El cotitular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Joaquín Elías Gadea, ha aixecat les orelles per la detenció de quatre persones el passat 26 d’agost per un suposat intent de sabotatge a la Vuelta ciclista a Espanya al seu pas pel Solsonès. El magistrat ha ordenat als efectius de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia i del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil que investiguin la relació dels quatre detinguts amb els Comitès de Defensa de la República (CDR). Una maniobra per comprovar si els fets es poden encabir en la investigació oberta que té l’Audiència Nacional sobre l’activitat d’aquestes entitats independentistes que descriu com “organitzacions terroristes”.
En l’ofici remès a la policia, al qual ha tingut accés El Món, de data 13 de setembre, Gadea diu que l’acció, tot i que frustrada, es “contextualitza en el marc d’una campanya de boicot contra la Vuelta prolíficament publicitat a les xarxes socials pels grups radicals d’ideologia independentista, aprofitant l’aparador internacional que suposa la Vuelta ciclista per donar visibilitat a la causa”. En aquest sentit, el jutge relaciona el cas amb el fet que durant les “setmanes prèvies els autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR) van encoratjar i van proposar a les xarxes socials de forma clara i directa el boicot i interrupció de les etapes de la Volta que transcorrien per Catalunya”. A partir d’aquest algoritme, el magistrat instructor demana als agents que investigui la relació i la vinculació dels quatre detinguts amb els CDR.
Un acte planificat amb material “combustible i lliscant”
El document del jutge especifica que els fets atribuïts als quatre osonencs detinguts són “molt greus” i que “resulta fàcil apreciar el resultat lesiu que el sistema instal·lat buscava ocasionar, i no resulta difícil imaginar que la voluntat de causar un dany a un indeterminat nombre de persones guiava els autors de l’acció”. “Es tracta, a més, d’un fet perfectament planificat i organitzat, que es basava en un sofisticat mecanisme ocult entre la vegetació que finalitzava a la mànega que abocaria el líquid sobre la carretera”, apunta el jutge.
Així mateix, assegura que la mànega va ser la pista que hauria portat la policia a detectar l’acció i desplegar l’operatiu de vigilància. Seguint aquest fil, assegura que el material que es va trobar en els bidons de 200 litres als quals estava connectat la màquina era un líquid “combustible i lliscant”. Per tant, responia a un operatiu planificat i a les peticions dels CDR a la xarxa. En aquest punt, Gadea defineix els CDR com “grups d’activistes transversals de caràcter independentista, que van sorgir a Catalunya mesos abans de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, amb l’objectiu inicial d’assegurar-ne la celebració, després ser il·legalitzat pel Tribunal Constitucional”.
“Els CDRs”, continua, “presenten una organització estructurada de caràcter transversal, que pretén aglutinar el conjunt de l’independentisme, i alhora jerarquitzada, constituïda per comitès territorials, i ordenada a través d’una Coordinadora Nacional”, insisteix el magistrat. El jutge recorda l’Operació Judes i el tracte que dona l’Audiència Nacional als CDR “d’organització terrorista”. Per això, demana la vinculació dels detinguts amb els CDR per poder quedar-se aquesta investigació que ara està en mans de la Jutge d’Instrucció única de Solsona.
