El president a l’exili, Carles Puigdemont, va fixar les condicions prèvies per arribar a un “acord històric” amb el PSOE per a la investidura en la seva conferència de dimarts a Brussel·les i, més enllà de reclamar l’amnistia, va subratllar que cal un “reconeixement nacional de Catalunya“, que passa pel dret a l’autodeterminació perquè, segons va afirmar, “només un referèndum acordat amb l’estat espanyol podrà substituir el mandat polític de l’1-O”. Tot i que no el situa en les condicions prèvies per negociar a curt termini, Puigdemont reclama un compromís explícit i subratlla que “no existeixen impediments constitucionals per organitzar i celebrar aquest referèndum”. “Només cal recordar l’article 92 de la Constitució“, afegeix. “El que hi ha és manca de voluntat política per assumir-ho, perquè si es vol, es pot. I en democràcia no hi ha cap altre mecanisme millor que el de posar en mans dels ciutadans les decisions de gran transcendència com és aquesta”, va sentenciar. Experts consultats per El Món consideren que aquest referèndum és “factible” i d’altres no tant, però deixen clar que l’article 92 fa referència a un referèndum consultiu i que no seria jurídicament vinculant, ja que en realitat cap referèndum n’és. Una altra cosa és que sigui vinculant políticament, i seria una decisió del govern aplicar-ne el resultat o assumir el preu polític d’ignorar-lo.
El procediment no requereix cap llei ad hoc i es regula a través de la llei orgànica del referèndum i les seves diferents modalitats. La llei estableix que “el referèndum consultiu previst a l’article 92 de la Constitució requerirà la prèvia autorització del Congrés dels Diputats per majoria absoluta, a sol·licitud del president del govern“. És a dir, la iniciativa és del president del govern espanyol i el que ha de fer és sol·licitar una autorització al Congrés, que acorda la pregunta, la data i en les circumscripcions on se celebrarà el referèndum consultiu. A continuació, el Consell de Ministres emet un reial decret on es fan constar totes les pautes per celebrar-lo. Finalment, com a últim pas, és el rei qui l’ha de convocar. “No li queda més opció que convocar-lo, no té capacitat d’oposar-s’hi”, sentencia el catedràtic de la Universitat de València (UV) Albert Noguera, que defineix el mecanisme com “relativament ràpid”.
Noguera creu que aquest referèndum consultiu és “factible” i el jurista i exvicepresident primer del Parlament Josep Costa creu que “no hi ha dubte que la Constitució permet que el govern espanyol faci un referèndum i no diu que hi hagi cap qüestió exclosa”. Però el catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós, mostra els seus dubtes sobre si és possible i posa l’accent que “aquest referèndum consultiu, en el supòsit de donar un vot favorable a la independència, es trobaria amb una dificultat i és que no podria ser un referèndum d’autodeterminació perquè no seria vinculant”. “És evident que si tu sotmets a votació i surt una cosa que la Constitució no permet, doncs tens un problema”, admet Costa.
Altres vies per al referèndum
Tot i això, Arbós assenyala que també existiria la possibilitat d’introduir a la llei orgànica abans esmentada “un referèndum específic, que hipotèticament i amb caràcter consultiu, plantegés la possibilitat de formular a Catalunya per la via consultiva un referèndum sobre la independència”. Una altra possibilitat, detallada per l’expert de la UB, seria aplicar la fórmula que es va demanar l’any 2014, quan una delegació del Parlament, formada per Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV) va anar al Congrés a demanar la delegació de la competència per convocar el referèndum en favor de la Generalitat. “Això seria possible”, diu Arbós. Segons ell, la Constitució no estableix “cap límit” i s’hauria d’interpretar que el legislador pot fer-ho. Tanmateix, adverteix que “després ja vindria el TC a dir si es pot fer o no” i si això toparia amb l’article 150.2 de la Constitució, que parla de “les matèries que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació”.
Els experts discrepen sobre a qui es pot consultar
Puigdemont i Junts per Catalunya plantegen un referèndum a través de l’article 92 per ser votat només a Catalunya, un plantejament que veuen factible els tres experts consultats, que remarquen diferents aspectes del text constitucional. Costa i Arbós recorden que l’article 92 de la carta magna estableix que s’ha de consultar “tots els ciutadans”, i consideren que vol dir a “tots els ciutadans espanyols”. Però Costa admet que es pot discutir sobre “si es podria convocar només a Catalunya o no” i afegeix que “pot donar un cert marge per jugar amb interpretacions noves”.
En canvi, Albert Noguera no fa cap referència a aquest article i subratlla que la llei orgànica del referèndum “l’únic que diu és que les circumscripcions seran les províncies i es dedueix clarament de diferents articles que no necessàriament han de ser totes les províncies de l’Estat en diverses ocasions es parla de ‘províncies afectades‘, per la qual cosa se sobreentén que poden haver-hi províncies no afectades”. És a dir, l’expert de la UV defensa que es podria fer perfectament un referèndum consultiu a les 4 circumscripcions catalanes.
Diferències entre referèndum i consulta
El mateix catedràtic en Dret Constitucional recalca que les diferències entre referèndum i consulta van quedar fixades en la sentència del Tribunal Constitucional sobre del pla Ibarretxe, que va establir una definició “molt àmplia” per al primer terme i una de “molt restrictiva” per al segon, que “va acabar reduint a un procés administratiu en el marc d’aprovacions de normes reglamentàries de l’administració pública i coses d’aquest tipus”. El TC va dir que tot acte d’exercici de sobirania és un referèndum. Per tant, exposa, “qualsevol acte que consisteixi a posar unes urnes i un sobre dintre les urnes és un acte de sobirania i queda inclòs en la definició de referèndum”. Tot i això, insisteix que el que preveu l’article 92 “és un referèndum, però no té cap mena d’efecte jurídic” i, en ser no vinculant, aquí coincideixen els tres experts consultats per aquest diari, el govern espanyol “pot fer el que vulgui” perquè el resultat no és d’obligatori compliment.
Cal modificar la Constitució per aplicar un resultat amb majoria del sí?
En l’hipotètic cas que es fes i amb els resultats del referèndum a la mà, el govern espanyol hauria de veure com gestiona aquesta situació. Xavier Arbós i Josep Costa són del parer que per tal d’implementar un resultat favorable a la independència no n’hi ha prou amb la “voluntat política” del govern espanyol de torn i caldria modificar la Constitució, un tràmit que requereix dos terços del Congrés. Arbós deixa clar que “caldria canviar l’article 2, que estableix la indivisibilitat” d’Espanya, i Costa apunta a “un problema de legitimitat del sistema bastant greu“, perquè es pot donar el cas de tenir “una majoria democràtica expressada en el referèndum que contradiu la Constitució, però aquesta no es pot modificar perquè no tens majoria suficient”.
L’exvicepresident del Parlament també afegeix que “si fas un referèndum de l’article 92 i surt que Catalunya vol ser independent, i Espanya hi està d’acord, podries fer potencialment una reforma de la Constitució que reconegués la independència Catalunya, però, alerta, perquè aleshores caldria fer un referèndum per ratificar la reforma de la Constitució“. Així mateix, Josep Costa recorda que en la formulació de les preguntes i en la formulació del decret de convocatòria del 9-N del 2014 es deia que s’estava fent una consulta per si la gent “volia iniciar un procés de reforma constitucional per canviar la Constitució”.
D’altra banda, Albert Noguera creu que potser “no faria falta una reforma constitucional” perquè la carta magna “no estableix les comunitats autònomes que té Espanya, perquè l’únic que va establir és un principi constitutiu sobre aquelles províncies que volien podien constituir-se en comunitats”. “Un procés de secessió de Catalunya d’Espanya es podria fer sense necessitat de modificar la Constitució”, sentencia, i assenyala que amb si Catalunya se separa d’Espanya “continuarà existint la unitat indissoluble”.
El Tribunal Suprem i el Constitucional
El procediment per impugnar el referèndum consultiu que permet l’article 92 no passa pel Tribunal Constitucional (TC), ja que, tal com apunta l’expert de la Universitat de València, el reial decret no és una norma amb rang de llei i la fórmula per fer-ho seria presentar un recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Suprem. En aquest sentit, Noguera marca les diferències amb la sentència del TC sobre el pla Ibarretxe, que va ser una qüestió competencial: “El va anul·lar per via de competències, però si el convoca el govern espanyol no hi ha cap conflicte de competències“, ja que la proposta sorgiria del mateix executiu espanyol i no d’una comunitat autònoma.
