La generació Z de l’independentisme assegura que hi ha relleu generacional en el moviment i demana pas per “actualitzar-lo”, però, en xifres generals, segons l’informe de l’Enquesta sobre generacions i participació, l’interès dels joves catalans per la independència perd pistonada en comparació a l’any 2017, el punt més àlgid del Procés sobiranista amb la celebració del Primer d’Octubre. Aleshores hi havia un 37,5% de joves que estava a favor que Catalunya esdevingués un estat independent -el mateix percentatge que defensava l’autonomisme-, però sis anys després aquest percentatge ha caigut gairebé sis punts, situant-se en el 32%. Una xifra que contrasta si en fixem amb l’evolució de la població catalana adulta, ja que els partidaris de la independència han crescut i han passat del 35,1%, l’any 2017, al 37,4% en l’actualitat.
Així, l’estudi coordinat per la politòloga de la UAB Carol Galais, per encàrrec de l’Agència Catalana de la Joventut, conclou que el suport a la independència s’ha reduït entre les persones joves en aquest període, i destaca que les posicions defensores de l’statu quo i, fins i tot, del regionalisme també han avançat entre les persones joves entre el 2017 i el 2023. Per exemple, els partidaris que Catalunya continuï sent una comunitat autònoma dins l’Estat espanyol han passat del 37,5% al 40,1% i també s’ha incrementat el percentatge de joves que defensen que sigui “una regió d’Espanya”: del 7,9 a l’11,2%. També subratlla que només un 35% de les persones joves de 16 a 29 anys declara haver-se interessat bastant o molt per les mobilitzacions del procés independentista.
Amb tot, l’informe assenyala que la tendència general és que, com més grans són les persones, més suport tendeixen a donar a l’independentisme i al federalisme, i menys al règim actual de comunitats autònomes. En canvi, com més joves són, menys es posicionen a favor de la independència de Catalunya i el federalisme, i més a favor de la relació actual entre Catalunya i Espanya, és a dir, a favor que Catalunya sigui una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol. D’altra banda, l’estudi subratlla que tot i que l’opció que “Catalunya sigui una regió d’Espanya” es manté en uns nivells baixos en la majoria de grups d’edat, arriba a tenir un suport del 16,6% entre els joves d’entre 16 a 19 anys, una xifra que dobla la d’altres grups d’edat, com ara el de més edat. És en aquesta generació, la coneguda com a Alfa, on hi ha les dades més alarmants. A banda de la xifra que defensa posicions regionalistes, només el 28,4% és partidària de la independència i la gran majoria, el 43,8%, defensa que Catalunya continuï sent una comunitat autònoma.
Els factors determinants en el posicionament independentista
L’estudi, d’altra banda, també analitza diferents factors que ajuden a realitzar un perfil de com és la persona que es posiciona a favor de l’independentisme. L’estudi exposa que l’autoubicació en la classe social no té una relació significativa amb l’independentisme ni entre joves ni entre persones adultes. Així mateix, apunta que el tipus d’escola (pública, privada o concertada), un factor que també relaciona amb el nivell socioeconòmic de les famílies, pot marcar a l’hora de ser independentista sobretot en la gent adulta: “les persones adultes que han anat a l’escola pública tenen menys probabilitats de ser independentistes que les persones que han anat a escoles concertades o privades”.
D’altra banda, el nivell d’estudis tampoc mostra una relació significativa amb l’independentisme. És a dir, les persones amb més estudis tenen aproximadament la mateixa probabilitat de ser independentistes que les persones amb menys estudis. En canvi, sí que té un impacte perquè una persona adulta sigui partidària de la independència de Catalunya, segons aquest estudi, és la mida del municipi i conclou que “aquelles que viuen en municipis petits (de fins a 10.000 habitants) tenen més probabilitats de ser independentistes que les persones que viuen en municipis grans o mitjans”, però, d’altra banda, no hi veu relació en el cas dels i les joves.
La Ideologia, l’origen i llengua: els factors clau
Però entre tots aquests factors que l’estudi analitza la relació directa amb posicionaments independentistes n’hi ha tres que sobresurten: la ideologia, l’origen i la llengua. El primer serveix tant de joves com adults: “com més d’esquerres és una persona, més probabilitats té de preferir que Catalunya sigui un estat independent”. En el cas dels joves, entre les persones joves situades més cap a l’extrem de l’esquerra, el percentatge d’independentistes és molt elevat, i supera el 62%, però aquest percentatge disminueix a mesura que la ideologia s’apropa cap al centre, fins a caure cap al 15%, i torna a augmentar a posicions més d’extrema dreta on se situa entre el 40 i el 30%.
L’origen i la llengua són també factors determinants per a l’informe, i conclou que els adults d’origen català tenen “més probabilitats de ser independentistes que les persones originàries d’altres comunitats autònomes”, una relació que no s’estableix en el cas dels joves. Així mateix, les persones de totes les franges d’edat que tenen el català com a primera llengua tenen més probabilitats de preferir que Catalunya sigui un estat independent que les persones que tenen el castellà com a primera llengua. Aquí el 59,3% de joves que té el català com a primera llengua es declara independentista, mentre que el 40,7% restant es posiciona de forma contrària a la independència. Pel que fa als joves catalans que tenen la llengua castellana com a primera llengua el percentatge de contraris a la independència es dispara fins al 90%.
