El PSC va plantejar unes propostes que consideraven de mínims el passat 28 de desembre per la negociació dels pressupostos del 2023. Passat un mes, ja hi ha hagut acord entre Govern i socialistes després de la cessió d’ERC acceptant l’execució de la B-40 el passat dijous. Malgrat que els tres macroprojectes s’incloguin en el pacte, no s’hi inclouen alguns elements que han causat certa polèmica durant les converses per arribar a l’acord, com pot ser l’obertura de delegacions a l’exterior.

ERC no cedeix
El PSC pretenia que el Govern no obrís cap nova delegació a l’exterior durant el 2023 i que avalués les que estan en funcionament. Això va provocar un xoc amb Junts per Catalunya, amb qui també estava negociant. Des de Junts pretenien continuar l’obertura de les delegacions i van agafar aquesta bandera per evitar que els republicans cedissin davant del PSC. Doncs bé, no han cedit. De fet, el Govern ja venia avisant que el pla d’obertura de delegacions a l’exterior seguiria tal com estava planificat.
En una reunió del Govern amb Junts per Catalunya el passat 10 de gener, els de Pere Aragonès van comunicar als negociadors del partit de Turull que no frenarien l’obertura d’oficines a l’exterior tal com reclamava el PSC. Dit i fet. En tot cas, el PSC pretenia “racionalitzar” l’economia de l’executiu i evitar efectuar despeses pressupostàries amb l’obertura de noves oficines, però no se n’ha sortit.
El Govern prioritza consolidar la xarxa actual
Tanmateix, no és cap novetat que la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, hagi prioritzat consolidar la xarxa actual abans que d’obrir-ne de noves. “Prioritzem consolidar la xarxa ja existent i acabar d’engegar les creades l’any 2022″, deia la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en roda de premsa.
A més, el 2022 ha estat un any en el qual hi ha hagut polèmica en aquesta conselleria. Alsina tenia previst l’obertura d’una delegació de la Generalitat a Israel, ja que Catalunya “ha d’actuar com un Estat”. Tot i això, es va trobar amb la posició del Parlament de considerar l’estat d’Israel com un “règim d’apartheid” que actua contra Palestina, fet que va provocar les crítiques de la consellera amb els partits que ho van defensar, inclosos els que encara eren els seus socis d’ERC, a més del PSC, la CUP i els comuns. “Està fora de lloc i no reflecteix el conflicte”, assegurava la consellera.
Amb la sortida de Junts del Govern i Meritxell Serret agafant les regnes de la conselleria, l’obertura de la delegació a Israel es va paralitzar, ja que ERC té una posició crítica amb l’Estat d’Israel. És evident que la posició de Serret topa amb la de Victòria Alsina.
Tampoc inclou la demanda sobre el CEO
D’altra banda, una de les reclamacions que han causat més polèmica també és la demanda dels socialistes perquè el nomenament del director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) passi a dependre del Parlament. L’òrgan que s’encarrega de fer enquestes i preguntes als ciutadans i presenta un baròmetre de la ciutadania de Catalunya ha estat el centre d’un debat durant les últimes setmanes sobre la conveniència perquè depengui del Parlament.
El resultat és que es queda tal com està. El director el seguirà nomenant la conselleria de Presidència, malgrat que inicialment ho fes Economia. De fet, el CEO té inclòs un sistema fiscalitzador intern que és el Consell Rector, on hi ha membres que són polítics de diversos colors i que pot considerar-se com un parlament. Tot i això, inicialment, el CEO es va fundar perquè depengués de la conselleria d’Economia per evitar que hi hagués ingerències polítiques. Amb Artur Mas, va passar a la conselleria de Presidència, però, tal com explica l’exdirector del CEO, Jordi Argelaguet, quan feia l’estimació de vot, el Govern tenia els resultats només 24 hores abans de fer-se públic, que és el que estableix la llei.