La denúncia per assetjament que va presentar la diputada de Junts per Catalunya Cristina Casol contra una persona del mateix grup, i que el Parlament ha arxivat, ha provocat una crisi interna al partit. De fet, el Secretariat Permanent del partit va tractar ahir aquest assumpte i, en un primer moment, segons ha pogut saber El Món, es va plantejar expulsar Casol de la formació independentista, però, finalment, la direcció del partit ha acordat demanar a la diputada que entregui l’acta i abandoni el grup parlamentari. Casol, que va ser la número dos per Lleida en les passades eleccions, no té intenció d’entregar-la i, davant aquesta situació, el més probable és que acabi com a diputada no adscrita. Aquest conflicte, sumat al d’Aurora Madaula, que està de baixa després que la presidenta del Parlament, Anna Erra, li retirés la confiança i una vintena de diputats del partit impulsessin un escrit contra ella per denunciar “violència silenciosa dels companys” en el Ple de les dones, passa en un context de fractura permanent ,i creixent, entre un sector pròxim a la presidenta del partit, Laura Borràs, que no ha tingut un paper actiu en aquest cas, i un altre sector, el majoritari, que fa costat al secretari general, Jordi Turull.
De fet, hi ha un nou capítol en tot aquest assumpte arran de la denúncia per “assetjament per raó de gènere”, arxivada pel Parlament després que l’Oficina d’Igualtat de la institució ha conclòs que “no hi ha cap fet provat”. Segons ha pogut saber aquest diari, la diputada lleidatana ha presentat una queixa a la Secretaria General del Parlament contra el denunciat perquè aquest hauria compartit amb altres persones, i també amb testimonis del cas, la denúncia de la diputada del seu grup. Uns fets que vulnerarien el principi de confidencialitat que impera en aquests casos i que podrien ser constituïts d’infracció.
De fet, l’informe elaborat per la Comissió d’Abordatge de Situacions d’Assetjament del Parlament, al qual també ha tingut accés aquest diari, identifica “indicis fefaents” que l’entorn de l’acusat i aquelles persones a qui es considerà “còmplices i aliades” s’ha compartit el contingut de la denúncia, de quines persones estaven citades i per quins motius. “Això, a part de trencar el principi de confidencialitat i de discreció que es demana a tota persona citada, ha generat una asimetria en el procés”. A més, la comissió invalida un testimoni perquè considera que “s’havia filtrat el contingut de la denúncia i l’entrevista estava preparada”.
Persones amb “por a represàlies”
L’informe, que a priori, és confidencial, acredita un ambient de treball “on el masclisme més cultural està arrelat” i, en conseqüència, “genera una diferència de tracte i competències” amb “discriminacions directes i indirectes”. També fa referència a la “por a represàlies” perquè un testimoni ha rebutjat que es vinculin les seves impressions de forma explícita vinculades al seu nom. “És molt difícil poder establir la responsabilitat directa de l’acusat en algunes accions concretes que s’han acreditat, però que no fa ell sinó gent del seu entorn de confiança”.
Amb tot això, el document conclou que la majoria de les deu situacions denunciades per Cristina Casol “no s’ha pogut acreditar mitjançant aquesta investigació cap situació d’assetjament o discriminació” que preveu el protocol, però en tres situacions concretes descrites per Casol “es podria considerar certa responsabilitat” del denunciat a conseqüència de la seva “jerarquia superior”.
“Ambient de tensió” al grup parlamentari
Tot i que el Parlament ha decidit arxivar la denúncia de la diputada de Junts per assetjament, l’informe detalla que hi ha un “ambient de tensió” al grup parlamentari i al partit, una conclusió que extreu de “totes i cadascuna de les persones entrevistades”. “L’existència de dos grups estancs i amb proporcions i quotes de poder diferents dins del partit genera asimetries i alhora facilita que, per una banda, es generin mecanismes informals que reforcen la percepció de poca transparència, però també que s’incrementin pràctiques històriques de base fortament patriarcal”, conclou.
També fa referència a un ambient de treball “dur, sovint poc transparents i percebut com poc democràtic” i, en aquest sentit, la Comissió valora que aquest ambient es percep “com a masculinitzat a causa del repartiment desigual de poder de decisió”. Igualment, fa referència a la “manca d’espais amables, formals i imparcials” per a la resolució de conflictes. “Durant les testificals, s’ha pogut deduir comentaris masclistes, que dins de l’àmbit de treball i en el marc del present protocol constitueixen assetjament sexual”, destaca.
