Josep Espar i Ticó ha mort aquesta matinada a l’edat dels 94 anys. Va ser un referent catalanista en la lluita contra el franquisme i ha dedicat tota la seva vida a la defensa del catalanisme. Espar va ser un dels impulsors dels Fets de Palau de l’any 1960, en el qual desenes de persones es van alçar a cantar El Cant de la Senyera davant les autoritats franquistes en el centenari del naixement del poeta Joan Maragall. De fet, va ser el primer en alçar-se, provocant la repressió immediata de les forces de seguretat franquistes.
Fundador de Convergència i impulsor dels Fets de Palau
Referent polític i intel·lectual catalanista, també va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica i va promoure la candidatura de Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Alhora, va se també un dels creadors de Crist Catalunya l’any 1954, que era un grup de joves cristians intel·lectuals catalanistes rebels a la dictadura franquista i promotors de la llengua i cultura catalana.
L’afer Galinsoga
Espar i Ticó també es va veure implicat en l’afer Galinsoga, una rebel·lió contra el director de La Vanguardia, Luís Martínez Galinsoga, qui era el titella de Franco al mitjà de comunicació més important de Catalunya i amb la complicitat del comte de Godó. Tot un plegat de joves de Crist Catalunya es van organitzar per fer-lo caure, després que el director assistís a una missa a l’església de Sant Ildefons de Barcelona. El mossèn Luis Gómez va fer el pregó en català, i el feixista es va aixecar i li ho va protestar.
El capellà li va replicar que als diumenges es feien sis misses en castellà i dues en català, i tot seguit, Galinsoga li va etzibar: “pues diga al señor cura que él y todos sus feligreses son una mierda” i afirmant que “todos los catalanes son una mierda“. Davant d’això, Espar i Ticó va encapçalar una campanya contra La Vanguardia, tot repartint pamflets amb el lema de “Dignitat contra fatxenderia”, i trencant els vidres de la redacció. Això va provocar que el diari perdés 20.000 subscriptors, una davallada dels anunciants i que reduís la seva tirada en 30.000 exemplar i la destitució del seu director.
Membre fundador de Cavall Fort
L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i va ser llicenciat en dret. També va ser gerent del Congrés de Cultura Catalana (del 1975 al 1977), secretari general del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1984-1986) i candidat a senador per CIU. També va ser membre fundador de la revista Cavall Fort i de diferents editorials, així com del diari l’Avui. L’any 2020 va rebre el Premi Canigó, concedit per la Universitat Catalana d’Estiu.
9
1
