ERC i PSC: el mateix diagnòstic, receptes diferents

Tant ERC com el PSC comparteixen la visió electoral del país però tenen remeis ben diferents per aplicar en un futur relativament immediat. La concentració del vot més unionista en algunes zones del país i l’abast imparable del vot independentista en altres zones és un escenari compartit. Ara bé, les diferències sobre com actuar són ben pal·leses entre les dues formacions. Unes diferències que s’amplien amb la resta de forces polítiques catalanistes com són Junts per Catalunya o la CUP. 

ERC defensa guanyar terreny per engreixar la majoria independentista en un virtual referèndum. En canvi, el PSC considera que encara que creixés la majoria independentista el referèndum seria un factor de “conflicte civil”.  Per contra, el posicionament de Junts per Catalunya és fer camí cap a la independència i la CUP aposta per refer el camí cap un nou referèndum en un termini raonablement curt. 

Totes aquestes posicions van ser defensades en el curs de Ciència Política, que coordina el professor Joaquim Colominas, de la 54ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu que s’ha celebrat aquest mes a Prada, al Conflent. Ferran Pedret, del PSC; Marta Vilalta d’ERC, Jordi Turull de Junts i Dolors Sabater de la CUP van analitzar la situació actual del catalanisme i van assenyalar les seves estratègies. La conclusió és que tants caps tants barrets, entre aquelles forces que defensen posicions dins el gran escenari del catalanisme polític. 

Republicans i socialistes, o un sí però no

Segons Pedret, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) mostra “la correlació de tres factors” que porten un ciutadà de Catalunya a votar opcions independentistes. En concret, el lloc de naixement, la llengua materna i la classe social. Un algoritme que segons el secretari primer de la Mesa del Parlament es tradueix en un votant de classe mitjana, catalanoparlant i majoritàriament resident fora de la corona metropolitana. Per altra banda, recorda que la mateixa estadística indica que “la identitat compartida” –és a dir, el sentiment de pertinença espanyol i català alhora– és la més “freqüent”. D’aquí que els socialistes entenguin que hi ha una divisió electoral notable que no pot ser objecte d’una resolució “binària”, que és el que seria el referèndum, amb un sí o no.

Per part d’ERC, la portaveu Marta Vilalta, fa una anàlisi calcada. Fins i tot, apuntava amb més força a criteris territorials per exemplificar la diferència interna electoral catalana. Així, posava com a exemple les votacions del Pla d’Urgell, el seu lloc de naixement, que identificava com un vot aclaparadorament independentista. Un cas que va contraposar a l’àrea metropolitana de Barcelona, refractari electoralment a oferir majories a opcions independentistes. 

Si bé socialistes i republicans coincideixen a grans trets en la radiografia demoscòpica de Catalunya, difereixen sobre com gestionar una solució. Des d’ERC entonen la fórmula del “ser més i més forts”. És a dir, intentar incrementar la simpatia cap el vot independentista amb el temps i “lligar” independentisme amb polítiques de millora social. De fet, és una idea que va utilitzar l’Scottish National Party abans del referèndum de setembre del 2014 a Escòcia, on malgrat tot va guanyar el no per 10 punts. “Es tracta de preparar millor el següent embat”, afirmava Vilalta, “fent pedagogia” i amb la idea de “lluites compartides”. És a dir, garantir una majoria en un virtual referèndum independentista com a “desbordament popular” i solució “democràtica”. 

En canvi el PSC, té una altra conclusió que seria diametralment oposada a la dels republicans. Segons Pedret, un referèndum no és, ni de bon tros, una bona solució. “Les combinacions binàries generen divisió”, assegura el socialista. “Votar sí o no amb la societat actual és convidar-nos a obrir un conflicte intern a Catalunya”, afegeix. D’aquí que resumeixi la seva aposta amb la “votació d’un acord d’àmplies majories” i “no amb la votació d’un desacord”. 

CUP i Junts, una altra via

Per la seva banda, Junts obvia l’anàlisi electoral diferenciat per territoris. De fet, el seu punt de partida és el resultat del referèndum del Primer d’Octubre. Així, la seva estratègia actual de “recomençar” només ha estat esbossada pel seu secretari general, Jordi Turull a la mateixa UCE, ara bé sense concretar-ne res. Al capdavall, els republicans reclamen a Turull que els doni pistes sobre aquesta estratègia i quin seria l’embat final. Els juntaires volen esperar al debat de política general per tal d’aclarir posicionaments estratègics i copsar la magnitud de les seves diferències amb els republicans.  

Dolors Sabater, de la CUP, aposta per refer la connexió dels moviments ciutadans, les entitats independentistes i els partits per bastir una estratègia. Ara bé, alerta que aquest camí “no passa per estabilitzar l’Estat”, com creu que està fent ERC. Per a la CUP, “és evident que el dret d’autodeterminació ha de tirar endavant” però en cap cas veu ni ERC ni unts per la feina. Com a exemple, recalca que cap dels dos partits dins el Govern “evidencia” el conflicte que existeix entre Catalunya i l’Estat.