El Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya ha descartat la supressió del districte universitari únic estatal per repartir les places universitàries i coordinar des de Catalunya l’accés als estudis de Medicina. En una resposta parlamentària a una pregunta de Junts, la consellera Núria Montserrat no explica els motius que l’han dut a descartar demanar al govern espanyol que suprimeixi el cafè per a tothom per als estudiants de medicina i tampoc no entra a valorar si és bo o no per a Catalunya. Junts ha presentat recurs d’empara a la Mesa del Parlament perquè la consellera contesti a les preguntes que li han formulat, ja que en la resposta que ha donat fins ara es treu la qüestió del damunt afirmant que el districte universitari únic vol “garantir la mobilitat de l’estudiantat a tot l’estat amb independència d’on hagin cursat els seus estudis previs o dut a terme les proves d’accés”. També recorda que la Generalitat “no disposa de competència normativa per modificar ni deixar sense efecte la regulació de l’àmbit”.
Fonts de Junts lamenten a El Món que la consellera “no respon a absolutament a res” del que li han preguntat. “No volem que ens expliqui alternatives”, afirmen. Així mateix, deixen clar que és responsabilitat de la consellera intentar canviar les competències a Madrid i més quan a Catalunya i a l’estat “estan governant els mateixos”. “Una cosa és que sigui competència teva i una altra és que sigui d’incumbència teva” perquè la situació actual perjudica tots els estudiants del país que volen fer medicina i també perjudica els usuaris de la sanitat catalana, que es troben cada dia més metges que no estan formats aquí i que no entenen el català, alguns dels quals protagonitzen casos de discriminació lingüística. “Escudar-se en el fet que no és competència seva no és acceptable”, consideren des de Junts.
Una alternativa sobre la taula: normalització per percentils
Tot i descartar treballar per la modificació o la supressió del cafè per a tothom, l’executiu de Salvador Illa ha posat formalment sobre la taula una proposta alternativa que considera de consens, fruit de les reunions mantingudes amb els degans i deganes de les facultats de Medicina de les universitats catalanes. L’alternativa consisteix en un sistema de normalització estatal basat en percentils per assignatura, així com en la nota mitjana de batxillerat.
L’objectiu principal d’aquest model és aconseguir una valoració de l’estudiantat que consideri la seva puntuació relativa dins de la comunitat autònoma d’origen. Segons detalla el document, amb aquesta mesura es busca “garantir l’equitat interterritorial” i assegurar que les diferències estructurals i de criteris de correcció de les PAU entre territoris no generin desigualtats d’oportunitats ni penalitzin els alumnes d’alt rendiment. “L’objectiu és assegurar que la comparació entre candidats sigui justa, independentment del territori on hagin fet les proves”, diu la consellera.
Fonts de Junts repliquen que la proposta neix dels col·legis professionals de metges després de parlar-ho també amb les universitats catalanes, i manifesten que, si s’apliquessin bé els percentils, es podria pal·liar la situació perquè, com a mínim, situaria en igualtat de condicions tots els estudiants. “Per a nosaltres, la solució és acabar amb el districte universitari únic i que hi hagi un districte universitari català, com existia abans del 2003, però mentre això no sigui possible tant de bo entrés ja en vigor aquesta proposta dels percentils”.
Ampliar les places de medicina un 50%
A banda del debat sobre les vies d’accés als estudis de Medicina, el departament vol respondre a l’elevada pressió sobre els estudis de Medicina, on actualment es registren 3,7 sol·licituds per cada plaça oferta, amb un increment de places per ampliar la capacitat del sistema. Per fer-ho possible, el Govern començarà a desplegar a partir del curs 2026-2027 el nou Pla integral dels Estudis de Medicina a Catalunya. Aquesta estratègia preveu un creixement progressiu de l’oferta de places públiques amb un horitzó fixat l’any 2031, quan s’haurien d’assolir un total de 2.025 places. Actualment, n’hi ha 1.333 places, i això suposaria un increment global del 50%.
Des de Junts, alerten que l’increment de places no anirà destinat només a estudiants catalans i que de les 600 places més que hi haurà, 300 seran per a Catalunya i l’altra meitat per a la resta de l’estat, i, en aquest sentit, subratllen que les primeres 194 places que s’oferiran el curs vinent són totes en universitats privades. “Hi ha un increment de 300, però en paguem 6.000”, apunten, ja que les noves places es finançaran amb els diners dels catalans. “N’hem de pagar una per a Catalunya i una per a comunitats autònomes de l’estat espanyol.”, conclouen, i afegeixen que per acabar amb l’alta demanda de places, aquestes s’haurien de multiplicar per 3,7.
