Indults: més val ser narco que manifestant

L'estadística dels últims tres anys demostra que la mesura de gràcia té una casuística molt concreta

L’indult torna a centrar el debat polític. La mesura de gràcia per als presos polítics que estudia el govern de Pedro Sánchez ha esverat la major part de l’espanyolisme, fins i tot, del mateix PSOE. El dur informe de la sala penal del Tribunal Suprem que presideix Manuel Marchena, el tribunal sentenciador, encara ha afegit més llenya al foc. S’ha despertat un autèntic debat més polític que no pas jurídic sobre la mesura. Tot i que les xifres indiquen que habitualment els indults passen més aviat desapercebuts per l’opinió pública. Al capdavall, dels 11.448 expedients d’indults resolts entre 2018, 2019 i 2020, només se’n van concedir 84. La major part, per delictes relacionats amb el tràfic de drogues i delictes contra el patrimoni, i, en canvi, només dos per un delicte contra l’ordre públic. Per cert, el 98% d’aquests indults concedits tenien un o els dos informes favorables del Tribunal sentenciador i del ministeri fiscal.

En concret, la memòria sobre indults del Ministeri de Justícia de 2018/2019 unifica les dades del 2018 i el 2019, detallades per semestres, i el del 2020, un informe al qual ha tingut accés El Món. I clarifica els números. De l’estadística, se n’extreu que durant el 2018, dels 4.382 expedients de gràcia sol·licitats se’n van atorgar un total de 17. D’aquests, 7 eren per condemnes per tràfic de drogues, 4 per delictes contra el patrimoni (robatoris), dos contra l’administració de justícia, un per falsedat documental i un contra la integritat física.

Durant el 2019, se’n van concedir 39, del total de 4.162 indults demanats. Tots es van concentrar en el primer semestre. En aquest any, 18 indults ho van ser per delictes contra el patrimoni; 6 per delictes contra la salut pública; 7 contra la llibertat; dos contra la integritat física; 3 per falsedat documental; 2 per delictes contra l’administració pública i només un per un delicte contra l’ordre públic, és a dir, una nomenclatura que inclou delictes d’atemptat a l’autoritat, desordres públics, manifestació o reunió il·lícita o resistència a l’autoritat, l’únic comparable al de les condemnes dels presos per sedició, que és el tipus més greu del títol sobre ordre públic del Codi Penal.

Durant el 2020, es van resoldre 2.904 expedients d’indult, només es van concedir en 28 casos. D’aquests, 17 van ser per delictes contra el patrimoni, un contra la salut pública, 3 contra el medi ambient –la primera pena de presó per produir gasos d’efecte hivernacle–; dos per falsedat documental; 3 contra la intimitat (un metge que tafanejava expedients mèdics d’altres pacients), un contra la integritat física i un contra l’ordre públic.

Les dades demostren que tenen més números per ser indultats els condemnats per narcotràfic o per robatoris amb força, o fins i tot, per assetjament, amenaces, coaccions o sostracció de menors, que no pas per delictes relacionats amb aldarulls o avalots arran d’una protesta, una manifestació o una concentració contra un desnonament. Curiosa la dada que indica que 11 dels 39 indults van ser sol·licitats per confraries –el 2018 i 2019–, a diferència dels presos polítics, que ho han estat per partits polítics, expresidents del Parlament, sindicats majoritaris com la UGT o potents fundacions molt arrelades a la societat civil catalana.

Com funciona el mecanisme de l’indult?

Els indults són una mesura gràcia regulada a través d’una llei del 1870 i és en última instància no cal que sigui motivada, però sí que té com a condició no generar un greuge a tercers. El procediment s’inicia amb la petició, que pot ser fins i tot d’un particular, i continua amb l’informe del tribunal sentenciador, que haurà de demanar informes al ministeri fiscal i les parts que van participar en el judici. I, si s’escau ,al centre penitenciari on el reu compleix condemna. En cas que hi hagi part ofesa, aquesta també haurà de dir-hi la seva. Cap d’aquests informes serà vinculant. Així que l’indult serà aprovat pel consell de ministres sense que, jurídicament, calguin gaires explicacions. L’indult es pot recórrer davant la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, tal com han anunciat que faran el PP i Vox. És el Suprem perquè l’indult l’aprova el consell de ministres i és l’òrgan jurisdiccional competent. Un cas ben sonat en què el Suprem va tombar l’indult va ser el de l’exconseller delegat del Banco Santander Alfredo Sáenz. Els magistrats van determinar que l’executiu d’aleshores, de José Luis Rodríguez Zapatero, s’havia passat de frenada.

Comentaris

    Ricard 30/05/2021 11:41 am
    Ho sento però no va per aquí. Es: més val ser castellanista que català.
    Ramon 30/05/2021 10:49 am
    L'enquesta d'avui ja dóna Junts per Catalunya per damunt de la CiU del Septenni Negre en eleccions espanyoles (eleccions "generals" en diu TV3 amb 3 de tripartit). Per tant pinta que la repressió va per llarg.
    Doctor Strangelove 30/05/2021 9:23 am
    D'altra banda, si l'indult serveix per desmuntar aquest argument ploricó de l'independentisme, despullar-lo i demostrar que no hi ha res a l'interior, potser paga la pena fer-ho, encara que els hiperventilats no hi vegin més enllà del seu nas! Doc.
      Horaci 30/05/2021 12:39 pm
      Strangelove : en les seves frases d'avui a part de desafortunades se li nota una certa confusió mental. Serà qüestió de que consulti a un doctor especialista en psiquiatria
      Ricard 30/05/2021 12:29 pm
      Ho sento, però els seus compatriotes molt majoritàriament no estan d'acord amb Vostè. I a més de facto a Vostè el consideren un estranger. Em sap greu, però ser un apàtrida rebutjat per les dues bandes implicades, colonitzador i colonitzat, no és cap novetat.
    Doctor Strangelove 30/05/2021 9:20 am
    Jesús: "sense penediment no hi pot haver perdó". Doc.
    11
    19
    Respon
      uno que vive en Tabarnia 30/05/2021 3:44 pm
      parles del OPUS?
      ave-maría 30/05/2021 12:35 pm
      Doctor Strangelove: Jesús: "sense penediment no hi pot haver perdó" Una frase molt opusdeista però l'Evangeli no diu això
        Ramon 30/05/2021 8:33 pm
        L'actor que desencalla la bomba atòmica però llavors cau com muntant-la i fent com que l'està domant ("Yihaaaa!") és la imatge més coneguda de Dr Strangelove. Però n'existia un motiu. O una broma privada: eix homen realment havia començant en el món del rodeo. Així ho va dir en allistar-se a la WWII. Li ho van malentendre i el van posar de radiofonista. Tipus com el carnet d'identitat del poeta Joan Brossa que de professió hi deia "albañil" arran que el funcionariot espanyol de merda es creia que havia sentit "paleta". Un sol programa de la Mercantil que es reemetés ara i l'endemà ja haurien reactivat el 155.
    Porcs traïdors 30/05/2021 8:30 am
    Entregar-se a l'enemic te aquestes coses.
    Ramon 30/05/2021 8:04 am
    La repressió no és per ser "manifestant" sinó per la causa catalana de la manifestació. La puta manifestació progre de merda de tota la vida no la reprimeixen pas. Au contraire. L'enalteixen. Per violenta que sigui. Perquè és sistèmica.
    fideli 29/05/2021 9:42 pm
    els narcos tenen molts calés per repartir
    ciutadà 29/05/2021 7:32 pm
    És molt fàcil d'entendre: Els narcos- i els seus patrons invisibles-tenen molts diners. I els manifestants no.
    Ramon 29/05/2021 7:20 pm
    Continuem en ple bombardeig d'Espartero. I el bombardeig no cessarà mentre que no aconsegueixin moure prou vot independentista vers ERC.
    18
    13
    Respon
      Doctor Strangelove 29/05/2021 7:35 pm
      Hotel Lledoners, digui? On sòn els hostes? No ho sabem, avui venen demà marxen, ?????? Doc.
      15
      33
      Respon
        uno que vive en Tabarnia 30/05/2021 3:46 pm
        Doc, el llegui l,hi fa perdre les neurones, ja les te paraliticas
        ton c. 30/05/2021 9:07 am
        perque no s´hi allotja en aquest hotel vosté, pensi que fins i tot tene piscina, va no badi que perderà la plaça.

Nou comentari