La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, no ha enviat la seva dimissió al president de la Generalitat Pere Aragonès. Alsina, que milita a Junts des del passat cap de setmana i exercia com a independent des de la seva entrada a l’executiu, va posar el càrrec a disposició del partit tal com ho van fer la resta de consellers que en formen part. La titular d’Acció Exterior, però, segons diverses fonts, no ha fet arribar la seva voluntat d’abandonar a Aragonès, l’únic amb potestat per conformar el Consell. Segons el seu entorn, però, el seu càrrec està a disposició del president, i espera la decisió de nomenar un nou conseller o consellera que la substitueixi.
Una “decisió poc responsable”
Alsina va ser una de les grans defensores, juntament amb el conseller d’Economia Jaume Giró, de romandre al Govern. En una recent entrevista a Catalunya Ràdio, de fet, va qüestionar l’utilitat de la sortida del Consell, tot instant la militància a plantejar-se si “renunciar ens apropa o ens allunya de la independència”. Tant ella com Giró, però, van defensar que en cas de victòria del “no” en la consulta a la militància de Junts, acatarien la decisió.
Per Alsina, de fet, abandonar el Govern era “una decisió poc responsable”. Els arguments de la consellera passaven perquè una sortida de Junts de l’executiu servia per “trencar la unitat independentista a la seva última trinxera”. La crisi, raonava en aquest mateix mitjà, significa “perdre tot el sacrifici i esforç de tantes persones aquests darrers anys” per aplicar el mandat del referèndum de l’1 d’Octubre.
Campanya interna
Entre els càrrecs del partit, i ja com a militant de Junts, Alsina ha estat una de les principals veus de la campanya pel “sí”, és a dir, per romandre al Govern. En un acte el passat dimarts a Girona, va titllar el trencament de “salt al buit”; i va alertar contra una decisió que deixaria “desprotegits” els càrrecs municipals de la formació a només vuit mesos de les eleccions municipals.
Durant la campanya, Alsina ha reiterat la voluntat del partit de “fer efectiva la independència”, una tasca que, segons ha defensat, s’assoliria més fàcilment des de dins del Govern que des de fora. El Consell Executiu, va etzibar, era “l’única trinxera que permet treballar de manera conjunta” entre les principals forces independentistes. El resultat final, en les seves pròpies paraules, suposa “posar el comptador a zero i tornar al 2012”.
