Hi ha tres policies catalans que estan en el punt de mira de la Guàrdia Civil i de l’Audiència Nacional. Es tracta d’agents que de moment no han sigut imputats, però sí que se’ls ha investigat. I els seus noms apareixen en un sumari. Els vinculen a la primera fase de les protestes de Tsunami Democràtic, que avui fa quatre anys que va acabar. Va ser una setmana de mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem que condemnava a presó els líders polítics i socials jutjats pel referèndum de l’1-O, i va deixar empremta, amb jornades com la que es coneix com la batalla d’Urquinaona, pel nom de la plaça de Barcelona on hi va haver els aldarulls més significatius. Aquestes protestes continuen obsessionant els serveis de seguretat de l’Estat, l’alta judicatura espanyola i la fiscalia antiterrorista. Quatre anys després, el sumari del cas que dirigeix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en mans dels jutges Manuel García Castellón i Alejandro Abascal, continua oferint sorpreses. Les diligències, que han sigut secretes fins fa mig any, amb el número 85/99, mostren com l’Estat va investigar dos agents dels Mossos d’Esquadra i un policia local de Girona que, segons les teories de la Guàrdia Civil i l’Audiència Nacional, formarien part de la “xarxa de col·laboradors” de Tsunami Democràtic.
En concret, la Direcció Adjunta Operativa de la Guàrdia Civil va encomanar a la poderosa Unitat Central Especial 3 del Servei d’Informació de l’institut armat (UCE-3) la investigació sobre els policies suposadament que haurien col·laborat amb la plataforma de mobilització que defensava el lema Spain, sit and talk. L’UCE-3 és la unitat d’elit encarregada de les “amenaces desestabilitzadores de l’Estat” i investiga des de moviments “antisistema” –sense especificar quins–, “grups racistes o xenòfobs”, o “activitats contràries a la normativa vigent”. Així, un informe qualificat de “confidencial”, identifica com a mínim tres policies que haurien fet d’agents d’informació als suposats “caps operatius de Tsunami Democràtic”.
Ara bé, l’atestat policial evidencia l’estrany criteri que tenen els analistes de la Guàrdia Civil per classificar informació com a confidencial, secreta, clandestina o reservada, especialment quan es tracta d’independentistes. De fet, molta de la suposada informació que haurien passat els policies investigats es pot aconseguir de fonts obertes o a través d’una petició a través de webs oficials, o fins i tot, si fa mandra, encarregar-ho a un gestor, que pot fer el tràmit per uns 34 euros, IVA inclòs.
Setge i seguiments a tres policies
Atès el sumari del cas, els investigadors van esmerçar molts recursos en la investigació del Tsunami, fins i tot en l’àmbit internacional, amb comissions rogatòries fallides a Suïssa, Països Baixos, el Canadà, el Regne Unit i els Estats Units, entre d’altres. Ara bé, una de les parts més sorprenents va ser el setge i seguiment als policies, que segons la tesi de la Guàrdia Civil, van “col·laborar” en diverses “accions”, com ara els aldarulls de la primera setmana, “el bloqueig de l’aeroport Madrid-Barajas”, la vaga general del 18 d’octubre del 2019, el tall de l’AP7 a Salt i la Jonquera així com la darrera acció oficialment convocada per la plataforma, la protesta el dia del clàssic entre el Barça i el Madrid del desembre del 2019, que va acabar amb aldarulls i amb una desconvocatòria pel fiasco de l’acte.
Les perquisicions emmarcades a l’Audiència Nacional mostren el setge que han patit dos mossos d’esquadra i un policia local de Girona. Després de revisar converses, captures de pantalla, comunicacions electròniques i seguiments, els agents de l’institut armat van identificar els tres policies que haurien “facilitat informació confidencial del banc de dades policial”. Així mateix, consideren que haurien informat sobre tècniques i protocols policials de caràcter restringit”. Una conclusió molt agosarada per part dels analistes de l’UCE-3, perquè en cap cas el tipus d’informació que asseguren que els policies sospitosos haurien aportat als dirigents de Tsunami Democràtic es pot qualificar de reservada, secreta o confidencial. A tot estirar, haurien facilitat informació de manera més ràpida o més barata que pels conductes o tràmits oficials.
Ajudar el Tsunami a eludir l’acció de la justícia
En tot cas, els investigadors van convèncer els magistrats de l’Audiència Nacional que la informació que transmetien els tres policies als hipotètics impulsors de Tsunami es “podia col·legir” que servia per “eludir l’acció policial i judicial”. Però, en concret, quina informació haurien tramès, segons la Guàrdia Civil, els Mossos Raül i Pau i el policia local Josep? Doncs, dades sobre “titularitats de matrícules” o “procediments operatius”. Seguint el fil de l’argumentació de l’institut armat, la “xarxa de col·laboradors dels cossos policials amb el Tsunami Democràtic traspassava informació sobre propietaris de vehicles segons la matrícula i informació policial privilegiada sobre successos i implicats”.
Així mateix, informaven “sobre desplegaments i procediments operatius dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat” i donaven “assessorament policial en matèria de vigilància operativa”. També inclouen en el paquet “informació policial confidencial sobre el funcionament d’un assenyalament a l’espai Schengen o identificació de components de la policia local que treballen de paisà”. Curiosament, cap dels policies ostentava galons de comandament ni dirigia cap mena de comissaria, brigada o unitat especialitzada. De fet, tots tres, en el moment dels fets, formaven part del que es coneix com a tropa, concretament, eren dos agents rasos i un caporal.
Els ‘sospitosos’ no tenien accés a bases de dades sensibles
De fet, fonts de la investigació asseguren que cap d’ells tenia accés a dades especialment protegides, ni molt menys les catalogades com a confidencials, reservades o secretes dels Mossos d’Esquadra o de qualsevol altre arxiu policial. En aquest sentit, remarquen que els policies investigats “prou feina haurien tingut a obtenir informació que es trobés a la mateixa comissaria on treballaven”. És més, l’acusació en què més insisteix la Guàrdia Civil és que informaven sobre titularitat de matrícules o altres dades que demanava un dels hipotètics líders de Tsunami que “exercia una tasca directiva i organitzativa sobre el terreny”.
És a dir, el suposat receptor d’aquestes dades seria un “responsable de la gestió del grup operatiu [de Tsunami] que actuava en les accions d’intent de bloqueig dels aeroports o dels talls de la Jonquera del mes de novembre del 2019 i els incidents del derbi Barça-Madrid”, així com dels “greus aldarulls” després de publicar-se la sentència del 14 d’octubre del 2019.
Investigats des de fa anys, no se sap si seran imputats
L’Audiència Nacional manté el silenci sobre si aquests tres policies seran finalment imputats en la macrocausa contra el Tsunami, que continua oberta. És una possibilitat que fonts del cas veuen factible, però que té poca base, perquè en el cas que haguessin passat la informació que la Guàrdia Civil explica són dades obertes que un “ciutadà pot tramitar a la web de la Direcció General de Trànsit o a través d’un gestor administratiu”. A més, la informació “confidencial” sobre l’espai Schengen es limitava a explicar que “si un ciutadà té una ordre de detenció oberta, quan passa un aeroport es dispara una alarma”. “Això pot ser moltes coses, però, ben segur que no és terrorisme”, conclouen les mateixes fonts.
