El fiscal de l’Audiència Nacional, Ignacio de Lucas, ha registrat l’acusació contra l’advocat Gonzalo Boye, en el cas Sito Miñanco. El ministeri públic demana nou anys i nou mesos de presó per un delicte de blanqueig de capitals comès en una organització criminal procedent del narcotràfic, de l’article 301 i 302 del Codi Penal, en un concurs de falsetat documental, de l’article 392. Per els dos delictes també li reclamen 3.120.000 euros de multa i la inhabilitació per exercir d’advocat.
L’acusació del ministeri públic presentada davant el Jutjat Central d’Instrucció 3 de l’Audiència Nacional es basa en uns documents de crèdit presentats pel seu despatx a fi i efecte de recuperar més de 889.000 euros confiscats a l’aeroport de Barajas el febrer de 2017. De fet, el despatx de Boye va ser contractat per portar els recursos contra el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (SEPLAC) que, en certa manera va guanyar, amb l’objectiu de recobrar els diners i de reduir la multa. Boye és l’advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont que n’ha impedit la seva extradicció a Espanya.
Petició de penes dura
Així el ministeri públic reclama una condemna pel blanqueig de capitals, cinc anys i nou mesos de presó així com 2.700.000 euros de multa. Pel que fa al delicte de falsetat documental, la petició de pena és de quatre anys i una multa de 14 mesos a una quota diària de 1.000 euros. Unes peticions lleugerament superiors a les demanades als altres advocats que van participar en el mateix procés, Jesús Moran i Alejandro Guerra. Tot en el marc de l’Operació Mito contra la suposada organització de Sito Miñanco dedicada al narcotràfic.
El cas comença amb el decomís 889.620 a l’aeroport de Barajas el sis de febrer de 2017 a Manuel González Rubio i membres de la seva família. Uns diners que fiscalia interpreta que pertanyien a José Ramon Prado Bugallo, un conegut narcotraficant que ja ha estat condemnat altres vegades. Així entèn que Boye, juntament amb altres advocats, van elaborar documents de crèdit falsos per recuperar els diners. Una acusació que comença a perfilar-se arran del testimoni d’un dels imputats més de dos anys després d’iniciada la instrucció i que, causalment, ha estat deixat en llibertat tot i una investigació que el relaciona amb un homicidi a Colòmbia.
Boye nega els fets amb proves documentals i àudios
Boye ha demanat la nul·litat de les actuacions que serveixen per acusar-lo aportant prova documental i àudios que avalen la seva defensa. En concret, diverses converses que consten al sumari on Manuel González Rubio admet ser propietari dels diners amb personal de la seva empresa i on justifica els diners per invertir en una societat afincada a Espanya i una altra a Colòmbia. Per altra banda, hi afegeix els documents d’execució de crèdit presentats per oficialitzar els diners, documents que fins i tot, han estat executats. Uns documents que fiscalia considera falsos i elaborats exprès per a justificar els diners.
Més informació en breu
7
1
