A menys de dos dies perquè es constitueixi el nou Parlament de Catalunya, aquest divendres a les 10h, no ha transcendit de forma oficial cap pacte entre ERC, JxCAT i la CUP, que ostenten la majoria absoluta la cambra, sobre com es repartiran els llocs de responsabilitat a la Mesa del Parlament, òrgan clau per tirar endavant debats polítics, propostes de resolució, comissions d’investigació i altres eines parlamentàries que permetin avançar el país en la construcció de la República. Un òrgan que també serà el focus de la repressió judicial i de les maniobres polítiques per impedir que el Parlament exerceixi la seva sobirania i debati sobre les qüestions que consideri oportunes.
La composició de la Mesa, inclosa la presidència, es vota aquest divendres. Atenent a l’aritmètica i als pactes no escrits entre les forces parlamentàries, sembla probable que el PSC, el partit més votat, tindrà dos llocs –reclamarà una de les dues vicepresidències-, i que l’independentisme ocuparà com a mínim 4 dels 7 llocs per garantir la majoria absoluta. I aquí entra en joc quin paper ha de tenir la CUP, a qui correspondria un lloc perquè ha fet el sorpasso als Comuns. Si Junts per Catalunya ostenta la presidència, a ERC li correspondrien dos llocs -una vicepresidència i una secretaria-, alhora que a la CUP li correspondria ocupar una secretaria. I quedaria un setè lloc en dansa, una secretaria, que podria ser per a JxCAT si es repetís l’esquema de repartiment de la legislatura anterior però amb els papers canviats amb ERC. Ara bé, hi ha altres combinacions que podrien convenir estratègicament a ERC, en consonància amb la seva voluntat de comprometre els Comuns d’alguna manera amb el nou executiu, especialment via pressupostos. Els republicans podrien estar disposats a cedir a la CUP una vicepresidència i que els Comuns ocupessin una secretaria. ERC tindria només una vicepresidència, però la batuta de la Generalitat, una institució menys bel·ligerant amb l’Estat, de fet, encarregada de mantenir els ponts de comunicació –i una possible reactivació de la taula de diàleg-, mentre que el Parlament es perfilaria com un espai de confrontació de legitimitats amb l’Estat, pilotat per JxCAT i la CUP.
Fins aquí, res que no sigui habitual en una negociació. Però en aquesta ocasió, el fet que la CUP, per primera vegada, hagi obert la porta a assumir responsabilitats institucionals ha generat un debat sobre si la segona institució del país ha de quedar en mans dels anticapitalistes, com a senyal de compromís, encara que aquesta correspongui a JxCAT com la presidència de la Generalitat correspon a ERC. De fet, la CUP ha postulat el diputat per Lleida Pau Juvillà per presidir la cambra, si bé JxCAT “en cap moment” ha obert la porta a entregar el lloc de màxima responsabilitat que ocuparà. Fonts de Junts insisteixen a EL MÓN que “ni la CUP ens ha posat com a condició per pactar aquesta renúncia ni nosaltres l’hem ofert”. De fet, el diputat Carles Riera, en una entrevista a TV3 aquest dimecres, ha deixat clar que no vetaran cap candidat de JxCAT i que no han posat sobre la taula l’exigència de tenir la presidència. Per què aquest debat aleshores? Fonts dels Junters creuen que “és ERC qui ha pressionat perquè aquesta possibilitat circulés, en un intent de restar-nos pes polític”. Ara bé, els junters estan “tranquils” perquè aquesta qüestió “no genera confrontació en les negociacions”.
De fet, JxCAT, tot i que encara no ha posat sobre la taula cap nom de manera oficial en la reunió a tres bandes que ha tingut lloc aquest dimecres, té una “idea clara” de com ha de ser la presidència del Parlament. Aposten per una figura política “potent” que “garanteixi que el Parlament exerceix sense por la seva sobirania” malgrat les interferències de la justícia espanyola amb què ja compten. I si bé Junts encara no ho ha anunciat de forma oficial i hi ha hagut altres noms sobre la taula, sembla molt probable que aquest lloc l’ocupi Laura Borràs. Borràs, segons ha pogut saber El MÓN, s’hauria decantat ja per estar al capdavant de la cambra catalana per comptes d’anar al Govern a ocupar la vicepresidència, on probablement el perfil polític que podria marcar seria inferior i fins i tot podria quedar desdibuixada, tenint en compte que la veu del Govern recau en ERC amb la presidència i el conseller o consellera portaveu. La seva decisió es veuria reforçada pel fet que el president de JxCAT, Carles Puigdemont, ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio que “seria fantàstic que una dona de Junts presidís el Parlament, Borràs ha de valorar-ho”. A més, fonts parlamentàries de JxCAT consultades per aquest diari consideren que el grup parlamentari necessita un referent polític de primer ordre a la cambra “com és Laura Borràs” no només perquè pugui “marcar de prop” l’oposició si intenta sabotejar debats, sinó també “en clau interna”, perquè el grup “no pot quedar a la intempèrie amb tots els pesos polítics al Govern”. En qualsevol cas, JxCAT ha informat aquest vespre que “l’elecció de la persona es farà a través procediments de validació interna del partit”.
Pel que fa a la vicepresidència del Govern, que ara va lligada a la cartera d’Economia, clau per a la gestió dels fonts europeus Next Generation i per gestionar la crisi de la pandèmia a Catalunya, podria recaure en Elsa Artadi, amb un doble perfil polític i tècnic per gestionar una conselleria estratègica, segons apunten diverses veus de JxCAT. Des d’aquesta conselleria va posar en marxa la Loteria de Catalunya i va negociar amb Pere Aragonès, aleshores portaveu d’Economia d’ERC, els pressupostos acordats entre CiU i ERC després de les eleccions del 2012, que van forjar el conegut Pacte per la llibertat. Tanmateix, la vicepresidenta dels Junters és ara regidora a Barcelona, i la seva marxa implicaria buscar un relleu de pes per començar a preparar les eleccions del 2023. Però fonts de la negociació insisteixen que “en cap cas hem parlat encara de cadires amb ERC, de fet, no ho farem fins que no estigui clar que serà un Govern que treballi per a la independència”.
En qualsevol cas, falten encara més de 24h perquè es produeixin les votacions al Parlament. Amb la composició de la Mesa es tindran moltes pistes de quina mena d’acord s’ha segellat entre ERC, JxCAT i la CUP. I també sobre el rol que poden tenir els Comuns en la nova legislatura malgrat que han perdut pes polític i no són aritmèticament decisius.
60 
7 
