L’advocada i afiliada de Junts per Catalunya Magda Oranich (Barcelona, 1945) va ser l’autora de l’informe sobre el diputat de Junts Francesc de Dalmases. Oranich, una històrica de la lluita antifranquista i que als 77 anys encara es manté en plena activitat, va concloure que la periodista del FAQS escridassada es va sentir intimidada davant del diputat de Junts per Catalunya i mà dreta de Borràs. A partir d’aquesta polèmica, que ha sacsejat la política catalana aquesta setmana i ha provocat la dimissió de Dalmases com a vicepresident del partit i una nova crisi interna entre turullistes i borrasistes, l’advocada reflexiona en aquesta entrevista sobre la situació de Junts i la de l’independentisme.
Com valora la dimissió de Dalmases com a vicepresident de Junts?
La valoro positivament. Pot arreglar una mica les coses per a ell. Per a Dalmases suposo que ha estat una decisió dura, que s’hi deu haver vist obligat. Em sap greu, però és el que havia de fer.
Creu que hauria de dimitir com a diputat al Parlament?
Pel meu informe, no. Però si allò és una actitud habitual, que ha passat moltes altres vegades, aleshores, sí. A mi em van encarregar un informe sobre uns fets i és el que he fet. Vaig procurar de no parlar d’altres temes, perquè tinc mentalitat de jurista. Si es jutja aquell fet, és el que hi ha. A mi m’arribaven altres coses, però vaig decidir fer-ho així.
Li arribaven més coses?
Sí. No només a mi. També a la seu de Junts.
El cas de les dues diputades…
Sí, jo he rebut missatges de diputades i d’altra gent…
Més enllà de diputades?
Sí. També vull dir que no ha matat ningú. No són coses súper greus, però això com a actitud continuada crec que fa mal a Junts. L’actuació deixa bé a Junts, perquè hi ha hagut un problema, es reuneixen i dimiteix.
De quin àmbit són aquestes persones que denuncien l’actitud de Dalmases?
Hi ha moltes periodistes. Hi ha homes també. No parlo d’agressions sexuals. Em refereixo a crits. Es pot tenir un mal dia, però si és una actitud… Crec que tot aquest merder no és per l’informe, és per l’actitud. No sé com s’aguantava això. Jo no ho sabia, perquè amb mi sempre ha sigut molt amable. Jo tenia fet l’informe des de l’agost esbossat, però no el vaig presentar. Me’l vaig endur de vacances. Després van convocar una comissió de la CCMA i vaig decidir que no presentava l’informe abans, perquè no vaig voler intervenir a la vida parlamentària. Tot i això, tots els informes diuen el mateix. El de TV3, el del FAQS… Tots expliquen més o menys els mateixos fets. El que em sembla de molt mala fe és atribuir els problemes que pugui tenir el senyor Dalmases a l’informe. A més, si diuen que hi ha altres persones que tenen la mateixa actitud, que ho denunciïn.
Creu que s’ha magnificat la qüestió?
Crec que s’ha magnificat la filtració. No crec que sigui gens greu. De la comissió de garanties estic convençuda que cap dels meus companys ho ha fet, però li vull treure tota la gravetat. Al final, els periodistes tot ho acabeu tenint. Les sentències són un exemple. El que a mi m’ha estranyat és que no hagi saltat a la premsa abans. Vivim en una societat en la qual s’aposta per la transparència, i és el que hi ha. Jo no volia ni publicar-lo ni amagar-lo.
Però creu que l’incident amb la periodista s’ha magnificat?
No ho crec, però no m’atreveixo a dir en fins a quin punt va estar intimidada.
Creu que és més una qüestió d’una batalla entre famílies de Junts?
Crec que no. L’informe el vaig fer jo, i t’asseguro que en la batalla entre famílies no hi vaig intervenir. Que després s’hagi utilitzat per a això? Segurament. Vull recordar que l’informe el va encarregar Laura Borràs personalment, i 10 minuts després ho va fer Jordi Turull. És obvi que Borràs no anirà contra Borràs. El que és segur és que la periodista es va sentir intimidada. M’ho va dir ella per telèfon. A mi m’han enviat missatges de suport de tot arreu.
No està d’acord amb el diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas en el fet que els consellers havien paït malament la marxa del Govern?
No ho crec en absolut. Què té a veure els consellers que han marxat amb les denúncies que està fent la gent d’un senyor que cridava i que n’estava tothom fins els nassos. A mi m’han arribat missatges de diputats del Parlament que agraïen la meva tasca, perquè estaven farts de crits. No dic que sigui mala persona, però no es pot anar pel món amb crits.
Creu que es vol destruir Laura Borràs?
No, si passa això és que hi ha col·laborat ella. Anar sempre amb algú que crida i seguir-ho fent… No crec que es vulgui destruir Laura Borràs.
Pel que fa a la sortida de Junts del Govern, vostè era partidària de marxar-ne?
Vaig dubtar moltíssim. Entenc el que s’ha fet, però ser al Govern també és important. Jo vaig dubtar molt perquè estava fins els nassos de moltes coses i crec que la societat està vivint un moment amb la Covid, la crisi… que la gent està fins els nassos de tot. Per això la gent desvaria tant a Twitter. La gent està emprenyada. Potser era més positiu quedar-se al Govern? És possible. No crec que sigui la senyora Laura Borràs qui va influir la gent per marxar-ne, sinó que qui ho va fer va ser el president Puigdemont.
Va tenir més influència la posició de Puigdemont que la de Borràs?
Crec que sí. És el que va fer decantar la balança.
Cap a on creu que a d’anar Junts per Catalunya? Ha de tornar a ser el que era abans Convergència?
Convergència va fer molts favors al país. Jo mai n’he estat, però crec que el president Pujol, que va estar anys a la presó, va fer coses importants. Convergència va començar quan al país no hi havia res. Per a mi és una època passada. No tindria sentit tornar-hi, però amb ells es va construir tot. Educació, presons, policia, sanitat…
Però en quina direcció ha d’anar Junts?
Jo no soc ningú per dir-ho, però crec que la direcció la té molt clara l’executiva. S’ha de governar bé a ajuntaments, consells… La independència és una finalitat, però s’ha gestionant el dia a dia. Entenc que la gent se senti decebuda. Vam estar a punt, menys a punt del que la gent es pensa, però sí que vam arribar a un punt al qual no havíem arribat mai. Jo soc fundadora de Nacionalistes d’Esquerra, que va ser el primer partit que va parlar directament d’independència. És curiós perquè ara [tots els partits independentistes] diuen el mateix que nosaltres [NE] fa quaranta anys. Abans, ser independentista no estava normalitzat, ara sí. El camí és aquest, que la gent segueixi sent independentista. Jo no tinc la clau de com arribar-hi més ràpid. No sé si ho veuré, però estic segura que algun dia o altre ho aconseguirem. Catalunya era una nació destinada a desaparèixer amb els decrets de nova planta de principis del segle XVIII. Igual que la seva llengua. Un país que ha aguantat això 300 anys seguits… Llegeixes una cosa de fa 100 anys o 200 i et penses que està passant ara. Jo soc molt optimista, però demà passat no s’aconseguirà i sobretot amb tot el que ha passat, ja sigui la Covid, la guerra [d’Ucraïna], la qüestió econòmica… No ho han facilitat gens.
Li preguntava cap a on havia d’anar Junts perquè ara hi ha dues veus discordants sobre l’estratègia. Quina estratègia ha d’agafar Junts, la de Borràs, és a dir la unilateralitat, o la de Turull?
Jo optaria la que sigui més possible. Perquè tornar a dir que de seguida hi anem i que torni a passar el mateix dels últims anys… No és fàcil. Espanya és un Estat molt fort i em fa gràcia els que proclamen la independència des del sofà. Alhora, és molt possible que tornem a fer molts intents i defallim. Jo el 2017 veia que avançàvem, però les coses no són fàcils. Jo no dic que s’hagi d’esperar. Hi ha certs factors que poden afectar. Un exemple és Escòcia, que amb el Brèxit potser tenen més possibilitats de guanyar. Una de les maneres de fer la independència seria un referèndum pactat. A hores d’ara és una utopia, però que a vegades es compleixen. També hi ha la possibilitat de fer-la unilateralment o a través de la desobediència civil. S’ha de persistir.
Però vostè quina de les opcions creu que és millor?
Depèn de les circumstàncies.
I en les circumstàncies actuals?
La unilateralitat està admesa pels tribunals internacionals. El 22 de juliol del 2010 hi va haver la sentència del Tribunal Internacional en relació al cas de Kosovo, que diu que la DUI entra dins del dret internacional. Per això Espanya encara no ha reconegut la seva independència. Per tant, hi ha coses on agafar-se. Tot i això, les circumstàncies de la guerra de Bòsnia i la postura de l’OTAN potser no han ajudat gaire. Ara, pot passar alguna altra cosa que de cop ho faci més fàcil. La sentència de l’Estatut crec que va ajudar molt a fer coses. A més, tenim sentències de les Nacions Unides i dels tribunals internacionals són molt bones. Tot i això, Europa tampoc ens donarà la raó. La independència no vindrà sola, cal persistir i lluitar per coses com la llengua. Si perdem la llengua perdem el país. També depèn de si hi ha un govern més o menys autoritari a Espanya. Jo prefereixo que no ho sigui, tot i que un d’autoritari ens pot anar millor.
Prefereix un govern del PSOE que del PP?
A nivell de dia a dia, sí. A nivell d’anar per la independència, no sé què és el millor. El PSOE es pensa que ha complert donant els indults. Crec que la gent es manté i ara som més conscients que s’ha de batallar.
I els partits?
Cadascú a la seva manera. Jo no he trobat cap persona que era independentista i ja no ho sigui. Potser hauria estat més fàcil abans, quan no hi havia tanta immigració interior. Abans tothom parlava en català. I ara aquí estem, lluitant per tenir cartes de restaurants i judicis en català.
Tornant a Junts, veu possible una escissió?
No és desitjable, però és possible.
Arrel del cas Dalmases, la veu encara més possible?
Seria patètic. Però sí que és veritat que amb determinades postures n’hi pot haver.
No ha cobrat per fer l’informe Dalmases?
No. Jo ho vaig fer amb tota la bona fe. Els de la meva època som així. Però crec que les feines s’han de cobrar.
Tornaria a fer l’informe d’aquesta manera?
Sí. Jo em vaig contenir molt en fer-lo. L’hauria pogut fe més dur, però no hi tenia cap interès. El faria exactament igual una altra vegada.
Es penedeix d’haver-lo fet?
Gens. Ni el canviaria. Jo el vaig fer en plena llibertat, que és el que em va dir el Jordi Turull.
41
45
