La sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem va deliberar aquest dijous sobre els recursos contra els indults dels presos polítics. La “majoria” dels togats –no per unanimitat– van acordar barrar el pas als diversos recursos interposats per personalitats, partits polítics, associacions o entitats de caràcter ultra. L’argument dels magistrats, que encara s’ha de posar negre sobre blanc amb una interlocutòria, es resumia en la “manca de legitimació” per interposar el recurs. De fet, és el mateix argument que l’advocat Jordi Pina va utilitzar per convèncer Manuel Marchena d’expulsar Vox del procediment especial d’indult. Ara Vox portarà al Tribunal Constitucional la discussió sobre aquesta manca de legitimació.
Aquesta manca de legitimació va ser exposada en un recurs interposat el 15 de gener de 2021 pel lletrat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull quan tot just començava el tràmit al Suprem sobre els indults demanats per diverses entitats en favor dels presos. Va ser aleshores quan Vox, que havia tingut un protagonisme incriminatori durant el judici, va voler ser part del procés. Però el president de la Sala Penal que havia condemnat els líders del Procés va decidir deixar fora el partit ultra amb una interlocutòria del mateix 26 de gener assumint els arguments que havia exposat Pina. En concret, va considerar que Vox no tenia legitimitat ni activa ni passiva per poder al·legar res sobre els indults.
Fonamentalment, es “rebutjava” directament la incorporació a l’expedient de l’informe del partit ultraespanyolista sobre la mesura de gràcia dels presos. L’argument de la sala era que l’article 24 de la llei de 18 de juny del 1870 no determina ni preveu el dictamen de l’acció popular en aquests procediments i limita la petició de l’informe al ministeri fiscal i a la part perjudicada del delicte. En aquest cas, l’única part perjudicada podria haver estat l’advocacia de l’Estat, que no es va oposar als indults.
La decisió de Marchena va venir arran de l’escrit de l’advocat dels líders de JxCat on reclamava al tribunal que tingués per “no presentats els escrits de Vox sobre els indults” perquè la llei no preveia que l’acusació popular hi pogués intervenir.
L’argument lògic del lletrat era que si la figura de l’acusació popular no havia estat introduïda a l’ordenament jurídic quan es va promulgar la llei de l’indult no comportava que “el legislador pretengués deixar la porta oberta a la intervenció de l’acusació popular en la concessió d’aquesta mesura de gràcia” . “Així”, subratllava Pina, “si el legislador hagués volgut que l’acusació popular participés en la tramitació dels expedients d’indult, hauria pogut modificar la llei per permetre la seva intervenció”. I aquesta voluntat no ha existit mai.
En l’escrit, Pina recordava que la llei de d’indult ha estat reformada diverses vegades, la darrera de les quals, amb la llei 1/2015, de 30 de març, que modificava el Codi Penal. En aquesta reforma es va introduir una disposició addicional que modificava substancialment la regulació de l’indult. Ara bé, tampoc en aquesta ocasió “no es va reformar, ni modificar, ni canviar, ni introduir la possible participació de l’acusació popular en la tramitació de la mesura de gràcia”. D’aquí que s’apliqués el principi jurídic a sensu contrari del principi jurídic de “qui pot allò que és més, també pot allò que és menys”. En aquest sentit, “si no podien ni fer al·legacions durant el tràmit de l’indult, encara menys podran recorre’l”, interpretaven els lletrats.
Aquest ha estat l’argument utilitzat per barrar el pas als escrits de recurs: els recurrents són Convivència Cívica Catalana; els dirigents de Ciutadans Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra; el partit polític VOX; el partit polític Partit Popular; diputats i exdiputats del Parlament de Catalunya del Partit Popular Alejandro Fernández, Santiago Rodríguez, Andrea Levy, Juan Bautista Milian i Lorena Roldán; l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Mill; i l’associació Pro Patrimonium Sijena i Jerusalem. Ara bé, Vox ja ha advertit que continuarà la seva particular batalla legal contra els indults. De fet, ahir mateix la seva secretària jurídica, Marta Castro, va avançar que portaria la resolució, un cop sigui comunicada per la sala del contenciós, davant el Tribunal Constitucional que podria canviar la doctrina sobre qui està legitimat o no per impugnar un indult.
