L’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ja ha presentat una querella criminal per revelació de secrets i intrusisme informàtic contra l’empresa NSO i els seus administradors per l’espionatge amb Pegasus que ha generat el Catalangate. La querella, de 109 pàgines i a la qual ha tingut accés El Mon, delimita les vegades que s’ha detectat l’intent d’intrusió al seu mòbil a través de l’spyware israelià. La base de la denuncia és que s’han vulnerat un dels drets bàsics d’una democràcia com és la protecció de les comunicacions i el blindatge de la relació entre client i advocat. També emfatitza què s’ha espiat membres que formen part del que es coneix com a minoria nacional catalana. Tot a través d’una organització criminal estable en el temps.
Així, la querella afirma que “el denominador comú és que la gran majoria dels espiats es trobaven vinculats políticament i/o pel sector de la societat que representaven o pertanyien -en aquest cas, la minoria nacional catalana-“. Un fet que segons indica l’advocat “permet presumir, fonamentadament, que aquells atacs haurien estat dirigits de manera organitzada i concertada”. A més, hi afegeix que la informació manllevada en els dispositius pot ser venuda a tercers. “És una privació absoluta de la intimitat”, sentencia la querella que reclama l’aplicació de l’article 197 del Codi Penal, que castiga la revelació i descobriment de secrets i l’intrusisme informàtic.
Un advocat en exercici i documents externs
Un dels altres punts fonamentals de la defensa és que Boye va ser espiat en qualitat d’advocat de líders polítics i socials de l’independentisme en diversos processos judicials. Una vulneració gravíssima, segons el lletrat, de dret a una defensa i un procés just. Però, a més, destaca que a través de Pegasus “es va poder introduir al dispositiu mòbil documents que el perjudiquin a ell, als seus defensats o a tercers sense que ho sàpiga ni hi hagi participat en la seva elaboració”. “No es pot fer una abstracció d’un fet innegable: s’ha tractat de l’espionatge al telèfon mòbil d’un advocat en exercici”, alerta l’advocat.
La querella qualifica que les “àmplies, complexes i esteses en el temps operacions d’espionatge informàtic instrumentades a les finalitats de supervisar il·legalment els processos polítics catalans” es van fer de manera coordinada i a través d’una organització. En concret, conclou que “no es van poder dur a terme sense l’existència d’una agrupació organitzada i concertada, i de caràcter estable en el temps i una distribució de rols”. Això és, que l’espionatge va ser dut a terme pel que tècnicament qualifica “d’organització criminal”.
Les proves i peticions a Israel
Boye no s’està de demanar una quantitat ingent de prova, com una comissió rogatòria internacional per prendre declaració a Israel de Niv KARMI, D. Shalev HULIO, D. Omri LAVIE, els fundadors d’NSO, així com la detecció dels seus fons econòmics i financers a Espanya. En el mateix sentit, demana l’estat financer de tots tres a l’Estat d’Israel així com els pagaments que hauria rebut NSO per part de l’Estat espanyol o algun organisme estatal bé sigui el CNI o qualsevol altre estament, agència, corporació o entitat.
En aquest marc, una de les proves documentals exigides són els “pagaments i diners relacionats, exclusivament, amb empreses, persones o entitats públiques espanyoles o amb aquelles que hagin tingut com a origen inicial Espanya o serveis prestats cap a Espanya”. Tanmateix reclamen a Tel Aviv el nombre de viatges que hagin realitzat els propietaris d’NSO a Espanya així com informes migratoris de ciutadans espanyols que hagin tingut relacions comercials amb l’empresa de software. També inclouen en les peticions el requeriment a les autoritats israelianes per tal que informi de quines autoritzacions de prestació de serveis i/o venda de material d’NSO s’han dut a terme en relació a Espanya.
2 
