Interessant la primera compareixença al Parlament de la consellera d’Interior, Núria Parlon, després dels relleus a la cúpula del departament, de la Policia i de la Prefectura dels Mossos d’Esquadra. Celebrada aquest dijous a la tarda, havia de ser una sessió per donar explicacions sobre els canvis. De fet, d’una veritable crisi al departament, i més si es té present que el ja exdirector dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va ser una aposta personal del mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, que va arribar a esbombar-la aprofitant la força mediàtica del debat electoral a TV3.
La sessió ha estat, tant pel fons com per la forma, un enterrament de l’era Trapero –discret i sense música– i dels dos primers anys de gestió dels Mossos d’Esquadra amb el PSC a la Casa dels Canonges. Parlon ha intervingut en un to molt més asserenat i tranquil que en les seves intervencions anteriors a la comissió d’Interior de la cambra, que fins i tot li va fer guanyar una estirada d’orelles per part de la presidenta de la comissió, la veterana republicana Ester Capella. Ras i curt, aquesta vegada Parlon ha esquivat donar explicacions concretes sobre l’abdicació de Trapero al·legant qüestions personals, com ara que el major no volia seguir fent “tasques polítiques”.
La compareixença de Parlon ha servit per aclarir com serà “la continuïtat” que va anunciar quan va fer públic el relleu. La consellera ha comparegut acompanyada de la nova secretaria general del departament, Joana Ricardo, el nou director de Policia, Ferran López, i la nova comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, que s’han presentat davant la representació política de Catalunya. Tant López com Catà, lluny de l’estil de Trapero, han evitat empatollar-se en llibres de cavalleries i han estat breus i concisos en les seves intervencions, anunciant mesures prou acceptables per a l’oposició i per als ciutadans catalans. Tot i això, els compareixents ja han pogut fer un primer tastet de com les gasten els portaveus dels grups en aquesta comissió, amb diputats disposats a fer la seva feina com Xavi Pellicer, de la CUP; Sergio Macián, de Vox; Alberto Villagrasa, del PP; Josep Rius, de Junts i Andrés García Berrio, dels Comuns.
Explicacions lacòniques
La consellera Parlon ha tret de l’armari el seu barret d’alcaldessa i ha comparegut amb el mateix estil que la va fer famosa com a màxima responsable política de Santa Coloma de Gramenet. De fet, ha mantingut les formes que hauria fet servir en una assemblea de veïns que reclamen un parc infantil o més policies de barri. Per això, ha començat amb la paraula “continuïtat” per presentar el nou sanedrí d’Interior. Ara bé, serà una continuïtat molt particular, perquè també ha anunciat canvis que després han desgranat amb delicadesa i control López i Catà.
Parlon, que parlava amb la mateixa cura de qui camina amb sabates noves, ha assegurat que Tomàs Carrión va deixar el càrrec de secretari general perquè volia tornar a la docència. En aquest cas, ha afegit que quan va ser anomenat ja va condicionar el càrrec a un termini de dos anys. I, de Trapero, s’ha limitat a repetir que eren qüestions personals perquè “no volia continuar fent tasques polítiques”, però sense aclarir –malgrat les audaces preguntes de l’oposició– els motius de fons. És a dir, les “discrepàncies”. “S’ha fet una molt bona feina”, ha afirmat Parlon, que ha defensat alhora que cal “respectar” la decisió de Trapero. La consellera, doncs, ha agraït els serveis prestats al comissari Miquel Esquius, que s’ha jubilat, i després del director Trapero. I, tot seguit, ha girat full. Al capdavall, Parlon ha aplicat la vella fórmula del “ves-te’n Anton, que el que es queda ja es compon”.
Ara bé, l’oposició no s’ha empassat l’excusa i ha demanat detalls de la crisi i ha negat que fos un relleu natural o tranquil. Sobretot, el diputat Rius i la portaveu republicana Laura Cañigueral, qui feia temps que en demanava el cap de Trapero. Pellicer reformulava la pregunta socràticament perquè té coll avall que Parlon i Trapero tenien discrepàncies que anaven més enllà de la gestió política. La rèplica de la consellera ha estat com una balada de Joan Dausà, trista i calmada. Sense nerviosisme ha esquivat respondre i els diputats s’han donat per contestats amb la teoria del valor jurídic del silenci: qui calla, atorga.
López, l’home tranquil
El nou director general de la Policia, Ferran López, ha intervingut breument després de la consellera. Fidel al seu estil discret, i amb el posat de Sean Thornton, el boxejador del film The Quiet Man, dirigida per John Ford, ha estat prou hàbil per no ficar-se en embolics. D’entrada ha assegurat que “l’arquitectura de seguretat ja està marcada” però, això sí, ha avançat que serà “més sofisticada”. És a dir, que farà canvis per millorar-ne l’eficiència. En aquest sentit, ha reclamat canvis normatius per adaptar una llei de seguretat pública que ha quedat obsoleta després de 40 anys.
També ha proposat redefinir el concepte de policia integral, amb el benentès que els nous delictes requereixen superar el marc geogràfic i fomentar la col·laboració amb les policies locals i amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat. De fet, ha anunciat que a finals de setembre els Mossos s’incorporaran al Sepblac, la unitat d’intel·ligència financera del Banc d’Espanya, i ha remarcat que el 80% de les investigacions sobre terrorisme i crim organitzat ja les fan, a través del CITCO –on també hi ha el CNI– amb la Guàrdia Civil o el CNP. També s’ha compromès a fer una “auditoria de proximitat” per constatar en quin punt es troba la policia de la Generalitat en aquest aspecte.
Precisament, Catà ha anunciat que basarà la seva gestió en la proximitat, en la “prevenció i la seguretat”, que ha definit com “sortir del vehicle i parlar amb les persones perquè les dades policials no ho veuen tot”. “Ens costa controlar la percepció de seguretat”, ha reconegut. El programa de Catà preveu descentralitzar, a través de les regions policials, divisions d’investigació especialitzades en crim organitzat, una nova xacra delinqüencial, i també vol impulsar un pla específic per a les bandes juvenils llatines, que han tornat a proliferar els darrers anys.
Deures de l’oposició
La consellera ha explicat que la continuïtat que planteja és en la investigació del crim organitzat, la lluita contra la delinqüència persistent, la proximitat, l’ús d’armes blanques –amb les que ha reconegut que Catalunya té un “problema de cal Déu”–, les de foc i l’atenció a les víctimes, especialment davant les violències sexuals. Uns projectes que s’enllacen amb la proposta de López i Catà d’avaluar les actuals polítiques copsant que és el “que diu la gent”.
Junts, ERC, Comuns i la CUP han qüestionat el nomenament de López per la seva condició de policia en actiu. Un retret que ja li van fer a Trapero. Entenen que un director és un càrrec polític que ha de decidir sobre qüestions polítiques. Rius s’ha negat a qualificar el relleu de natural o tranquil. “Això ho diran vostès!”, ha exclamat. Cañigueral ha destacat la importància de separar la direcció política i l’operativa del cos. Una opinió compartida amb Junts i que ha estat especialment defensada pel cupaire Pellicer, que els ha desitjat “molts encerts” però amb un prec: que “la policia faci de policia, i no de mestre o de bomber”.
Al capdavall, Pellicer s’ha mostrat satisfet amb el relleu de Trapero, que considera “forçada per la pressió social i les vulneracions sistemàtiques del dret”. Així i tot, ha mostrat “poques esperances de canvi” perquè la nova número dos d’Interior era qui fa un mes signava les “sancions per la llei mordassa a pagesos, mestres o activistes de l’habitatge”. Per la seva banda, el portaveu de Vox, Macián, ha aprofitat per sucar pa en els continus canvis de la cúpula d’Interior, i ha esmentat dades que considera que desmunten les xifres amb què Interior argumenta la davallada dels delictes a Catalunya.
“Les solucions policials, quan arriben, arriben tard”
Parlon també s’ha compromès, en el torn de rèplica, a garantir el dret de manifestació dels diferents col·lectius encara que no comparteixin la seva ideologia. Així, ha defensat que els Mossos treballin per separar els grups antagònics, quan Pellicer ha definit els Mossos com “la guàrdia pretoriana de l’extrema dreta”. Parlon ha remarcat que el departament no pot demanar a la policia que actuï diferent segons les idees dels manifestants i ha defensat que, en situacions d’ordre públic, s’ha de prioritzar la mediació i utilitzar “la mínima força” i amb “tota la proporcionalitat”. Parlon ha evitat d’aquesta manera en entrar en un debat ara molt present mediàticament per les polèmiques actuacions policials de la Diada contra joves independentistes i contra col·lectius antifeixistes que han posat en guàrdia l’oposició.
Una de les qüestions que més debat ha generat ha estat quan la consellera també ha reivindicat la feina dels Mossos a les escoles perquè “aportin el seu coneixement als projectes educatius”. “En cap moment els Mossos volen substituir els mestres”, ha dit. Ha admès que la iniciativa es va donar a conèixer en “un moment inoportú”, però ha reivindicat l’experiència de les oficines de mediació i de treball amb la comunitat del cos per abordar problemàtiques com la violència entre menors. De fet, ha relacionat aquesta iniciativa amb el crim de Manresa, l’homicidi d’en Carles Vilajosana de principis de setembre. “Quan passen incidents tan greus i dolorosos se’ns demanen solucions policials. Doncs les solucions policials, quan arriben, arriben tard”, ha raonat. Pellicer en darrer torn de paraula li ha etzibat: “Deixi estar el pla pilot [de presència de mossos a les escoles]”. Senyal que la CUP en farà bandera d’oposició.
