L’indult torna a centrar el debat polític. La mesura de gràcia per als presos polítics que estudia el govern de Pedro Sánchez ha esverat la major part de l’espanyolisme, fins i tot, del mateix PSOE. El dur informe de la sala penal del Tribunal Suprem que presideix Manuel Marchena, el tribunal sentenciador, encara ha afegit més llenya al foc. S’ha despertat un autèntic debat més polític que no pas jurídic sobre la mesura. Tot i que les xifres indiquen que habitualment els indults passen més aviat desapercebuts per l’opinió pública. Al capdavall, dels 11.448 expedients d’indults resolts entre 2018, 2019 i 2020, només se’n van concedir 84. La major part, per delictes relacionats amb el tràfic de drogues i delictes contra el patrimoni, i, en canvi, només dos per un delicte contra l’ordre públic. Per cert, el 98% d’aquests indults concedits tenien un o els dos informes favorables del Tribunal sentenciador i del ministeri fiscal.
En concret, la memòria sobre indults del Ministeri de Justícia de 2018/2019 unifica les dades del 2018 i el 2019, detallades per semestres, i el del 2020, un informe al qual ha tingut accés El Món. I clarifica els números. De l’estadística, se n’extreu que durant el 2018, dels 4.382 expedients de gràcia sol·licitats se’n van atorgar un total de 17. D’aquests, 7 eren per condemnes per tràfic de drogues, 4 per delictes contra el patrimoni (robatoris), dos contra l’administració de justícia, un per falsedat documental i un contra la integritat física.
Durant el 2019, se’n van concedir 39, del total de 4.162 indults demanats. Tots es van concentrar en el primer semestre. En aquest any, 18 indults ho van ser per delictes contra el patrimoni; 6 per delictes contra la salut pública; 7 contra la llibertat; dos contra la integritat física; 3 per falsedat documental; 2 per delictes contra l’administració pública i només un per un delicte contra l’ordre públic, és a dir, una nomenclatura que inclou delictes d’atemptat a l’autoritat, desordres públics, manifestació o reunió il·lícita o resistència a l’autoritat, l’únic comparable al de les condemnes dels presos per sedició, que és el tipus més greu del títol sobre ordre públic del Codi Penal.
Durant el 2020, es van resoldre 2.904 expedients d’indult, només es van concedir en 28 casos. D’aquests, 17 van ser per delictes contra el patrimoni, un contra la salut pública, 3 contra el medi ambient –la primera pena de presó per produir gasos d’efecte hivernacle–; dos per falsedat documental; 3 contra la intimitat (un metge que tafanejava expedients mèdics d’altres pacients), un contra la integritat física i un contra l’ordre públic.
Les dades demostren que tenen més números per ser indultats els condemnats per narcotràfic o per robatoris amb força, o fins i tot, per assetjament, amenaces, coaccions o sostracció de menors, que no pas per delictes relacionats amb aldarulls o avalots arran d’una protesta, una manifestació o una concentració contra un desnonament. Curiosa la dada que indica que 11 dels 39 indults van ser sol·licitats per confraries –el 2018 i 2019–, a diferència dels presos polítics, que ho han estat per partits polítics, expresidents del Parlament, sindicats majoritaris com la UGT o potents fundacions molt arrelades a la societat civil catalana.
Com funciona el mecanisme de l’indult?
Els indults són una mesura gràcia regulada a través d’una llei del 1870 i és en última instància no cal que sigui motivada, però sí que té com a condició no generar un greuge a tercers. El procediment s’inicia amb la petició, que pot ser fins i tot d’un particular, i continua amb l’informe del tribunal sentenciador, que haurà de demanar informes al ministeri fiscal i les parts que van participar en el judici. I, si s’escau ,al centre penitenciari on el reu compleix condemna. En cas que hi hagi part ofesa, aquesta també haurà de dir-hi la seva. Cap d’aquests informes serà vinculant. Així que l’indult serà aprovat pel consell de ministres sense que, jurídicament, calguin gaires explicacions. L’indult es pot recórrer davant la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, tal com han anunciat que faran el PP i Vox. És el Suprem perquè l’indult l’aprova el consell de ministres i és l’òrgan jurisdiccional competent. Un cas ben sonat en què el Suprem va tombar l’indult va ser el de l’exconseller delegat del Banco Santander Alfredo Sáenz. Els magistrats van determinar que l’executiu d’aleshores, de José Luis Rodríguez Zapatero, s’havia passat de frenada.
18 
13 
