El PDeCAT ha decidit intentar agafar embranzida després del trencament de la coalició entre Junts i Esquerra Republicana apostant per reimpulsar “l’espai CIU”. Després que els borrassistes s’imposessin en la consulta de Junts per sortir de l’executiu català, el PDeCAT ho llegeix com una oportunitat per ocupar l’espai central que deixa el partit de Turull, Borràs i Puigdemont en optar per una via “molt més dura i radical”. “Aquesta tardor treballarem de manera descarada. Començarem a articular un nou espai CIU, i amb això no ens hem d’explicar el que som”, explica un membre del partit, després de les múltiples transformacions del que havia estat el pujolisme.
Aquest nou enfocament va dirigit a les eleccions del Congrés dels Diputats, que es preveuen per a finals del 2023, i als comicis al Parlament de Catalunya. En aquest sentit, el PDeCAT, que té 2.600 afiliats, vol obrir la porta a tot l’espai convergent que s’ha dividit durant el Procés i la voluntat és “sumar gent que en aquests moments no se senti representada per ningú”. De fet, asseguren “haver parlat amb diverses persones que ho han vist amb bons ulls”, assegura un dirigent del partit, al qual encara estan afiliats Artur Mas i Xavier Trias.
Destaquen la complicitat amb el PNB
El PDeCAT no tanca la porta al sector convergent de Junts. És a dir, als membres més afins al turullisme, que no s’han pres positivament la marxa del partit de l’executiu català. També destaquen la complicitat amb el PNB, i és que en l’ofrena floral de l’11 de setembre van anar de la mà. “Això pot ser un actiu”, assegura un destacat dirigent del PDeCAT.
També reivindiquen el seu paper durant el Primer d’Octubre i el 9-N. “Si hi va haver un 9N i un 1-O va ser gràcies a que CIU va governar molts anys. Vam preparar el país”, diuen els convergents, que també treuen pit de la seva gestió al Congrés dels Diputats amb membres com Genís Boadella o Ferran Bel. “Hem fet més nosaltres amb 4 diputats que Junts o ERC”, asseguren.
Convergència i Unió s’ha anat dividint en diversos espais durant el procés d’independència de Catalunya. Després de la separació dels dos partits de la federació, Convergència va passar a nomenar-se PDeCAT, mentre que Unió es va dividir en dos partits: Demòcrates (ara integrat al grup parlamentari de Junts) i Units per Avançar (integrat al grup parlamentari del PSC). D’altra banda, el PDeCAT, també s’ha anat dividint en diversos partits: Convergents, de Germà Gordó; el PNC, de Marta Pascal; i una part se’ns va anar Junts per Catalunya. En les últimes eleccions al Parlament es va presentar en solitari i no va obtenir representació al Parlament de Catalunya, sota el lideratge d‘Àngels Chacón. De fet, aquest any, Chacón va crear un nou espai anomenat “Centrem”, tot i que el va abandonar després d’anunciar la seva retirada de la vida política.
Un “pacte local” per a les municipals
De cara a les municipals, el PDeCAT les enfocarà de forma diferent. Han creat un espai anomenat “Pacte Local”, que es tracta d’una conglomeració de diversos partits municipalistes, entre els quals hi ha el PDeCat. A hores d’ara, el partit al qual està afiliat el president Mas té tancat fins a 110 candidatures, amb l’objectiu d’arribar a les 300.
De moment, es coneix que PL ha mantingut converses amb l’exdirector general d’Alimentació i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat i actual delegat a Lleida del col·legi d’Enginyers Agrònoms, Domènec Vila –que no és del PDeCAT–, perquè sigui l‘alcaldable a Lleida.
A Barcelona, Tarragona i Girona es desconeixen fins ara els possibles noms que s’haurien sondejat per a encapçalar les llistes en els comicis.
12
1
