El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha arxivat la queixa interposada per l’Anna M. P., la pacient que va denunciar una discriminació lingüística d’un metge del servei d’urgències de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona, que el 15 de setembre del 2024 es va negar a atendre-la perquè ella volia parlar en català, i el volant de prestació assistencial, redactat per un altre professional sanitari, va qualificar de “xenòfoba” la petició de la dona, que va haver d’esperar una hora per ser atesa pel segon metge amb l’ajuda d’un traductor. Ara, més d’un any i mig després dels fets, el COMB conclou que no queda acreditada la “infracció de la normativa deontològica”, com ja va fer anteriorment el Departament de Salut. Tot i això, admet que “no va seguir les indicacions” del document de Protocol de Drets lingüístics dels usuaris del centre hospitalari i se li recomana millorar les seves competències en llengua catalana. L’afectada ha quedat “molt decepcionada” amb la resposta obtinguda i, en declaracions a El Món, lamenta que la deixin a ella com una “mentidera”. Així, critica que “el que va insultar resulta ser l’agredit”, però deixa clar que continuarà la seva lluita: “Ara que sé el nom del metge, seguiré amb la denúncia per negar l’assistència mèdica a un pacient a urgències”.
En l’expedient informatiu, al qual ha tingut accés aquest diari, el col·legi professional recull l’argumentari de l’Anna sobre els fets ocorreguts al servei d’urgències de la Dexeus, on va acudir per un episodi d’amnèsia. “Va començar a exposar-li el motiu de consulta al metge en el seu idioma matern, el català”, explica, però afegeix que el doctor “la va interrompre argumentant que no entenia el català i li demanà que li parlés en castellà adduint que es trobaven a Espanya i així s’entendrien tots” –“Estamos en España”, li va dir–. El document recull que l’Anna s’hi va negar i que va ser atesa per un altre metge, junt amb un “professional supervisor que feia de traductor d’algunes paraules”, i remarca que “es va produir una situació que va requerir l’assistència inicial del cos de Mossos d’Esquadra”.
Tot seguit, el COMB explica en el document que el cap d’urgències de l’Hospital Dexeus va presentar com al·legacions el document de Protocol de Drets lingüístics dels usuaris, que, segons diu, “coneixen tots els professionals del centre”. En aquest cas concret, l’informe diu que “sembla ser que el Dr. Ugarte no va seguir les indicacions que s’exposen” en el protocol de “forma rigorosa”, però el professional sanitari al·lega que es va sentir “agredit verbalment i insultat pel familiar que l’acompanyava”, que era el marit de l’Anna. “Aquest fet, el va forçar a acabar la visita en aquell moment per entendre que no presentaven la confiança necessària per a una bona relació metge-pacient i tot seguit es va notificar al cos de Mossos d’Esquadra, tal com també manifesta la pacient al seu escrit”, afegeix.
“No queda acreditada la infracció de la normativa”
Davant això, el COMB conclou que “no quedar acreditada la infracció de la normativa deontològica o professional” del metge, però recomana al doctor Ugarte, i així li han traslladat, que “la millora en l’àmbit competencial de la comunicació i competència lingüística en català és essencial per la qualitat de l’acte mèdic a Catalunya”. D’altra banda, però, el COMB deixa clar que “no tolera situacions de manca de respecte cap als professionals sanitaris”. “Les expressions ofensives, els insults o qualsevol forma d’agressió verbal no són acceptables i contradiuen els principis de convivència i respecte mutu que han de regir la relació assistencial”, sentencia.
Fonts del Col·legi de Metges de Barcelona han explicat a El Món que el col·legi professional analitza “estrictament” els fets des de la perspectiva del compliment de la normativa deontològica, ja que aquesta és la seva competència. “S’ha arxivat expedient amb recomanacions, el que vol dir que es considera que hi ha marge de millora per part del metge pel que fa a l’adquisició de la competència lingüística en català”, destaca, però puntualitza que incomplir les indicacions del centre hospitalari no és el mateix que una infracció en el compliment del codi de deontològic.
El COMB veu “bàsic” respectar el dret del pacient per expressar-se en la seva llengua
D’altra banda, el COMB assenyala que un dels elements “nuclears” per establir una bona relació assistencial és la comunicació, i subratlla la importància que té la llengua. Així mateix, manifesta que “respectar el dret del pacient per expressar-se en la seva llengua –i sobretot en el seu territori– és bàsic, i adquirir la competència per expressar-se en la mateixa també ha de ser un objectiu i és desitjable per una bona comprensió mútua”.
Finalment, exposa que a Catalunya coexisteixen el català i el castellà, però destaca que la normativa indica que el pacient “té dret a rebre l’assistència en la llengua oficial que prefereixi, i per tant el metge que treballa en un país on coexisteixen dues llengües oficials, ha de procurar ser competent en ambdues”. A banda dels drets lingüístics dels pacients, el Col·legi afegeix que “també cal tenir present que adquirir la competència per expressar-se en la llengua del pacient ha de ser un objectiu i que és desitjable per una bona comprensió mútua i, per tant, per la millora de l’acte assistencial”.
