Els experts no ho tenen clar. Si bé el reglament del Parlament de Catalunya no preveu cap sistema concret de revocació de la presidència de la cambra, el principi democràtic de majoria indicaria que hi ha possibilitats de fer-ho. Són els dos punts de vista defensat per experts en dret parlamentari consultats per El Món. El professor de Dret Constitucional i exlletrat major del Parlament Joan Ridao assegura que no veu altra forma de substituir Laura Borràs en la presidència que no sigui una dimissió voluntària o bé una reforma del reglament Parlament. En canvi, Francesc Pau, també exlletrat major del Parlament i professor de dret a la Universitat Pompeu Fabra, considera que el sistema de majories podria revocar la presidència, en la línia del que ha suggerit el líder del PSC, Salvador Illa.
Un altre dels juristes consultats, que vol mantenir-se en l’anonimat, apunta que l’article 180 del reglament no està pensat per als membres de la Mesa, sinó més aviat per als organismes que depenen del Parlament de Catalunya, com ara els Síndics o bé el director de l’Oficina Antifrau. “És una garantia antibunquerització dels nomenaments”, argüeixen les mateixes fonts, que recorden la necessitat de tenir una causa objectiva molt concreta. Sia com sia, ara per ara no veuen un mecanisme previst i concret per foragitar Borràs de la presidència. “Al capdavall, la suspensió és una mesura cautelar i temporal”, coincideixen les mateixes fonts. Tot per no contrariar el principi de presumpció d’innocència. En canvi, altres juristes aposten per la possibilitat d’interpretar l’article 25.4 del Reglament en base el principi de majories.
Model europeu
“Cal tenir present que el sistema de la presidència de la cambra catalana és el sistema continental, és a dir, una presidència de majories”, al·lega Ridao. Una situació diametralment oposada per exemple, al sistema anglosaxó. “Al Regne Unit, l’speaker de la cambra es manté al marge de les majories”, indica. D’aquí que un cop escollida per una majoria la presidència sigui pràcticament intocable, si no hi ha una voluntat expressa de qui ostenta la presidència d’abandonar el lloc.
Pau, en canvi, considera que aquesta majoria, en un cas com aquest d’obertura del judici oral, permetria revocar el seu nomenament. “És per garantir el principi de majories i el principi democràtic”, argüeix. En aquest sentit, recorda que la revocació via article 180 preveu unes causes concretes i amb majories reforçades perquè “per exemple, un síndic de comptes sigui apartat perquè investiga una conselleria sustentada per la majoria parlamentària”. D’aquí que siguin causes taxades. En el cas de Borràs, entén que “formaria part del sistema democràtic que es pugui revocar la presidenta”. “Tot se sosté per l’estructura democràtica”, afegeix. Una tesi que també abonen el PSC i els Comuns, mentre que ERC no s’hi vol embolicar i deixa en mans de Junts per Catalunya la decisió de fer dimitir Borràs i substituir-la aleshores.
Cessament és diferent a suspensió
Per altra banda, un dels altres juristes consultats ho veu com Ridao i recorda que la Mesa del Parlament és qui ostenta la capacitat, per exemple, del règim sancionador, amb informe preceptiu de la Comissió de l’Estatut del Diputat i a través d’unes majories concretes, per uns motius especials, “no en cas de suspensió”. Un dels altres juristes remarca que el legislador, amb la suspensió en base de l’article 25.4 del reglament, que és la que s’ha aplicat, buscava precisament la “interinitat”. “Si els diputats haguessin volgut el cessament, ho haurien explicitat en el text de l’article 25.4, i en canvi, van posar suspensió, és a dir interinitat”, emfatitzen. “El reglament vol que hi hagi una situació d’interinitat”, insisteixen.
En aquest marc, Ridao recorda que la suspensió està pensada com una “mesura cautelar, temporal i extraordinària”. Per tant, abonaria la tesi que l’article 25.4 no deixa marge per suposar que validaria un relleu a la presidència sense una dimissió. L’altra solució és encetar una reforma de reglament parlamentari que prevegi una revocació del càrrec de presidència que, a hores d’ara, no existeix. La divisió d’opinions és evident, però la realitat és que ara per ara, el reglament no preveu el cas concret que s’aplica a Borràs. “O dimiteix o es reforma el reglament”, aposten uns. “El principi democràtic s’ha d’imposar”, defensen els altres.
A tot això, la decisió del Comitè de Drets Humans de l’ONU de considerar que l’Estat espanyol va violar els drets polítics d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull ha entrat en el debat. L’advocat de Borràs, Gonzalo Boye, considera que el missatge de l’ONU denunciant la vulneració del Pacte de Drets Civils i Polítics quan els va suspendre com a diputats al Parlament de Catalunya és aplicable al de l’actual presidenta suspesa. En síntesi, creu que es vulneraria la seva presumpció d’innocència si se l’aparta abans de ser jutjada. ERC no ho veu igual.
Pendent de judici
El TSJC li va obrir un judici oral a Laura Borràs per un presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. El reglament del Parlament impedeix comptabilitzar l’acta d’un diputat amb el fet tenir obert un judici oral per presumpta corrupció. Es tracta d’un apartat del reglament aprovat per Junts pel Sí –que aplegava CDC i ERC– i la CUP l’any 2017. Junts es queixa de manca de presumpció d’innocència, mentre que els altres grups insten Borràs a plegar. Els juristes tampoc es posen d’acord. De moment, la Mesa manté la suspensió i Borràs portarà el cas al Tribunal Constitucional.
22 
8 