Batussa sense embuts al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). El politburó de l’entitat independentista cada dia dona mostres de la seva divisió entre els dos bàndols enfrontats, el que lidera la presidenta, Dolors Feliu, i els autoanomenats “dissidents”, que alguns veuen pròxims a ERC i a Poble Lliure, el sector més conservador de la CUP. Un grup dins el secretariat del qual, en certa manera, el vicepresident Jordi Pesarrodona en té el lideratge. La tensió pel just resultat que deixava la votació de dissabte sobre la creació d’un grup de treball per impulsar la llista cívica que defensa el sector de Feliu ha continuat creixent, amb acusacions greus i creuades de “manca de democràcia interna”.
Aquest dijous al matí, els membres del secretariat han rebut un comunicat amb què Mònica Batalla anunciava la seva dimissió com a membre representant de la Regional 1, un membre de pes de la direcció política de l’ANC. “No serà l’única dimissió!”, avisen des dels dissidents.
La retirada de Batalla s’emmarca com una seqüela de la darrera esbroncada generada per la insistència de la presidència de l’ANC en articular una llista cívica auspiciada per la plataforma independentista de cara les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La negativa del secretariat, en una votació guanyada per la mínima, va provocar que el sector Feliu proposés obrir un període de debat intern a les territorials i plantejar una consulta interna aquest mes de març a tot estirar. De fet, la possibilitat que les bases votin genera més confiança als membres del secretariat que defensen la llista cívica de cara a les pròximes eleccions al Parlament.
Mala maror des de Perpinyà
De fet, la tensió al Secretariat fa temps que ronda i cada cop es va endurint més, fins al punt, que els dos sectors han jugat al gat i la rata en els diferents conclaves per evitar aprovar resolucions compromeses. El punt que ha esperonat la batalla va ser el plenari del passat 5 de novembre celebrat a Perpinyà, a la Catalunya del Nord. “Un conclave que va polaritzar molt les coses i va deixar molts ferits”, coincideixen a explicar el Món diverses fonts del secretariat. “Hi ha un sector, el dissident, que ens sentim marginats, abandonats”, comenten i acusen el secretari Jordi Domingo d’utilitzar formes autoritàries en els debats interns de la plataforma.
Si ja la llista cívica generava més que recels entre els dos sectors del secretariat, una entrevista a Dolors Feliu a El Fax de 8TV el 19 de novembre, va acabar de reblar el clau. Feliu va donar per feta la iniciativa de presentació de la candidatura, o així ho va interpretar el sector dissident, i l’esbroncada va pujar de to. Un exemple fou el passat desembre quan una proposta de resolució que els dissidents van intentar debatre i votar sobre les accions que es pretenia dur a terme Feliu, i la presidenta de l’ANC va cridar a files a tots els seus fidels al Secretariat deixant en minoria l’oposició i obligant-la a retirar la iniciativa. Si s’hagués aprovat, l’autoritat de la presidenta hauria quedat tocada. Tot en un ambient d’advertència per una carta que 25 membres li havien remès a Feliu sobre la seva oposició a la llista cívica i més quan encara el secretariat no havia decidit res.
“Una veritable guerra civil”
El concepte més emprat, i de manera desacomplexada, entre els membres del secretariat d’ambdós bàndols és el de “guerra civil” entre els sectors. Ara bé, és una guerra sense quarter però que va guardar silenci i quedar-se a casa fins passar la cimera del 19-G per no trencar ni emboirar la fràgil unitat independentista. El sector dissident assegura que el sector oficialista està “obsessionat” amb la llista cívica i vol “tirar-la endavant peti qui peti”. D’aquí que la resolució per la creació del grup de treball es va perdre per 29 vots en contra i 28 a favor. D’entrada, la Mesa del Plenari l’havia de presidir Martí Claret, dels “dissidents”, però Feliu hauria aplicat l’article 26 del reglament per presidir ella mateixa la mesa i apartar Claret. Aquest detall va descontrolar el plenari.
Els dissidents critiquen obertament la llista cívica perquè entenen que “no genera consens, no assegura cap mena d’eficàcia electoral i divideix l’estratègia independentista en un espai que ja troben prou trinxat”. “L’únic camí és la desobediència”, indiquen. “I encara diuen que trauran 20 diputats”, ironitzen. El sector oficialista, en canvi, opina tot el contrari en el sentit que els partits independentistes han mostrat ser un “fiasco” i no han volgut continuar el projecte independentista compromès tot i obtenir el 52% dels vots. A més, consideren que menystenen el valor del referèndum del Primer d’Octubre. D’aquí que apostin per formalitzar una candidatura netament i clara independentista per afrontar les eleccions al Parlament. “Som independentistes, i l’ANC s’ha creat per fer la independència”, defensen des del nucli de la presidència amb representants com un veterà de la política catalana Uriel Bertran, un dels quatre diputats de Solidaritat Catalana per la Independència.
D’inacció durant les hostilitats, res
Ara bé, fonts de les dues faccions remarcaven fa quinze dies que la guerra interna tenia un perill “intrínsec”. Per una banda, que aturés “l’activisme de l’ANC” en tant que havia de pacificar els seus òrgans de comandament. Així proposaven que l’ANC podria quedar inactiva mentre duressin les hostilitats i s’arribés encara que fos a una pau armada. En aquest sentit, raonaven que l’entitat ja estava prou tocada i prou criticada per bona part de l’esfera independentista que ja ha deixat de banda la “confrontació”.
Però lluny d’aquest alto el foc, l’ambient s’han anat crispant fins al punt que hi ha hagut una dimissió i acusacions de tupinada democràtica per les dues bandes. “El darrer plenari, el de dissabte passat, va deixar palesa la divisió, gent que abandonava el conclave mentre Feliu els hi retreia i Bertran intentava reconduir amb mà de ferro”, apunten els dissidents. Els oficialistes, en canvi, acusen els dissidents “d’entrebancar el debat” i “incorporar a darrera hora a la reunió a Pesarrodona, que va arribar just a la votació”. La crisi està oberta i sembla que aquesta batussa es desplaçarà cap a les territorials.
6 
4 