El president de la Generalitat, Salvador Illa, va passar ahir pel programa de Carlos Alsina, a Onda Cero, i, a pregunta del periodista, va abordar la proposta llençada per l’alcalde de la Paeria, el socialista Fèlix Larrosa, de prohibir el busca i el nicab. Malgrat que Alsina es va referir a “Lleida”, el president va preferir no fer servir el topònim legal per referir-se a la capital del Segrià. “Lérida” va dir fins a dues, com ja havia fet anteriorment en un acte electoral a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
En la campanya de les eleccions europees també va castellanitzar el topònim de l’Hospitalet de Llobregat. Aquelles dues relliscades les va atribuir un “lapsus”, i va rectificar amb un “Lleida és Lleida”. Però aleshores encara no era president, cosa que ara sí, i defensar la llengua, com diu que fa, també es demostra amb gestos tan simples com dir la cosa pel seu nom. Una persona que ostenta aquest càrrec ha de ser curós a l’hora de parlar i és lamentable que castellanitzi topònims, i se li hagi de recordar una vegada i una altra que el nom és LLEIDA des de 1980.
Illa ha desfermat l’enuig de lleidatans, com jo i també de diputats. “Vergonya”, “descatalanització”, han estat algunes reaccions, però l’exdiputat de la CUP, el lleidatà Pau Juvillà, ha anat més enllà i ha recordat que als anys setanta –mira si en fa de temps d’això, president–, entitats cíviques com l’Ateneu Popular de Ponent o Òmnium Lleida-Ponent van impulsar una campanya contra la cooficialitat del nom de la ciutat: “El nom és Lleida”. “Salvador Illa l’ha fet miques”, ha denunciat.
Vaig néixer a Lleida l’any 1983, quan feia tres anys que el topònim oficial de la ciutat era Lleida. “A través de dos Decrets de 27 de juny de 1980 es va autoritzar els llavors ajuntaments de Girona i Lleida a canviar el nom dels seus municipis pel del seu origen català, que és el de Girona i Lleida, respectivament”, recorda la Llei 2/1992, de 28 de febrer, per la qual també els territoris perden el seu topònim en castellà i són oficialment Lleida i Girona. Lleida ha estat, és i serà Lleida. Els noms, president, es defensen sempre!
