La Moncloa ha reaccionat al ‘no’ d’ERC al decret anticrisi amb un tancament de files al voltant de la ministra de Defensa, Margarita Robles. “No ha fet res dolent”, diuen ara fonts del govern de Pedro Sánchez, que en privat reconeixen que les últimes declaracions de Robles justificant l’espionatge massiu a l’independentisme no ajuden a normalitzar les relacions amb els republicans. L’executiu de Sánchez considera que ERC ha “sobreactuat” i rebutgen el cessament de la ministra de Defensa, que s’ha limitat a “fer la seva feina”.
El PP també ha sortit al rescat de la ministra de Defensa i diversos dirigents han donat suport a l’actuació del CNI en el cas Pegasus, però han aprofitat per intentar desgastar Sánchez. El president del PPC; Alejandro Fernández, ha assegurat que Robles no ha de dimitir i ha instat el PSOE a canviar de socis de govern. “Com és possible que mantingui de socis els mateixos que investiga? És incompatible”. Fernández creu que “no és massa lògic indultar algú que, a la vegada, estàs investigant”.
Els vots de Bildu i el PNB han permès salvar a última hora el decret per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna sobre l’economia espanyola, que finalment es tramitarà com a projecte de llei. ERC, Junts i la CUP ha anunciat que voten en contra perquè les explicacions del govern espanyol pel cas Pegasus són insuficients perquè el PSOE només està disposat a compartir informació a porta tancada en el marc de la comissió de secrets oficials. En canvi, des de la Moncloa consideren que el “control intern” al CNI, la investigació del Defensor del Poble i la reactivació de la comissió de secrets oficials són proves suficients que es prenen amb “seriositat” el Catalangate.
El CNI reconeix que espia l’independentisme
Després que el CNI hagi reconegut que disposa del programa Pegasus i que l’ha utilitzat per espiar independentistes –sempre amb autorització oficial, segons defensen els serveis secrets espanyols–, aquest dijous s’ha sabut que el govern de Pedro Sánchez va autoritzar la vigilància de 18 persones vinculades amb el Tsunami Democràtic entre el 2019 i el 2020. El govern espanyol, que en un primer moment va negar qualsevol espionatge, manté que el CNI sempre ha actuat dins de la legalitat.
ERC, que continua apostant pel diàleg, considera que l’actitud del govern espanyol no afavoreix a recuperar la confiança entre la Generalitat i la Moncloa i considera que el seu ‘no’ al decret anticrisi és un “primer avís”. Igual que amb la reforma laboral, el govern espanyol ha salvat per la mínima el text gràcies als vots dels nacionalistes bascos i els partits regionalistes, que cada vegada estan més a prop de perdre la paciència amb Pedro Sánchez, que utilitza l’espantall de l’extrema dreta i les bondats de la seva agenda legislativa per no negociar amb els seus socis d’investidura la lletra petita dels decrets que porta al Congrés dels Diputats.