Ferran López i Sílvia Catà són els dos noms que dirigiran la policia de Catalunya a partir d’ara. Un serà el nou director general de la Policia i l’altra, la nova cap del Cos dels Mossos d’Esquadra. Uns relleus importants en l’estructura del poder de Catalunya i amb trajectòries pròpies i diferents tradicions policials. Cadascú té assignada la seva feina i tots dos tenen un passat ben diferent. Anem a pams, si hi ha un home que té la veritable memòria del Procés en clau policial és el comissari Ferran López. Un comissari amb autoritat moral dins del cos que va recomanar a Josep Lluís Trapero, aleshores cap del cos, que s’empassés l’orgull i no entrés a la guerra amb Diego Pérez de los Cobos, el comandament de la Guàrdia Civil destinat a Catalunya per aturar el referèndum del Primer d’Octubre. Trapero li va fer cas, però per la via d’enviar-lo a ell a les reunions de coordinació, de manera que es va trobar aguantant el xàfec de la brutalitat policial espanyola contra els catalans l’1 d’octubre del 2017 i va ser el primer a demanar explicacions a Pérez de los Cobos pels cops de porra als ciutadans que volien votar davant els col·legis electorals.
Poc s’esperava el comissari López, que, ni un mes després, seria el nou cap del cos, val a dir que a contracor, arran de l’aplicació de l’article 155, que va suposar la fulminació de Trapero, ja amb els galons de major, com a número 1 de la Prefectura per després de ser processat per rebel·lió. López va ser l’encarregat de dirigir el cos durant els mesos següents en interlocució amb el mallorquí Juan Antonio Puigserver, el conseller posat per Mariano Rajoy per a aquell període, que va evitar entrar al Departament d’Interior i al complex Egara –seu central dels Mossos– com un bou en una terrisseria. De fet, era un destacat membre de la brigada Aranzadi del Ministeri de l’Interior, del qual era el secretari general tècnic, i va evitar fer sang al cos i a la conselleria. En aquella etapa, l’obsessió de López, que mai s’ha vantat de ser un maulet, va ser evitar que centenars de mossos imputats per l’1-O acabessin condemnats, inclòs Trapero i la intendent Teresa Laplana, una de les damnificades pel Procés sense tenir-hi cap mena de responsabilitat.
Ara les circumstàncies l’han fet enfilat un graó més. López serà el nou director general de la Policia i torna a rellevar, casualitats de la vida, Trapero. Serà un alt càrrec de confiança en una plaça que, fins al nomenament de Trapero, estava reservada a perfils polítics, perquè el director de la policia és també –o sobretot– un fusible polític. Torna a Catalunya després d’estar a Madrid, a petició de qui va ser fins fa dos anys comissari em cap, Eduard Sallent, que li va demanar que fos la figura d’enllaç i coordinació amb la resta de cossos i forces de seguretat de l’Estat, les institucions judicials i els serveis d’intel·ligència espanyols i internacionals. Una tasca delicadíssima que ha prestat fins ara establint una extraordinària relació amb el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), l’Audiència Nacional i el Ministeri de l’Interior. Parlon li ha encomanat una nova missió: endreçar de nou els Mossos, tornar la credibilitat al cos i, sobretot, evitar el xoc amb l’Estat com ha passat amb el desplegament de la policia de la Generalitat en ports i aeroports, que ha quedat empantanegat. Un repte gegantí i amb la seguretat com una de les màximes inquietuds de la ciutadania.
Un mestre amb uniforme
Ferran López (Madrid, 1966) es va incorporar al cos l’any 1990, tot i que és diplomat en magisteri, mestre de formació, precisament un col·lectiu que ha generat una crisi en la direcció del seu predecessor per l’ocurrència d’enviar espies a les assemblees de docents. També té la diplomatura en Seguretat Pública, l’Executive Master in Public Administration d’ESADE (2017-2019) i el Programa Superior de Direcció i Gestió de la Seguretat Pública per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (2007), així com el Curs de Defensa Nacional del CESEDEN, que va completar l’any 2025. Va ser de la primera promoció del reconegut Grup Especial d’Intervenció (GEI), una de les unitats d’elit del cos, i escorta del conseller d’Interior Xavier Pomés. Va ser l’encarregat de posar en marxa la comissaria de l’Hospitalet de Llobregat quan encara els Mossos no havien completat el desplegament i arribaven així a l’àrea metropolitana, dos anys abans d’aterrar a Barcelona. Una zona que era la veritable joia de la corona per a la policia catalana en aquell moment. Un destí que li va sortir rodó. També va ser el primer comandament a donar explicacions sobre l’atemptat gihadista del 17-A a Barcelona –fins que va arribar Trapero, que era fora de Barcelona.
El març del 2021, quan era la mà dreta de Trapero un cop restituït com a cap del cos després de ser absolt, López va rebre una oferta del Barça de Joan Laporta per dirigir la seguretat del club, un càrrec que va assumir a finals d’abril del mateix any però del qual va plegar al novembre. Abans, el comissari estava a la reserva després del cessament com a cap del cos un cop aixecat el 155, tot i que va continuar a la Prefectura, amb Miquel Buch de conseller.
Ciclista i futbolista, va ser jugador de l’equip de la Damm i del Masnou. També se’l coneix per la seva afició a lectura, el cinema i les sèries de culte. Entre d’altres, és un veritable fan de la sèrie Northern Exposure (Doctor a Alaska, que va veure per primera vegada, com la resta de la seva generació de boomers, a TVE). De fet, el seu humor té força semblança al protagonista, doctor Joel Fleischman, tot i que algun dels comandaments esperen que la direcció no li faci perdre.
Catà, la comissària que va sorgir del país
Sílvia Catà (Arenys de Munt,1973), és la nova comissària cap del cos en substitució de Miquel Esquius –amic personal de Ferran López–, que es jubila. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona, forma part del Cos de Mossos d’Esquadra des de 1998. Catà ha desenvolupat bona part de la seva carrera en responsabilitats de comandament territorial i de seguretat ciutadana. Entre 2018 i 2019, va ser cap de l’ABP Mollet del Vallès. Posteriorment, va ser coordinadora regional de Seguretat Ciutadana de la Regió Policial de Barcelona i, entre 2022 i 2023, sotscap de la Regió Policial de Barcelona.
Des de l’1 de juliol de 2023 és cap de la Regió Policial de Girona, responsabilitat que ha exercit amb la categoria de comissària. Amb la seva incorporació a la Prefectura, Catà assumeix el màxim comandament operatiu del cos amb una trajectòria centrada en la gestió policial territorial i la seguretat ciutadana. És la primera dona cap del cos i té fama de tossuda i resolutiva. En diverses entrevistes a mitjans gironins, es mostrava força convençuda d’incrementar policies a la Jonquera, municipi fronterer amb l’estat francès, i sobretot, la protecció de col·lectius vulnerables com LGTBI i les persones sense llar. Així mateix, defensa fermament la interposició de denúncies encara que així augmentin les estadístiques de fets delictius, per reduir la xifra negra de conductes il·lícites, i una de les seves prioritats ha estat la lluita contra la violència de gènere.
