Fins i tot l’espionatge té normes. Aquesta és una de les premisses de la querella presentada per Plataforma per la Llengua que la justícia belga ha admès a tràmit. L’entitat que defensa el català ha denunciat que cinc mòbils de membres de la seva junta directiva van ser infectats amb Pegasus. El jutge belga ha iniciat les perquisicions per constatar dos factors clau. En primer terme, avaluar el peritatge tècnic aportat per Plataforma que acredita la infecció. I, en segon terme, comprovar si l’Estat espanyol ha vulnerat les normes establertes a la Unió Europea per aquest tipus d’operacions i que controla Eurojust, l’agència de la Unió Europea per a la cooperació judicial penal. Una possibilitat que constata un dictamen aportat per la defensa de l’ONG del català, acceptat per la justícia belga i al qual ha tingut accés El Món. Un document que aporta dades que apunten a la direcció política del Ministeri de l’Interior –per tant, no es limitaria al CNI– en l’espionatge de l’independentisme –no només de la Plataforma–, ja des de l’any 2016.
Aquest document relata com l’Estat espanyol hauria tirat pel dret, al marge dels “procediments reglats i transparents entre els estats participants d’Eurojust”. Segons el dictamen, “les policies espanyoles han infringit la normativa penal belga i van trencar el procediment d’Eurojust”. És a dir, Espanya no va demanar a Bèlgica, ni a la seva magistratura, ni a les seves policies, la interceptació de les telecomunicacions dins del seu territori. De fet, el document aportat indica que s’hauria portat a terme aquesta pràctica, com a mínim, des del 2016.
Per això, a banda de les responsabilitats penals que se’n dedueixin, la querella podria acabar amb una sanció a l’Estat espanyol per mala praxi i vulneració de les normes europees. Al capdavall, aquesta querella podria obrir el pas a futures accions a Alemanya o Bèlgica sobre l’espionatge amb Pegasus al president a l’exili, Carles Puigdemont. Tot plegat, alimenta l’allau de demandes judicials que arran de Pegasus es reparteixen en diferents magistratures. El document recorda una maniobra de Fernando Grande-Marlaska amb Eurojust, un cop va començar la comissió d’investigació Pegasus a l’Europarlament, que abonaria la tesi que Espanya hauria fet cas omís a les sobiranies dels Estats de la Unió amb aquest espionatge.
Noms relacionats amb la policia patriòtica i l’Operació Copèrnic
En aquest sentit, la querella ja ha aportat noms que tindrien responsabilitats penals en el cas Catalangate, com ara Germán López i Francisco Pardo, directors generals del Cos Nacional de Policia des del 2016 fins a l’actualitat, i els tres directors de la Guàrdia Civil des del novembre de 2016 fins ara, José Manuel Holgado, Félix Vicente Azón i María Gámez. En l’àmbit polític, i per evitar problemes d’aforament, els quatre secretaris d’Estat de Seguretat, el número dos dels ministeris de l’Interior, com Francisco Martínez –un dels creadors de la policia patriòtica–, José Antonio Nieto –corresponsable polític de l’Operació Copèrnic contra el Referèndum del Primer d’Octubre–, Ana Botella i Rafael Pérez Ruiz.
El dictamen jurídic que consta a l’expedient judicial, de 22 pàgines, es titula Anàlisi del Catalangate des de l’òptica de l’Agència de la Unió Europea de Cooperació Judicial Penal (Eurojust), i porta el segell d’Associació Mediterrània de Pèrits de les TIC. Atès aquest document, i seguint el peritatge tècnic de la intromissió amb Pegasus a Bèlgica, la justícia belga ha de confirmar si Espanya va espiar sense complir els criteris tècnics i jurídics pertinents. D’entrada, i segons ressalta l’informe, “la interceptació, enregistrament i transcripció de les comunicacions”, així com la seva localització, s’han de portar a terme a través del “canal d’Eurojust”.
Però, no n’hi ha prou amb les formes, sinó que cal contingut. Així, només es pot demanar permís per espiar ciutadans si hi ha sospites serioses de terrorisme o delinqüència greu organitzada que afectin un país o les institucions de la UE. Darrerament, s’hi han inclòs la persecució dels abusos a menors i de la violència de gènere, entre d’altres. És a dir, l’informe subratlla que el sistema demana saber “a qui s’espia i per què se l’espia”. Cap d’aquestes condicions s’hauria complert i així ho sospiten els instructors del cas perquè, de moment, “no consta cap diligència” sobre els espiats ni cap mena de “perquisicions formals” a Eurojust tramitades per Espanya o els seus cossos i forces de seguretat de l’Estat, o fins i tot, pels seus serveis d’intel·ligència. A més, l’informe recalca que no hi ha cap delicte investigat que es pogués relacionar amb cap causa oberta a Espanya contra els membres de la junta de Plataforma per la Llengua espiats amb Pegasus o un sistema molt similar de “programari espia”. En tot cas, “l’atles de mesures d’Eurojust” permetia aquests espionatges si els delictes s’enquadraven en el llistat de delictes pertinents i les autoritats espanyoles no els van utilitzar perquè sabien que la motivació de l’espionatge no era cap mena de delicte ni hi havia cap imputació.
Esberlats els drets fonamentals
Els indicis que té sobre la taula l’instructor de la causa a Bèlgica és que el cas Pegasus amb Plataforma per la Llengua hauria “vulnerat una garantia de protecció de drets fonamentals”. “En els casos d’intervencions telefòniques sense que hi hagi la mínima base penal, és el mateix Estat on es realitzen les mateixes qui s’adona de la irregularitat i interposa un procediment per aturar el desgavell”, assevera l’estudi aportat per la defensa de Plataforma. Una premissa que va servir a les autoritats espanyoles, en el marc del Catalangate, per infringir, la normativa penal belga i fer fallida el procediment d’Eurojust“. “Sabien que la infiltració no seria acceptada per cap Estat democràtic”, assegura l’argumentari jurídic de l’equip legal de l’entitat que el jutge ha acceptat estudiar.
L’acusació, però, va més enllà. No es tracta “exclusivament que agents de l’Estat espanyol i dels seus càrrecs polítics superiors hagin comès delictes al Regne de Bèlgica, sinó que han trencat la confiança del procediment establert a Eurojust, i les normes que el configuren”. Per això, els demandants consideren, i així ho han fet saber a la justícia belga, que cal que “el Regne d’Espanya sigui sancionat, i les seves peticions sotmeses a especial vigilància”. Per reblar el clau, l’informe aporta una dada força interessant que ha cridat l’atenció de les autoritats belgues. En concret, que, quan es va posar en marxa la Comissió Pegasus de l’Eurocambra, el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska va acudir a correcuita, l’11 de novembre del 2022, a la seu d’Europol i Eurojust per “oferir equips conjunts d’investigació internacional”. El ministre fins i tot va oferir a Europol i Eurojust fer de pont amb els serveis policials d’Amèrica Llatina. Una maniobra que s’interpreta com una compensació per haver-se saltat les normes europees de l’espionatge. En el cas de Plataforma per la Llengua, Bèlgica sospita que Espanya i els seus serveis de seguretat van menysprear les autoritats policials, de seguretat i judicials belgues.
8
1
