La Comissió Europea ha al·legat en les seves observacions escrites davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que la llei d’amnistia aprovada al Congrés de Diputats espanyol és “una autoamnistia” que és “contrària a l’estat de dret”. Així ho indica un document difós per El Español, que recull les al·legacions presentades per la institució comunitària en la qüestió prejudicial presentada pel Tribunal de Comptes. Ara bé, el mateix document assegura que no constata afectacions als interessos financers de la Unió Europea.
Un argument interessant perquè precisament el perjudici a les finances europees és un dels pilars principals del Tribunal Suprem per mantenir el delicte de malversació al marge dels delictes que la llei amnistia i pels que demana responsabilitats comptables el Tribunal de Comptes. De fet, és el delicte pel qual es manté la inhabilitació dels condemnats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa i l’acusació per a Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín encara processats, però que, de moment, tenen ordres de detenció vigent.
No hi ha prou vincle
En les seves observacions, els serveis comunitaris consideren que “no hi ha prou vincle entre les activitats il·legals que tinguin per objectiu la secessió d’una part del territori d’un estat membre i els interessos financers de la Unió”. Ara bé, l’escrit remès per la Comissió qualifica la llei com una norma per a l'”autoamnistia” perquè “els vots dels seus beneficiaris han estat fonamentals per a la seva aprovació al parlament espanyol” i perquè el projecte de llei “és part d’un acord polític per aconseguir la investidura del govern d’Espanya”.
En aquest context, Brussel·les exposa que “si hi ha suport per considerar que les autoamnisties en què qui ostenta el poder polític pretén blindar-se garantint-se la seva immunitat jurídica són contràries al principi de l’estat de dret, sembla que el mateix criteri caldria aplicar quan qui és al Govern garanteix la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari”. En aquest sentit, la comissió -que és un òrgan executiu triat pels Estats- també retreuen que no es fes cas de les recomanacions de la Comissió de Venècia com ara “restringir amb més detall l’abast material i temporal” de la llei de l’oblit penal pels independentistes.
Per altra banda, l’executiu comunitari defensa que el Dret de la Unió s’oposa a una legislació estatal que “imposa un termini imperatiu de dos mesos” per decidir sobre l’aplicació de l’amnistia, sempre que aquest termini no permet als òrgans jurisdiccionals competents l’adopció de les mesures processals que considerin necessàries, com l’obtenció de proves addicionals o l’obtenció de proves addicionals. Igual que l’esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei, critica que no hi hagi la previsió de donar veu en un procés contradictori a les parts del procediment administratiu que es reclama aturar amb l’amnistia. És a dir, critica que no es doni veu a Societat Civil Catalana en el procediment del Tribunal de Comptes sobre l’aplicació de l’amnistia.
