El comitè del Parlament Europeu encarregat d’investigar l’ús de programes d’espionatge com Pegasus a la Unió Europea (UE) enviarà una missió a Espanya el 20 i 21 de març. Així ho han acordat aquest dimarts els coordinadors en una reunió i, després que l’Eurocambra hagi decidit ampliar tres mesos més la durada d’aquest comitè -el qual només tenia previst un mandat d’un any-, finalment Espanya rebrà aquesta missió que investigarà l’ús de Pegasus en l’afer ‘Catalangate’. No és la primera vegada que els coordinadors acorden enviar missions i ja ho han fet a Israel, Polònia, Grècia i Xipre i viatjarà a Hongria al febrer.
La decisió del comitè de l’Eurocambra arriba el mateix dia en què la ponent Sophie In’t Veld hagi presentat un esborrany de recomanació i on assenyala dos supòsits en què s’ha utilitzat Pegasus a l’Estat espanyol. D’una banda, per espiar membre del govern de Pedro Sánchez i, de l’altra, per espiar els líders civils i institucionals de l’independentisme, periodistes i advocats. En aquest document, l’eurodiputada liberal insta l’Estat a “aclarir del tot” els casos d’espionatge i oferir mesures judicials per compensar les víctimes.
La comissió Pegasus de Catalunya
Fa uns dies, la comissió Pegasus del Parlament de Catalunya va començar a fer feina i, en una primera compareixença, l’advocat l’advocat Gonzalo Boye, lletrat defensor de l’exili i víctima del ciberespionatge amb aquest programari, assenyalava que “Espanya espia per sobre de les seves possibilitats”. A més, també va insistir que, a més dels delictes d’espionatge, també hi ha un delicte de malversació, i insta el jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, a investigar-ho. En aquesta intervenció davant del comitè també hi van participar dos penalistes més que també van ser espiats amb Pegasus i que tenen relació amb la defensa dels represaliats del Procés, Benet Salellas i Andreu Van den Eynde.
2
8
