La militància de Junts ha avalat amb un 86,98% de vots la ruptura amb el PSOE. Uns 6.300 afiliats estaven cridats a refrendar la decisió de la direcció del partit de Carles Puigdemont, que dilluns passat va aprovar per unanimitat trencar relacions amb el partit socialista pels constants incompliments dels acords de Brussel·les i de la gran majoria de pactes a què han arribat en els dos últims anys. La pregunta de la consulta era molt senzilla: “Estàs d’acord amb la proposta de la direcció de donar per finalitzat l’acord d’investidura amb el PSOE arran dels seus incompliments?” Posteriorment, el Consell Nacional de Junts va refrendar el trencament amb un 93,36% de vots favorables i ara la militància també hi ha donat llum verda. De fet, el partit ha optat per la fórmula de celebrar una consulta perquè van ser les mateixes bases les que també van validar, ara fa gairebé dos anys, el pacte amb els socialistes. En aquesta ocasió, la participació ha estat d’un 66,29% de la militància, i gairebé el 70% hi ha votat a favor, el 10,22% ho ha fet en contra i el 2,80 en blanc.
El trencament de relacions amb el PSOE, tal com han explicat diversos dirigents de Junts, implica que la taula de negociació de Suïssa queda suspesa indefinidament i que el partit tampoc establirà cap mena de negociació amb els socialistes al Congrés dels diputats. La direcció de Junts considera que han invertit “moltes hores” a negociar acords amb el PSOE que després mai s’han acabat de materialitzar, com la llei d’amnistia, l’oficialitat del català a la Unió Europea o el traspàs a la Generalitat de la gestió de les competències en immigració. La resposta del govern espanyol és que sempre ha complert la seva part, però que no s’ha pogut arribar més lluny perquè sempre hi ha un últim tràmit que no depèn d’ells.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha recordat en nombroses ocasions que els incompliments del PSOE van molt més enllà d’aquestes tres grans carpetes, amb les quals el partit sempre ha mostrat certa comprensió amb la falta d’avenços tot i considerar que la Moncloa podria fer molt més. Turull ha denunciat que tampoc s’han complert pactes molt més simples, com la publicació de les balances fiscals, que el Ministeri d’Hisenda retarda sense motiu, o que el PSOE manté bloquejades iniciatives del partit al Congrés com la proposició de llei contra la multireincidència o la de les ocupacions il·legals.
Quines conseqüències té el trencament?
La proposta, anunciada per Puigdemont dilluns, i aprovada l’endemà per l’executiva nacional; implica suspendre les reunions mensuals que se celebraven a la taula de Suïssa, amb un mediador internacional, i per no establir cap mena de negociació amb els socialistes, tampoc al Congrés, on el sentit del seu vot es coneixerà en el moment de votar. En la seva intervenció, Puigdemont va advertir que “podran tenir poltrones”, però a partir d’ara “no podran governar”. Així mateix, va esvair dubtes sobre un possible suport a una moció de censura instrumental contra Pedro Sánchez: “No estem disposats a continuar ajudant un govern que no ajuda Catalunya. Ni aquest govern ni qualsevol altre”.
