La seu al Passatge Bofill de Barcelona sembla festa major. I no per les cares llargues, de circumstàncies, dels membres de l’executiva de Junts per Catalunya que han començat la reunió a les deu del matí. Una munió de periodistes es concentren a l’espera de notícies sobre la famosa consulta interna que ha de decidir si el Govern de coalició continua o no. Una trobada que arriba després d’un cap de setmana de negociacions fallides, malgrat que Junts per Catalunya hagi desestimat mantenir com a condició que Jordi Puigneró es restitueixi dins el Govern. La consellera Gemma Geis s’ha fet càrrec de les seves competències.
A les portes de la seu, els comentaris dels participants al conclave no eren gens críptics. Els més favorables a mantenir-se al Govern demanen una consulta clara i directa i una campanya que n’expliqui els pros i contres. Els defensors de la sortida insisteixen que no hi ha volta de full perquè “ERC no compleix i no vol complir els acords de Govern” i que mantenir-se a l’executiu és un “desgast” del que costarà refer-se. Ara bé, si una conclusió arriben fonts dels dos sectors és que si la consulta mostra divisió, Junts pot implosionar. Però cada part, també hi veu altres riscos. L’executiva d’avui ha de servir per perfilar el redactat d’una pregunta, el més delicat d’una consulta. I sobretot, que passarà quan se sàpiguen els resultats. Tot en un ambient de tensió, que fins i tot, no ha permès entomar el debat del redactat fins ben bé la una del migdia. Els ànims estan tan animats que fins i tot la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, s’ha donat d’alta de militant tot i que no podrà votar a la consulta fins d’aquí sis mesos, però sí que podrà fer campanya.
Municipals i feblesa
“Si la consulta surt mantenir-se al Govern, la posició de Junts a l’executiu s’afeblirà i encara s’entronitzarà més al president Aragonès”, comentava un fervorós partidari de mantenir-se al Govern just abans d’entrar a la reunió. Però també entenia que un resultat ajustat pot trencar Junts. En canvi, els partidaris de sortir creuen que la formació no només “s’ha afeblit en aquest Govern sinó que pateix humiliacions contínuament per part del seu soci de Govern”. En aquest marc, apunten que podrien forjar una “alternativa” o una “contraofensiva preparada”. “Farem que passin coses, i aviam què passa amb la campanya!”, comenten.
Un altre dels dirigents que aposten per la continuïtat raonen que l’escenari de les eleccions municipals no permeten fer “experiments” com una trencadissa. De fet, conclouen que podrien fer perdre expectatives electorals i poder supramunicipal, com ara consells comarcals i diputacions. La rèplica del sector que vol plegar és que a les municipals del 2019 “tot i tenir la presidència, amb Quim Torra, la patacada electoral va ser sonora”. “Què vendrem a les municipals? Independència…? No ens creurà ningú!”, indiquen les mateixes fonts. “Què direm a les municipals, que no som un soci fiable? Que ho engeguem tot a Dida?”, argüeix a la contra un partidari de romandre a Palau.
La militància, un misteri
Els avaladors del pacte de Govern sospesen que poden guanyar la consulta. “Fins a dia d’avui, les consultes internes i les decisions han avalat el que demanava Jordi Turull, o el seu sector”, indiquen. “Ara bé, una consulta interna, és com un referèndum, el carrega el diable”, ironitzen. Així recorden les votacions als membres de l’executiva de la llista unitària de Jordi Turull i Laura Borràs, que al final, es van imposar els noms de l’actual secretari general. Per altra banda, membres del sector Turullista també retreuen al seu líder que “arrossegui tant els peus alhora de prendre decisions”. “Un secretari general ha de manar, és la seva feina”, critiquen.
En canvi, a les files dels unilateralistes la sensació ( o percepció) és diferent. “Les altres votacions eren molt diferents, van votar 1.500 militants quan en som 6.300”, remarquen. “Ara mobilitzarem a tothom i els quadres territorials de cara la campanya, a més hi ha tensió, perquè la sensació és que qui vol romandre ho vol fer pels 26 milions en sous”, addueixen. “La militància que ve de l’activisme entén aquesta votació, en canvi, no entenia les votacions als congressos ni la seva importància”, rememoren.
4 
