Operació Apostolcat. Aquest és el nom amb què el servei d’informació de la Guàrdia Civil i la Fiscalia Antiterrorista de l’Audiència Nacional van batejar una investigació sobre el que en deien “CNI Català”. De fet, el ministeri públic la defineix com “una organització clandestina” que fins i tot està “liderada per treballadors públics catalans”, segons les seves sospites. En aquest marc, acusen de dirigir l’organització un membre de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra. Tot plegat, per un perfil de Twitter que utilitzava aquest nom. La importància de la investigació, per a la Fiscalia i la Guàrdia Civil, no es basa únicament en l’activitat del CNI català sinó que el que els interessa és la quantitat d’informació que a partir d’aquí obtenen d’altres moviments i les seves relacions. Arran del CNI Català, la Guàrdia Civil va descobrir el “Projecte Àgora”, una mena de war room –gabinet de combat– de l’independentisme.
El nom de l’operació, segons es desprèn dels informes policials als quals ha tingut accés El Món, té la intenció d’englobar investigacions batejades amb noms d’apòstols de Jesús, com ara l’Operació Judes, o l’Operació Tadeu. De fet, la Fiscalia i els analistes de la Guàrdia Civil entenen que aquest grup fa les funcions d’intel·ligència de grups operatius com ara els Equips de Resposta Tàctica (ERT), els Comitès de Defensa de la República (CDR) o els Escuts per la República. D’aquí que el mateix ministeri públic i la Guàrdia Civil van demanar al jutge Manuel García Castellón, de l’Audiència Nacional, investigar els suposats integrants del col·lectiu pel delicte de rebel·lió o sedició amb “activitats subversives i violentes” i no pas per terrorisme, segons es desprèn d’un informe amb el segell de “secret” i firmat per la capitana H-12150-G. Aquesta operació es nodreix, a escala judicial, de les diligències 104/17 i 99/2018 que instrueix el mateix magistrat García Castellón, titular del Jutjat Central 6 d’Instrucció de l’Audiència Nacional.
“Una intensa activitat”
Un dels informes claus per al ministeri públic, del 12 d’agost del 2018, és de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil a Catalunya. Un atestat d’anàlisi que destaca la utilitat d’haver seguit els presumptes integrants i intervenir les seves comunicacions per poder escatir les relacions i els enllaços entre diversos moviments independentistes. “La investigació ha permès observar i detectar els contactes i reunions entre diferents sectors del moviment independentista”, assegura la Fiscalia de l’Audiència Nacional. Una informació recollida de la qual “s’infereix una intensa activitat amb la finalitat de mobilitzar-los per obtenir i mantenir el control efectiu del territori i aconseguir la proclamació efectiva de la república a Catalunya”.
Al sumari del cas, els analistes de la Guàrdia Civil i els membres de la Fiscalia no amaguen la seva alegria per la “gran quantitat d’informació obtinguda” arran de la intervenció de 13 telèfons mòbils dels virtuals integrants del CNI català. En aquest sentit, subratllen i diagramen qui són els portaveus, els membres d’enllaç i els diferents espais implicats. Fins i tot, els agents d’informació recullen en els seus informes les crítiques que els investigats remeten contra altres organitzacions independentistes o formacions polítiques. Especialment interessats es mostren els analistes de l’institut armat, quan relaten una conversa de 25 minuts entre els sospitosos, de 14 de novembre, i de la qual es desprèn com “Òmnium i l’ANC volen deixar de connectar-se amb els CDR”. “No volen que els molesti ningú”, destaca la Guàrdia Civil, per assenyalar la hipotètica trencadissa del moviment independentista després del referèndum de l’1-O. En aquest marc, els agents remarquen l’organització Clam per la Llibertat que, segons interpreten, “no suporten ni a ANC ni a Òmnium perquè són uns manipuladors”. Gràcies a aquestes converses la capitana de la Guàrdia Civil fa les seves càbales sobre la fragilitat de la xarxa de mobilització independentista.
Projecte Agora
Arran de l’Operació Apostolcat, la Guàrdia Civil troba una pista sobre una taula política que els fa disparar les alarmes. En concret, és la creació del “Projecte Àgora”. Els investigadors i la fiscalia hi paren l’orella per la quantitat d’integrants, com Clam per la Llibertat, Òmnium, Assemblea Nacional Catalana, CDR, ARI/URI –no identifiquen el significat de les sigles– i els integrants del CNI català. Aquest projecte, a parer de la Fiscalia, i segons un document de la Guàrdia Civil aportat a les diligències 99/2018, era una “taula de coordinació d’accions” per “dinamitzar diverses iniciatives tendents a la desconnexió de l’Estat Català”. En aquest marc, els agents estan convençuts que organitzen accions, manifestacions, protestes com la “creació i regeneració d’estructures d’Estat paral·leles i d’una república digital”.
En aquest Projecte Àgora, el CNI català tindria l’encàrrec de “planificar” i “arribat el cas executar certes accions multitudinàries”. De fet, hauria de preparar logísticament la “presa del control efectiu del territori català”. Ara bé, el projecte Àgora, segons els investigadors va quedar desmuntat i sense cap atribució per les diferències existents entre els seus participants sobre la tàctica i l’estratègia a seguir. Ara bé, els policies d’informació no es donen per vençuts, perquè de les converses i dels informes del Projecte Àgora s’adonen que Òmnium i ANC es reuneixen cada “sis mesos” per coordinar les grans accions que, després, si de cas, faciliten a altres entitats com els CDR.
13 
6 