Finalment, comença a entreveure’s el final del cas Mariona. La titular del jutjat d’instrucció 3 de Tortosa, Chantal Prieto, ha decidit processar la Mariona –una dona de 70 anys que es desplaça amb caminador–, i sis persones més, per un delicte d’odi contra un brigada de la Guàrdia Civil arran de la seva actuació durant el referèndum de l’1-O. La interlocutòria judicial, del passat cinc de gener i a la qual ha tingut accés El Món, considera que després d’una instrucció de cinc anys s’han recollit prou indicis que relacionen “l’angoixa” que va patir el brigada amb els missatges que va rebre a través de Facebook i altres xarxes socials.
Uns missatges que criticaven l’actuació del cos durant la jornada del referèndum del primer d’octubre del 2017, que va ser especialment dura a les Terres de l’Ebre. La instructora opina que els missatges “incitaven l’odi i la discriminació [del brigada] per la seva condició de guàrdia civil i per haver participat en el dispositiu per tal d’impedir la celebració del referèndum”. En tot cas, fonts de la defensa dels processats recorden que la doctrina és clara respecte als delictes d’odi, en el benentès que la víctima ha de ser membre d’un col·lectiu vulnerable.
El Whatsapp, saturat
La resolució judicial assegura que l’endemà del referèndum, el dos d’octubre del 2017, el brigada R. amb quinze anys de servei a l’institut armat a Tortosa, se li va omplir el Whatsapp de missatges. L’avisaven que la seva imatge estava corrent per xarxes com ara Facebook, Twitter i Instagram, amb dades com la seva adreça, destí, feina i el seu estat civil. La imatge que corria havia estat manllevada del seu perfil de Facebook. A més, la instructora –que recull l’argument dels investigadors, també guàrdies civils– indica que la seva imatge s’acompanyava amb comentaris construïts a partir d’insults, calúmnies i difamacions que menyscaben el seu honor, dignitat i reputació”.
Però la descripció no acaba aquí. Ni de bon tros. La jutgessa considera que en “aquests missatges s’incitava a l’odi i a la discriminació per la seva condició de guàrdia civil i haver participat en el dispositiu contra el referèndum”. De fet, el brigada estava integrat, de paisà, en el Grup G5 de la Guàrdia Civil que va actuar a Roquetes i la Ràpita, on l’operatiu policial va ser dels més contundents i agressius per part de l’institut armat. El brigada va ser retratat al lloc dels fets, un comportament que va ser recriminat pels veïns de la zona.
Els missatges que van provocar un atac d’angoixa i una baixa
La versió del brigada, que transcriu la instructora, és que arran dels missatges va patir un atac d’angoixa pel qual va rebre una baixa mèdica de prestar el servei policial. A més, segons el mateix relat, es va haver de sotmetre a un tractament psiquiàtric a l’institut Pere Mata d’Amposta. Una situació que li hauria provocat una incapacitat del 50%. Però les perquisicions van començar abans. Concretament el 3 d’octubre, quan arran de la denúncia es va donar la investigació al grup de Delinqüència Especialitzada i Tecnològica. La seva tasca es va centrar a recopilar comentaris i posts a les xarxes socials. Mentrestant, l’advocacia de l’Estat i la Fiscalia ja es van personar en el cas.
Els missatges recollits eren crítics i li retreien la seva conducta durant el referèndum. Així, els investigadors destaquen textos com ara “¡Tiene más cara que espalda, se pasa todo el dia por los bares de al lado!“, o bé “Mireu bé els vídeos, com es recolza amb els polis, els parla… i sempre al costat fent veure que ajuda a portar ferits”. També inclouen comentaris com ara “Fora, l’hauríem de cridar pel carrer que no pugui sortir! Ara què faràs valent? Ara que estàs sol, covard!”, o missatges que combinen la crítica al brigada amb les llançades a l’antiavalot del CNP que hauria lesionar els dits a Marta Torrecillas en una escola de Barcelona durant la mateixa jornada. Així mateix inclouen comentaris com que és un “fill de puta” o bé que és “gent de la pitjor calanya i espero que el dany que hagi fet ho pagui molt car”. També remarquen el comentari que va posar la Mariona al seu Facebook, “Viu a Tortosa, fem-li una visita i li tornem el favor”. Tots aquests comentaris eren, per als investigadors, constitutius d’un delicte d’injúries, calúmnies i incitació pública a l’odi per mitjans informàtics contra el brigada i el cos al qual pertany.
Dels Estats Units a Tortosa
La policia va remetre les perquisicions i requeriments a Facebook, Instagram i Twitter per verificar les entitats dels perfils que haurien realitzat els comentaris. Un cop certificats van continuar la investigació i es va intentar prendre declaració a les set persones que ara la jutgessa processa a través d’un procediment abreujat. Els investigadors també van realitzar fitxes individuals dels sospitosos on incloïen fotografies de la seva vida personal, per exemple de fills nadons, o comentaris de l’any 2009 o anteriors a l’octubre del 2017 sobre opinions polítiques o socials. També hi inclouen informació reservada personal i coses tan curioses com les emoticones que utilitzen habitualment.
Ara les parts tenen deu dies per registrar els seus escrits de qualificació. La jutgessa ha conclòs que tant de les perquisicions com de la declaració del denunciant i els atestats policials es desprenen prou indicis per obrir el judici per un delicte d’odi de l’article 510 del Codi Penal, que preveu penes de fins a 4 anys de presó.
34 
6 