia les imputacions de tots els investigats llevat, curiosament, d’Oleguer Pujol i dos dels socis, els holandesos John Willekes i Jacob Broers. El magistrat exonerava amb la complicitat del fiscal anticorrupció José Grinda la resta de socis del petit dels Pujol: José Maria de Villalonga Cardellà, el seu fill José Maria de Villalonga Cabarrocas, Gabriela de la Rosa Misol i Javier de la Rosa Misol, tots dos fills del financer Javier de la Rosa. Deu mesos després, el jutge, finalment, ha fet carpetada al cas i n’ha decretat el sobreseïment. Una petició reiterada pels advocats d’Oleguer Pujol, Albert Carrillo i Oleguer Pujol.
El fiscal ja no ho veia clar des del setembre
De fet, el ministeri públic ja va començar a tenir dubtes del resultat de les perquisicions el passat mes de setembre. Després de les investigacions, el fiscal va entendre que no es podia conformar cap operació de blanqueig perquè, entre altres coses, les operacions van ser declarades. El jutge i el fiscal, però, es van estimar fa deu mesos continuar tenint processat Oleguer Pujol, per tal de poder “donar volum” a la causa contra la família Pujol, que encara està pendent que es convoqui dia i hora per començar el judici.
Tot i la brevetat de la resolució d’arxiu, el jutge fa seves les conclusions dels fiscals per a la resta d’exonerats. En aquest sentit, el ministeri públic considerava que no es podia acreditar que cap dels investigats durant nou anys participessin en la canalització de fons o comissions que es van pagar a través de dues societats fossin a favor d’Oleguer Pujol. Al capdavall, la conclusió de la instrucció és que els fons que van rebre els investigats van ser “producte de la seva intermediació” i no pas com un exercici de blanqueig “ni en benefici seu ni d’Oleguer Pujol”.
Nou anys d’instrucció amb petició de presó
La instrucció del cas va esclatar amb l’escorcoll del domicili d’Oleguer Pujol a Barcelona, el 24 d’octubre del 2014, per part de la poderosa Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals del Cos Nacional de Policia (UDEF) i dirigida per la fiscalia anticorrupció. Just setmanes abans de la consulta sobiranista del 9 de novembre. El 12 de gener de l’any 2017, gairebé tres anys després, Oleguer Pujol declarava davant del jutge instructor. Després de la declaració, el fiscal va reclamar al magistrat que ordenés l’ingrés a presó sense fiança del petit dels fills de l’expresident. La fiscalia entenia que hi havia risc de reiteració delictiva.
La tesi de l’acusació era que l’operació de compravenda dels immobles es va fer de tal manera que es van ocultar els diners. Tot plegat a través d’un entramat d’estructures societàries radicades en tercers països i d’un seguit de contractes d’assessoria amb diverses empreses per intentar enganyar Hisenda. Però la investigació va mostrar les costures de l’acusació perquè les comissions es van declarar. És més, una comissió de dos milions i mig d’euros es va regularitzar a través dels mecanismes de l’amnistia fiscal que va impulsar aleshores el ministeri d’Hisenda espanyol. Ara, nou anys després, el jutge i el fiscal han arribat a la conclusió que no hi ha cap mena d’indici de delicte.
28
