El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha sortit al pas de la controvèrsia generada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, després de tornar a utilitzar la forma castellana “Lérida” en una intervenció pública, que ja havia provocat polèmica per la mateixa raó el maig del 2024, durant la campanya electoral del 12-M. En aquesta segona ocasió, els fets van tenir lloc l’abril passat durant una entrevista al programa de Carlos Alsina a Onda Cero, quan el periodista li va preguntar per la proposta de l’alcalde de la capital del Segrià, Fèlix Larrosa, de prohibir el burca i el nicab. Tot i que el mateix Alsina va fer servir el topònim oficial de la ciutat –Lleida–, el president de la Generalitat va preferir utilitzar la denominació en castellà, Lérida, fins a dues vegades.
Davant d’aquesta nova polèmica, i arran d’una pregunta parlamentària de Junts per Catalunya, el titular de Política Lingüística ha volgut fixar la posició del seu departament recordant que “les institucions catalanes i els seus representants han de fer servir la toponímia oficial”. No obstant això, ha tret ferro a l’assumpte i ha demanat emmarcar-ho en un error puntual: “En el cas esmentat, com el mateix president ha reconegut en alguna altra ocasió, es va tractar d’un lapsus linguae“. Aquest no és el primer cop que el conseller Francesc Xavier Vila es pronuncia sobre aquesta qüestió. En una entrevista a Catalunya Ràdio en el marc de la setmana per la llengua al 3Cat, Vila va ser molt més contundent que en la resposta que ha donat a la formació de Carles Puigdemont.
Aleshores, el conseller va admetre obertament que l’ús del topònim castellà era un hàbit que el mateix president havia de corregir perquè considera evident que “les autoritats han de donar exemple”. Vila va assenyalar que la toponímia era “un bon exemple de com tots plegats hem d’anar modificant els nostres comportaments”, tot recordant la realitat lingüística del país: “No ens enganyem, tenim una societat que és com és i que, per tant, ha d’anar modificant”. Segons va explicar Vila, el cap de l’executiu va ser el primer a assumir el seu error: “El mateix president diu: ‘Sí, em vaig equivocar en això. He d’anar millorant’“.
🌹 Presidente @sanchezcastejon: @socialistes_cat estamos contigo, igual que tú has estado al lado de Cataluña. pic.twitter.com/wJ7Gu7EIdr
— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) April 28, 2024
Un ‘lapsus linguae’ reincident
De fet, Illa no és el primer cop que té aquest “lapsus linguae“, ja que anteriorment havia emprat aquest topònim no oficial durant un acte electoral a Santa Coloma de Gramenet. Això va provocar una allau de crítiques a les xarxes socials, on van destacar les del secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, i de la diputada d’ERC, Marta Vilalta. El primer va exposar que Illa “té mentalitat i vocació de governador civil i no de president de Catalunya”, mentre que la republicana va considerar que “un candidat que diu ‘Lérida’ hauria de quedar descartat per ser president de Catalunya”. Aquest, però, no va ser l’únic topònim castellanitzat per Illa, ja que en la campanya de les eleccions europees va referir-se al “Bajo Llobregat”. Aquestes dues relliscades en campanya electoral les va atribuir un “lapsus” –com ha fet ara Vila–, i va rectificar amb un “Lleida és Lleida”, però gairebé dos anys després, ja com a president de la Generalitat, va tornar a fer servir “Lérida”.
