Nova dosi de centralisme de l’Estat respecte de l’autogovern de Catalunya. La Moncloa ha deixat absolutament al marge la Generalitat en la seva Estratègia de Seguretat Nacional 2021. Un document clau amb què l’Estat, a través del poderós Departament de Seguretat Nacional, plasma tots els detalls, objectius i recursos en “matèria de seguretat, intel·ligència, contraintel·ligència, estratègies i amenaces”.
La Generalitat denuncia que el procediment per aprovar aquest dossier “pot comportar una ampliació de la intervenció unilateral de l’Estat en perjudici de les competències de la Generalitat”. Així ho assegura el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en un document aportat al Parlament el passat 8 d’abril, a preguntes del portaveu d’Interior de Vox, Sergio Macián. Una resposta amb què critica el menyspreu de La Moncloa vers el Govern en matèria estratègica de seguretat.
Segons la resposta d’Elena, a la qual ha tingut accés El Món, al preàmbul del Reial Decret 1150/2021, de 28 de desembre, pel qual s’aprovava l’Estratègia de Seguretat Nacional 2021, hi consta que el text de la “nova estratègia va ser sotmès a informe favorable del Consell de Seguretat Nacional en la reunió celebrada el dia 18 de novembre del 2021”.
Ara bé, deixa ben clar que amb anterioritat a aquesta data, el Govern “només va participar en la sessió de la Conferència Sectorial per a Assumptes de la Seguretat Nacional de data 19 de maig del 2021“. “Una sessió en la qual no es va sotmetre a valoració l’esborrany del document indicat”, emfatitza Elena en la seva resposta parlamentària. D’aquesta manera, el conseller d’Interior destaca que “no es van produir valoracions en fase d’esborrany”.
El conseller defineix Estratègia de Seguretat Nacional 2021 com “un document en què es plasma la política de Seguretat Nacional, que conté l’anàlisi de l’entorn estratègic, la concreció dels riscos i amenaces que afecten la seguretat d’Espanya, la definició de les línies d’acció estratègica en cada àmbit d’actuació i la promoció de l’optimització dels recursos existents”. “En aquest sentit”, conclou Elena, “el paper de l’Estat pot comportar una ampliació de la seva intervenció unilateral en perjudici de les competències de les comunitats autònomes i, molt significativament, en relació amb Catalunya, que té competències estatutàries en matèria de seguretat pública i protecció civil”.
Elena retreu que la Generalitat només ha participat en una reunió, del 19 de maig de 2021, i que en cap cas La Moncloa va convidar el Govern a participar en “l’esborrany de l’estratègia”. Així mateix admet i lamenta que “no s’hi van poder proposar experts” que afegissin les particularitats de la seguretat pública a Catalunya, i els riscos i les amenaces de la societat catalana i més amb grans infraestructures crítiques -empreses, entitats i infraestructures claus per a la seguretat de l’Estat- com centrals nuclears, ports, aeroports, empreses energètiques, mèdiques, de subministraments o fronteres.
Un document clau de seguretat estatal
L’Estratègia de Seguretat Nacional 2021 és un document elaborat pel Consell de Seguretat Nacional en coordinació amb els ministeris de Defensa, Interior, Vicepresidència, Economia i departaments ministerials amb competències en energia i indústria, així com el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). En principi, i així ho estableix al preàmbul del decret que l’aprova, també hi han d’haver participat les comunitats i ciutats autònomes a través de la Conferència Sectorial per a Assumptes de Seguretat Nacional. Un fet que el conseller nega per escrit que s’hagi produït en la seva resposta parlamentària.
A més, Estratègia de Seguretat Nacional 2021 inclou aportacions de experts independents, persones de reconegut prestigi, coneixements i experiència en el camp de la seguretat. Un aspecte en què, tal com admet el mateix departament, la Generalitat també ha fet zero aportacions. La coordinació del procés ha estat duta a terme pel Departament de Seguretat Nacional del Gabinet de la Presidència del Govern espanyol, que dirigeix el general Miguel Angel Ballesteros, en la seva condició de Secretaria Tècnica i Òrgan de Treball Permanent del Consell de Seguretat Nacional.
2
1
