El govern de Pedro Sánchez va autoritzar el CNI per intervenir el telèfon de 18 líders del Tsunami Democràtic amb el programa espia Pegasus. Segons ha revelat El Confidencial, els serveis secrets espanyols van rebre l’autorització del Tribunal Suprem per vigilar el moviment que va liderar les protestes postsentència i van traslladar el resultat de la investigació a la Moncloa. Un dels espiats va ser Elias Campo, l’enginyer que ha liderat la investigació del Catalangate.
L’auditoria forense efectuada per Campo en col·laboració amb el grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab va desvelar l’espionatge a 65 polítics, activistes i advocats independentistes amb dos programes israelians: Pegasus i Cardiru. Tot i que l’informe no assenyala clarament els responsables de l’espionatge, tot apunta al CNI i altres serveis d’informació, tal com s’ha anat sabent en els últims dies.
Espionatge al Tsunami després de la sentència
Les dates de l’espionatge autoritzat pel govern espanyol, que es va fer entre el 2019 i el 2020, coincideixen amb la creació i les protestes posteriors organitzades pel Tsunami Democràtic en resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del Procés. Les fonts de la intel·ligència espanyola que han confirmat la intervenció dels mòbils limiten l’espionatge a aquests 18 líders i es desvinculen de la resta.
Els serveis secrets mantenen que totes les escoltes es van fer amb autorització del Tribunal Suprem i es van sol·licitar les pròrrogues preceptives cada tres mesos, tal com exigeix la legislació espanyola. Malgrat la negativa inicial del govern espanyol, a poc a poc es van coneixent més detalls de l’operació d’espionatge massiu contra l’independentisme. El CNI ha reconegut de manera extraoficial l’ús de Pegasus i també s’ha sabut que la policia espanyola ha comprat programes de vigilància a l’empresa israeliana NSO, propietària de Pegasus.
Investigació emparada per la llei
L’ordre del govern espanyol es va sustentar en la Directiva d’Intel·ligència que cada any aprova la Moncloa per marcar les prioritats dels serveis secrets espanyols. La del 2019, tot i que no mencionava explícitament Catalunya, sí que feia referència a la necessitat de combatre les amenaces a l’ordre constitucional espanyol, un dels principals objectius del CNI mencionats a la llei 11/2002 que en regula el funcionament.
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va prometre després de les protestes a l’Aeroport del Prat que el govern espanyol descobriria qui hi havia darrere del Tsunami Democràtic. “Tenim uns serveis d’intel·ligència i d’informació realment eficaços i no dubti que acabarem sabent qui hi ha darrere”, va dir. “Hi ha investigacions”.
4 
11 