El departament de Justícia dels Estats Units no veu clara la persecució contra l’independentisme, ni els aiguabarreigs que fan els serveis de seguretat espanyols entre diferents causes i sumaris. Així es constata en la resposta de les autoritats dels EUA a la petició d’auxili judicial de l’Audiència Nacional espanyola al sumari del cas Tsunami Democràtic, al qual ha tingut accés El Món. En concret, Sandra Barbolescu, responsable de l’oficina internacional de la justícia nord-americana, signa una resposta a Espanya on no només adverteix que cal més justificació per tramitar la seva petició, sinó que no amaga la seva sorpresa per com les autoritats espanyoles barregen Tsunami Democràtic amb la causa Judes, és a dir, els CDR detinguts el 23 de setembre de 2017, tres setmanes abans de la sentència del Procés. Fins i tot demanen aclarir com és que impliquen els presidents Quim Torra, Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras en la causa Judes.
De fet, l’Audiència Nacional demanava als EUA informació i dades del Tsunami Democràtic en base les diligències 85/2019 del Jutjat Central d’Instrucció 6 que codirigeixen els jutges Manuel Garcia Castellón i Alejandro Abascal. Una investigació que el mateix jutjat reconeix que s’alimenta de la causa 99/2018, que ha investigat diversos membres de l’activisme independentista després del referèndum. Unes diligències que, alhora, es nodrien també de la causa 104/2017, la gran macrocausa contra l’independentisme que va romandre en secret durant gairebé 5 anys. Així, l’Audiència Nacional va intentar colar la detenció dels CDR, que els defineix com a membres dels “ERT” (Equips de Resposta Tàctica), com a prova de la perillositat del Tsunami. La justícia nord-americana, però, no es va deixar aixecar la camisa i va respondre amb una altra pregunta: com podia ser que organitzessin les protestes si estaven empresonats.
“Podria explicar més detalladament aquesta connexió?”
El set de febrer de 2020, Sandra Barbolescu va signar la resposta a la petició d’informació sobre Tsunami Democràtic que feia la justícia espanyola. Una resposta, però, farcida de preguntes. Sobretot, per la relació que els investigadors espanyols establien entre la causa Judes i la del Tsunami. “Les autoritats relacionen la detenció dels membres dels ERT vinculats a artefactes explosius i els comentaris a Tsunami Democràtic i l’aplicació Github”, comenta. I, a continuació, pregunta: “Podria explicar més detalladament aquesta connexió?”.
La fiscal nord-americana continua buscant respostes i prega a la justícia espanyola si “creuen que els sospitosos detinguts estan coordinant les activitats des del centre penitenciari o ha estat la seva detenció el que ha causat els comentaris a la web del Tsunami i comptes Github”. És a dir, no entenen com uns detinguts en una operació policial i acusats de terrorisme poden dirigir un moviment telemàtic des d’una presó. Fins i tot, demana “quan es van produir les detencions i quan van finalitzar els judicis”. És a dir, per aclarir cert garbuix en la documentació, ja que les autoritats espanyoles no especifiquen si els detinguts del 23-S ja havien estat jutjats. “Li demano que faciliti més informació sobre els càrrecs, condemnes i acusats per tenir més context”, sol·licita la fiscal americana.
En aquest punt, la resposta del departament de Justícia també vol escatir un altre punt inquietant. En aquest cas, la relació que l’Audiència Nacional veu entre els detinguts en l’Operació Judes i Puigdemont, Torra i Junqueras per una piulada de Tsunami Democràtic el 2 dos de setembre del 2019. “Es tracta d’algun dels acusats per ser ERT?”, es pregunta la fiscal, que no acaba de veure clara la petició i la rebutja fins a obtenir més informació. En definitiva, de la resposta del departament de Justícia dels EUA es desprèn la barreja intencionada de les autoritats espanyoles per relacionar detencions d’acusats de terrorisme amb el Tsunami Democràtic. Un relat que la justícia nord-americana no es va empassar.
16 
1 