“És una manera de silenciar les veus crítiques”, “s’havia tornat inoperant, però s’haurien de mantenir les formes”, “no som una joguina al servei d’uns interessos personals o de partit”, “quina casualitat que sigui en plena negociació de la investidura de Pedro Sánchez amb l’amnistia de rerefons”. Aquestes són algunes de les opinions expressades per membres de l’Assemblea de Representants (AR) del Consell de la República, el “Parlament a l’exili”, després de la dissolució anunciada per carta pel president Carles Puigdemont dilluns a la nit.
Una decisió que Puigdemont emmarcava en un context de reforma de la institució que en els darrers dos anys no ha acabat de trobar el seu paper en la biosfera política catalana. Amb aquest argument, i tenint present que a finals d’agost s’havien de convocar eleccions a l’Assemblea de Representants, el president a l’exili va decidir aprofitar l’avinentesa i deixar en stand-by la cambra de l’exili. Una institució que, per altra banda, podria sortir amb qualsevol ciri trencat en un moment delicat de negociacions polítiques a Madrid.
De fet, la mateixa estructura del Consell va entrebancar propostes de resolució que demanaven fomentar l’abstenció en les eleccions espanyoles del 23 de juliol. A més, la decisió de dissoldre la cambra a l’exili es va prendre dos dies després que els Consells Locals del Vallès demanessin a la Sindicatura Electoral del Consell impulsar una consulta per decidir el seu posicionament respecte a una virtual investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol.
“Hi ha gent emprenyada”
L’anunci de Puigdemont, fet per sorpresa i just la nit que quedaven en llibertat els activistes independentistes detinguts acusats d’intentar sabotejar la Vuelta a Espanya, no va caure gens bé en la majoria dels integrants de l’Assemblea. A més, la carta es va remetre a quarts d’onze de la nit. Un fet que molts dels membres de l’AR no acaben d’entendre. “Es podia haver comunicat d’una altra manera i, més tenint present que s’havien de convocar eleccions”, insisteixen les mateixes fonts. En aquest sentit, diversos integrants de l’AR no amaguen la seva indignació per com amb aquest moviment “s’aïlla un organisme de debat i de control polític a l’exili”. “Ara, restarà inoperant mentre se celebri la consulta per a la reforma que es proposa i, un cop s’aprova la reforma, es podran celebrar eleccions… això serà més llarg que un dia sense pa”, apunten les mateixes fonts.
Un temps que molts interpreten com una “desactivació” mentre duren les negociacions a Madrid. “És una barrera menys, una forma de desactivar-nos”, afegeixen altres fonts consultades. “Hi ha molta gent emprenyada”, coincideixen diverses fonts. Altres, però, també abonen la tesi de Puigdemont perquè entenen que l’entitat s’havia “desmarxat” amb diverses dimissions i sense tenir clar el seu rol. “Aquí, qui ha orquestrat aquesta maniobra és el conseller Toni Comín, que sempre ha dominat els ressorts del Consell per la República”, assenyalen altres fonts.

“Oxigen per a Puigdemont” per negociar
Altres fonts consultades raonen que la decisió permet a Puigdemont tenir “més oxigen per negociar”. En aquest punt, creuen que si hi ha un acord ho podrà explicar a una “nova cambra legislativa” dissenyada de “manera diferent de l’actual”. “Encara que la mati, podrà continuar, sense més credibilitat dels que li atorguin els més fidels”. “L’aturada per a la reforma evita controls impertinents”, defineix un dels diputats. Si finalment, no hi ha acord, Puigdemont podrà també “reformular” l’Assemblea de Representants i “reorientar” la seva funció.
“Ara com ara no hi perd res, però sí que no agrada gaire que consideri que pot fer i desfer sobre un organisme, en principi, radicalment democràtic“, retreuen les mateixes fonts. De fet, aquesta és una de les crítiques a la decisió. En concret, creuen que la nova assemblea -que seria bicameral- retalla els controls que podrà fer sobre el govern a l’exili, els seus representants, la seva estratègia i les seves decisions. Però més enllà del resultat de la reforma, el “malestar” també rau en la connexió que hi veuen els diputats amb la situació dels partits independentistes. “Sembla que, ara, a Junts li fa nosa l’Assemblea“, subratlla una d’aquestes fonts. “Ni per les formes ni pel fons, ni en el context que s’ha decidit ens fa gens de gràcia”, comenten dos membres de l’AR en conversa amb El Món.
Una reforma tàctica
Un dels representants defineix la proposta de reforma com a tàctica. “És veritat que tot havia sortit de mare i calia una revisió, però no així i no ara”, matisa. “La coincidència amb la negociació d’una virtual amnistia a canvi de la investidura entela la decisió d’una reforma exprés”, retreuen. La reforma proposada per Puigdemont, que estatutàriament té tot el dret a impulsar com a president de l’òrgan, implica obrir un procés de consulta interna. Si s’aprova, l’Assemblea es desdoblaria: una cambra de control de l’orientació política i una altra de purament legislativa.
“En els fons, és una fórmula acceptable, però el disseny porta el copyright de Comín i se’ls veu molt el llautó, és tàctica”, argüeixen les mateixes fonts. “Pel moment en què s’anuncia, pels termes en què s’anuncia i pel seu contingut”, addueixen. “Convenia fer callar ara l’AR, tenir-la en guaret, per evitar opinions o moviments que grinyolessin en les negociacions”, conclou un dels representants dolguts amb la decisió. De moment, diversos representants s’han posat en contacte entre ells per bastir un moviment d’oposició a la decisió, però el període de vacances i les diferents famílies que articulen l’AR han alentit la presa d’una decisió immediata. De fet, alguns esperen “veure com respira Junts” en la reunió que la seva direcció ha de celebrar dijous d’aquesta setmana per prendre el pols a la negociació.
