La causa del Tsunami Democràtic a l’Audiència Nacional mostra l’obsessió dels investigadors de la Guàrdia Civil i, posteriorment, dels jutges instructors, amb el president a l’exili, Carles Puigdemont. Els atestats i informes dels serveis d’informació de la Guàrdia Civil i les comissions rogatòries internacionals del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional que consten al sumari, al qual ha tingut accés El Món, van intentar fer entrar amb calçador les accions de Tsunami en el patró dels delictes de terrorisme i relacionar directament aquesta plataforma de protesta civil amb Waterloo. De fet, el mateix jutge queda convençut i determina que les diligències que investiguen Tsunami “són per un presumpte delicte de terrorisme”.
Així, els analistes de la Guàrdia Civil, a més d’involucrar en el Tsunami Democràtic l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, “àlies Matagalls”, el diputat Ruben Wagensberg, àlies “Konan”, els empresaris Oriol Soler i Jaume Cabaní i els activistes Josep Campmajó i Marta Molina, hi van afegir el cap de l’oficina del president exiliat, Josep Lluís Alay i Jesús R.S., com els vincles directes entre Tsunami i Waterloo. Unes conclusions a les quals els policies arriben després d’utilitzar mètodes d’investigació força expeditius, com balises de localització, micròfons als vehicles privats dels investigats i la intervenció de les comunicacions. És més, la Guàrdia Civil implica dos agents dels Mossos d’Esquadra i un policia local en l’entramat de seguretat de la suposada plataforma que va esperonar les protestes postsentència.
“Els tuits de Krls”
Segons l’atestat de la poderosa Unitat Central Especial número 3 de la Prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil -especialista en terrorisme intern- Alay, mà dreta de Puigdemont, feia “d’enllaç entre diferents estaments de Tsunami Democràtic i agents externs de l’organització”. Atès el que diuen els analistes L18420D i M20246D, “queda patent” a través de les converses intervingudes entre Alay i Jesús R.S., que tots dos eren “el nexe de connexió entre la plataforma Tsunami Democràtic i l’expresident Carles Puigdemont”. A més, els policies emfatitzen que Jesús R.S. era qui donava les “novetats sobre la situació de Tsunami durant els seus inicis, actes preparatius i suports que obtingués la plataforma, buscant l’aquiescència de Puigdemont“. Una informació que els agents extreuen de les converses i de la intervenció remota dels terminals mòbils a través de captures de pantalla dels missatges.
En el mateix sentit, la Guàrdia Civil ressalta que Puigdemont era una “figura política” clau en “l’estratègia comunicativa” de la plataforma que esperonava una “revolta popular”. En aquest context, els investigadors fan servir missatges intervinguts a Oriol Soler en la causa Volhov, on comunica a través d’un xat que “ja s’han fet els twits de Krls”. És a dir, l’usuari de Twitter de Carles Puigdemont. En aquesta línia, apunten que Puigdemont seria qui beneiria els “episodis de protesta que van derivar en violents aldarulls i accions subversives contra les institucions, edificis públics i els membres i cossos de seguretat de l’Estat, denotant una directa intencionalitat de desestabilització”. Fins i tot, acusen la plataforma d'”instigar, manipular i controlar les masses” a més de “boicotejar actes de la corona amb el lema ‘Els catalans no tenim rei'”.
Micròfons als cotxes i “mossos de confiança”
L’atestat de la UCE 3 permet esbrinar les tècniques d’investigació que es van utilitzar en les perquisicions policials. Així es constata que els policies van instal·lar micròfons en els vehicles dels investigats. Un mètode del qual la mateixa justícia espanyola n’ha posat en dubte la legalitat i la valida com una prova, fins i tot en casos d’alta volada de crim organitzat. Entre les víctimes d’aquest mecanisme espionatge s’hi compten Vendrell, del qual transcriuen dues converses dins el vehicle, i David Madí, que finalment ha quedat fora de la investigació perquè no han pogut “obtenir informació d’interès” dels seus seguiments i intervencions.
Per altra banda, l’atestat confirma l’ús de l‘empresa israeliana Cellebrite per poder extreure la informació dels telèfons mòbils obtinguts en la ràtzia de detencions en la causa Volhov l’octubre de 2021. És més, la Guàrdia Civil aprofita també informació obtinguda en la causa 104/2017, que va romandre cinc anys secreta, i de les diligències 99/18, que van nodrir l’operació Judes, i que han desembocat en les 85/19, que afecten Tsunami Democràtic. Tres causes en què no només s’ha utilitzat la intervenció telefònica remota, sinó que un cop obtinguts els aparells telefònics, tauletes i ordinadors s’han desencriptat a través de Cellebrite.
Per altra banda, la investigació també incorpora el nom de dos mossos d’esquadra i un policia local de Girona com a parts de l’entramat de Tsunami. La Guàrdia Civil els imputa tasques de “transmissió d’informació”. De fet, els analistes els qualifiquen de “xarxa de col·laboradors” que “facilitarien informació confidencial de bases de dades policials o informant sobre tècniques o protocols policials de caràcter restringit”. Així, els investigadors asseguren que “captures de pantalla intervingudes” –una dada que fa sospitar les defenses que podrien ser imatges o missatges producte d’un programari tipus Pegasus– mostrarien que dos mossos passaven dades de matrícules i de “desplegaments i procediments operatius dels cossos i forces de seguretat”, que proporcionaven “assessorament policial en matèria de vigilància operativa” o “informació policial privilegiada sobre successos i implicats”.
20 
15 